Noves filtracions sobre les intrigues vaticanes

RomaEl 30 de març del 2014, poc abans que surti el sol, uns lladres penetren en un dels barris més vigilats del món: el de les oficines de la Santa Seu adjacents al Vaticà. Entren pis per pis en un dels edificis i van obrint amb gran professionalitat diverses caixes fortes, de les quals coneixen l’emplaçament exacte. Se n’emporten bitllets que els empleats vaticans fan servir per a les compres quotidianes. Res de gaire entitat, perquè l’objectiu veritable de la incursió és un armari blindat del quart pis, escala D, seu de la Prefectura d’Afers Econòmics de la Santa Seu.

En aquest despatx, un dels nuclis de l’operació de control iniciada pel papa Francesc sobre la llegendària disbauxa de l’economia vaticana, hi ha diversos armaris que semblen idèntics, però els lladres en rebenten només un. A dins no hi ha diners ni objectes de valor, sinó documents confidencials: una part de l’arxiu secret de la COSEA, la comissió investigadora dels organismes econòmics i administratius de la Santa Seu creada per Francesc.

El robatori, doncs, és un atemptat contra la iniciativa ideada pel Papa per netejar el Vaticà de presumptes pràctiques corruptes, delictes econòmics i mala gestió que es van enquistar durant el mandat de Joan Pau II i encara perdurarien avui. Unes pràctiques i lluites de poder que són a la base de l’escàndol de filtració de documents conegut com a Vatileaks 1, plasmats el 2012 en el llibre Sua Santità, del periodista Gianluigi Nuzzi, i que van propiciar molt possiblement la renúncia de Benet XVI, traït per persones de la seva màxima confiança. Entre d’altres, el seu majordom, avui únic processat per aquell Vatileaks.

Aquest robatori nocturn és explicat en un dels dos llibres basats en noves filtracions que ja s’han batejat com a Vatileaks 2, i que tornen a tenir Nuzzi com a veu narrativa, aquest cop amb el títol de Via Crucis. L’altre llibre, Avarizia, és del també periodista italià Emiliano Fittipaldi. Es publiquen demà.

Les noves filtracions han conduït la gendarmeria vaticana a detenir aquest cap de setmana els seus presumptes autors: l’ex alt càrrec vaticà i sacerdot lligat a l’Opus Dei Lucio Ángel Vallejo i l’ex relacions públiques Francesca Chaouqui, tots dos membres de la COSEA i, per tant, nomenats pel papa Francesc per posar ordre. Ara bé, a diferència d’altres membres de l’organisme, tant Vallejo com Chaouqui s’han quedat sense feina al Vaticà, malgrat les expectatives que tenien per a ells mateixos, si és que realment van ser “les gorges profundes” que van informar els periodistes.

Les revelacions, en tot cas, donen detalls i noves informacions sobre un fet que és vox populi al Vaticà: les fortes resistències i dificultats que troba Francesc per fer neteja i complir així les expectatives dels cardenals que el van designar Papa.

Una altra prova recent, fora d’aquests llibres, és el robatori de dades contingudes a l’ordinador de Libero Milone, nomenat per Francesc al juny. En la investigació d’aquest afer hi han intervingut monges nord-americanes residents a Roma -especialistes en el seguiment de delictes informàtics-, que sembla que haurien introduït dades falses al sistema per intentar enxampar el responsable de sostreure la informació, segons Il Corriere della Sera.

El mateix Francesc va dir fa poc en una conversa privada: “Les despeses estan fora de control. Hi ha trampes…” Una conversa que hauria sigut gravada secretament i filtrada, també, a Nuzzi, segons diu ell mateix.

No és fàcil posar ordre en aquest estat que, com recorda el llibre Avarizia, és propietari només a Roma d’uns 5.000 béns immobiliaris, i “ni ells mateixos saben quants són”, a causa de la falta d’un registre.

Alhora, el periodista Fittipaldi assegura que al IOR, el banc vaticà on històricament hi ha hagut sospites de blanqueig de diners i sobre el qual Benet XVI va començar una operació de transparència, “encara hi ha desenes de comptes corrents sospitosos”.

El periodista Philip Pullella, de l’agència Reuters, va escriure ahir que les autoritats vaticanes investiguen si un banquer italià, Giampietro Nattino, va aconseguir gestionar comptes pertanyents a un altre organisme econòmic vaticà, l’APSA (Administració del Patrimoni de la Santa Seu) i si el va utilitzar per blanquejar diners fins al 2011.

Els llibres del Vatileaks 2, a més, documenten com la major part dels diners destinats a l’òbol de Sant Pere, un donatiu que es fa al Papa, es dediquen a eixugar els números vermells dels dicasteris vaticans més que no pas a socórrer els pobres.

Entre els esquitxats pels llibres hi ha alts càrrecs com Tarcisio Bertone, ex número dos de Benet XVI, que hauria desviat diners destinats a un hospital per a nens de Roma per finançar les obres del seu àtic romà. O el número dos de l’Estat del Vaticà, Giuseppe Sciacca, que hauria aprofitat que el seu veí del pis del costat estava malalt per robar-li -literalment- una habitació. Quan l’ancià sacerdot va tornar a casa de l’hospital, es va trobar que Sciacca s’havia ampliat el pis a costa del seu, i ja no tenia accés a una de les seves habitacions perquè la porta havia sigut tapiada.

Misèria material i moral al cor del Vaticà malgrat les crides a l’ambiciosa “reforma del cor” propugnada per Francesc.