Noves morts de civils eleven la crida a investigar els "crims de guerra" de Putin

BarcelonaFamílies senceres intentant fugir de la guerra sota les bombes. Una dona i els seus dos fills han mort aquest diumenge a Irpín, atrapats pel foc rus just quan miraven de fugir del malson. Les imatges dels seus cossos sense vida estesos a terra, al costat d'una maleta, és l'última prova colpidora del patiment de la societat ucraïnesa i de la barbàrie de la invasió russa. Irpín és als afores de Kíiv, uns 25 quilòmetres al nord-est de la capital, una de les moltes zones assetjades per les tropes russes. Allà, desenes de civils corrien aquest diumenge per agafar un autobús que els havia de portar fora del país, amb l'ajuda de soldats ucraïnesos, però el so de les bombes i del foc d'artilleria els obligava a tirar-se a terra per protegir-se. Quasi tots han aconseguit pujar al bus, però almenys tres no hi han pogut arribar.

Si dissabte a la nit les imatges d'un nadó de 18 mesos mort a Mariúpol colpien el món, aquest diumenge la família d'Irpín encarnava l'horror de tants i tants civils ucraïnesos atrapats encara al país, sota bombardejos constants i sense cap treva. Perquè l'únic intent de crear dos corredors humanitaris al sud del país ha tornat a fracassar aquest diumenge: les bombes no han deixat de caure sobre Mariúpol i Volnovakha, fent totalment impossible l'evacuació de les dues poblacions a què s'havien compromès les forces russes. De nou, Moscou culpava els ucraïnesos del fracàs, però Ucraïna denunciava que les tropes russes no havien respectat en cap moment l'alto el foc acordat.

"Hem vist informacions molt creïbles sobre atacs deliberats a civils que podrien constituir crims de guerra", deia aquest diumenge el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken. I les imatges que arribaven de l'interior d'Ucraïna semblaven corroborar-ho. També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, demanava en una entrevista a la CNN una investigació exhaustiva sobre "els possibles crims contra la humanitat" comesos per Rússia a Ucraïna. Fins i tot el papa Francesc hi ha volgut intervenir per demanar que "s'aturi" la "bogeria" de la guerra: "A Ucraïna s'estan vessant rius de sang i llàgrimes. Això no és només una operació militar, sinó una guerra que crea mort, destrucció i misèria".

L'ONU confirma almenys 364 civils morts a Ucraïna des de l'inici de la invasió russa, el 24 de febrer, tot i que altres fonts aporten xifres molt més elevades. Per la seva banda, les autoritats ucraïneses han denunciat també aquest diumenge que ja havien mort 40 criatures i 71 més havien resultat ferides, tot i que han advertit que la informació podia ser incompleta per la dificultat de recollir tots els casos immediatament.

Llum verda per a avions de combat

Blinken ha explicat que el seu país ha donat “llum verda” al subministrament d’avions de combat des de l’OTAN a Ucraïna i que estan negociant alguna via perquè sigui Polònia qui els enviï. Els EUA, va dir, estan disposats a proveir Varsòvia d’avions militars per suplir els que enviï a Kíiv. El mateix president del país, Volodímir Zelenski, havia demanat aquests avions hores abans en un vídeo penjat a Telegram. Deia a l'OTAN que, si no estava disposada a establir una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna per als avions russos, almenys li subministrés avions de combat per poder enfrontar-se a la força aèria russa. Però Polònia, a primera hora del matí, havia negat a Twitter que tingués intenció de fer-ho.

Zelenski també ha llançat una crida a la ciutadania russa, que aquest diumenge s'ha manifestat multitudinàriament contra la guerra. Més de 2.500 persones, de fet, han estat detingudes en les protestes contra la invasió que s'han fet en 49 ciutats russes i que han estat, en molts casos, reprimides brutalment. "Aquesta és una lluita també pel vostre país, per la vostra llibertat –els ha dit Zelenski–; és una lluita entre la vida i l'esclavitud". Dins d'Ucraïna, en moltes ciutats ocupades pels russos també hi ha hagut manifestacions per mostrar el rebuig a l'ocupació.

L'exèrcit ucraïnès continua resistint millor del que s'esperava en diversos fronts. Començant per la capital, on els soldats havien desplegat estructures antitancs i barricades a les vies d'entrada per mirar de bloquejar el pas a la infanteria russa. Zelenski assegurava també que Khàrkiv, Txerníhiv i Sumi, a l'est, i Mikolaiv, al sud, resistien encara els embats de l'exèrcit rus i continuaven sota control ucraïnès. Una nova ronda de converses entre Kíiv i Moscou està prevista per demà dilluns, mentre seguien els contactes d'alt nivell per mirar de buscar una sortida al conflicte. Aquest diumenge el president francès, Emmanuel Macron, ha tornat a parlar per telèfon amb Putin, a qui ha retret l'atac a la planta nuclear de Zaporíjia, però el líder rus li ha respost que van ser les forces ucraïneses les que van posar en perill la planta.

Un milió i mig de refugiats

Mentrestant, ja són més d'un milió i mig les persones que han sortit d'Ucraïna fugint dels combats, segons dades actualitzades aquest diumenge mateix per l'agència de refugiats de l'ONU. I això malgrat els milers d'ucraïnesos que no han aconseguit encara sortir del país a causa dels intensos atacs de les tropes russes. Els ciutadans de Mariúpol, ciutat costanera clau per controlar la sortida al mar d'Azov, han tornat a veure amb impotència com fracassava l'intent d'obrir un corredor humanitari per poder sortir-ne.

Les tropes russes mantenen la ciutat totalment encerclada. No han aconseguit controlar-la del tot, però la tenen sotmesa a un martiri que va més enllà i tot de les bombes: s'hi estan exhaurint els aliments i l'aigua i aquest diumenge denunciaven també la destrucció d'una canonada de combustible que connecta Donetsk amb Mariúpol i que hauria deixat més de 750.000 persones sense calefacció a tota la regió, on les temperatures s'acosten als zero graus. Un comboi amb ajuda humanitària havia sortit de Zaporíjia cap a Mariúpol, la ruta que havia de fer de corredor humanitari, però a última hora de la tarda encara no havia arribat a destinació.