El nubià o com recuperar l'escriptura d'un idioma 500 anys després

El CaireAls anys quaranta del segle XIX, l’egiptòleg i lingüista alemany Richard Lepsius va topar amb unes inscripcions indesxifrables mentre treballava en el jaciment arqueològic de Soba, l'antiga capital del regne nubià d’Alwa a la Baixa Edat Mitjana i avui al centre del Sudan. El 1881, atret per aquella enigmàtica llengua, el seu compatriota Adolf Erman, egiptòleg i lexicògraf, va especular que es tractava d’una forma de nubià, ja que una paraula de les inscripcions coincidia amb una d'un altre idioma local, però al final va abandonar la teoria per falta de proves.

Un quart de segle més tard, al Caire, l'especialista alemany en estudis coptes Karl Schmidt va comprar en un antiquari dos manuscrits que contenien textos en llengua copta –la dels egipcis que professen algun tipus de fe cristiana– de l'Alt Egipte. En inspeccionar-los, però, Schmidt va adonar-se que en realitat els documents no estaven escrits en copte, sinó en un altre idioma. I gràcies al fet que va poder desxifrar dues paraules, l'alemany va ser capaç de confirmar les suposicions inicials d’Erman: l'escrit estava en nubià. Una troballa que, avui, molts consideren el redescobriment simbòlic d'aquest antic idioma.

El nubià antic és una llengua literària vernacla de la terra dels nubians, un poble nadiu de la regió que avui comprèn el nord del Sudan i el sud d'Egipte. Aquesta llengua es va començar a escriure als regnes de Núbia pels volts del segle VIII, la qual cosa la converteix en una de les llengües escrites més antigues de l'Àfrica. Però a partir de finals del segle XV es va anar deixant d'escriure per la desintegració del regne que l'havia tingut com a oficial, la substitució del cristianisme per l'islam i la progressiva arabització de la zona.

Des d'aquell punt d'inflexió, el nubià ha quedat a la pràctica com un idioma oral, amb la variant nobiin, del nord de l'antiga Núbia, com a dialecte més estès. I per escriure-la, els seus parlants han recorregut durant segles als alfabets àrab i llatí, en comptes del nubià antic, fins al punt que, encara avui, molts creuen que l'alfabet nubià no existeix.

El pes dels activistes

Als anys noranta del segle XX, però, seguint el redescobriment del nubià antic, de l'estudi de l'idioma i de la difusió cada cop més gran d’aquests coneixements entre les mateixes comunitats nubianes, es va plantar la llavor del canvi, en forma de diverses iniciatives, la majoria d’activistes aïllats. Construint sobre aquells primers pilars, tres joves sudanesos de descendència nubiana han publicat recentment una de les primeres col·leccions de llibres infantils escrits amb l'alfabet nubià i pensats per ensenyar a escriure, llegir i comptar en nobiin. El projecte, que s'ha realitzat en col·laboració amb Taras Press, una editorial independent de Londres, va poder tirar endavant gràcies a una campanya de finançament col·lectiu al maig, i els llibres es van començar a imprimir i a distribuir aquest setembre.

“Estic satisfet amb el llibre, ha sortit exactament com me l'havia imaginat”, explica Ramey Dawoud, un dels membres del grup. “I la resposta [de la gent] ha sigut positiva. La gent ho aprecia, estan contents. N'hi ha que m'han demanat exemplars firmats per als seus fills, i algunes escoles s'han posat en contacte amb nosaltres. Fins ara, la recepció és bona”, afegeix.

A l'hora de preparar la col·lecció, però, el grup va topar amb dues grans dificultats: la tècnica i l'ortogràfica, explica Hatim Eujayl, un altre dels impulsors del projecte. En aquest sentit, el jove observa que el suport digital per poder escriure en nubià és molt pobre, així que va haver de desenvolupar la que es creu que és la primera tipografia digital núbia accessible i elaborada a partir dels manuscrits medievals. “A l'ordinador no hi tinc teclat nubià, he d'utilitzar un navegador a internet per accedir-ne a un. I si vols escriure al telèfon, en la majoria de casos necessites una aplicació o fer servir el teclat copte”, explica.

Pel que fa a l’ortografia, el problema està en el fet que el nubià ha sigut bàsicament oral durant cinc segles, així que ara no hi ha cap ortografia coherent i consistent entre els qui escriuen en nubià amb el seu alfabet. “Es tracta principalment de com s'escriuen les coses. Aquí és on hi ha el debat més gran entre la gent que intenta fer reviure l’escriptura”, comenta Eujayl.

“El que mirem de fer amb aquest projecte és una ortografia consistent –comenta Joel Mitchell, fundador de Taras Press–, perquè tot i que no serà exactament igual que la dels antics manuscrits, el nubià s'escrigui igual a tot arreu”.

Eujayl, al seu torn, apunta que “tècnicament era possible arribar a una escriptura àrab o llatina que representés tots els sons nubians”. Però reivindica que “escriure en nubià és un recordatori de com és d'antiga la seva escriptura”. I afegeix: “És una qüestió de vincular els nubians amb la seva història i revertir la desaparició cultural, els intents de diferents regnes i diferents governs d’impedir que la gent escrigui i parli en nubià, i sigui, essencialment, nubiana”.