Nova Zelanda vol endurir les lleis contra el terrorisme

BarcelonaL'home que divendres va ferir set persones en un atac amb ganivet en un centre comercial d'Auckland, a Nova Zelanda, estava fitxat per la policia i figurava en una llista com a potencial amenaça degut a la seva ideologia, que el vinculava amb el grup terrorista Estat Islàmic (EI). Aquesta circumstància, que es va conèixer divendres mateix just després de l'atemptat, ha obert un debat a Nova Zelanda: per què una persona que estava vigilada per la policia i que fins i tot havia estat detinguda per posseir propaganda del grup jihadista i per fomentar la violència i el terrorisme estava actualment en llibertat?

Aquest dissabte, la primera ministra del país, Jacinda Ardern, ha deixat intuir que aquesta pregunta, ara incòmoda, pot acabar tenint conseqüències polítiques a curt termini. En una compareixença, la mandatària, de 41 anys, ha promès endurir les lleis antiterroristes de Nova Zelanda per evitar episodis similars. "Hem d'estar disposats a fer canvis. Sabem que [aquests canvis] no canviaran la història, però sí que poden canviar el futur", ha dit Ardern, que ha apuntat que la reforma de la legislació arribarà al Parlament a finals de setembre. L'objectiu, pel que sembla, serà facilitar que es pugui condemnar algú per estar planificant o preparant un atac terrorista.

L'home, que havia arribat a Nova Zelanda feia 10 anys provinent de Sri Lanka, portava cinc anys sota el control dels serveis de seguretat. De fet, en el moment de l'atac amb ganivet estava vigilat per la policia, una circumstància que explica la rapidesa amb què se'l va abatre: els policies van matar l'home instants després que hagués començat a atacar persones amb un ganivet de grans dimensions a l'interior de l'establiment.

"Quan va entrar al supermercat l'estaven vigilant i seguint. La policia estava amb ell en el moment de l'atac: tenia aquest nivell de vigilància perquè ens preocupava la seva potencial perillositat", va explicar la primera ministra divendres, poc després de l'atemptat, el segon en la història del país. "Però per llei no el podíem mantenir a la presó, s'havien esgotat totes les vies legals. Per tant, durant tots aquest temps se'l controlava constantment", va argumentar.

Sigui com sigui, Jacinda Ardern ha insistit en no criminalitzar un col·lectiu o una religió arran d'un acte concret. Divendres ja va subratllar que l'acció era obra "d'un individu, no pas de cap fe". La primera ministra, que va destacar per la seva reacció compassiva davant la matança que un supremacista blanc va desfermar el març del 2019 en què van morir 51 persones en dues mesquites de la ciutat de Christchurch, ha volgut establir així una clara línia de separació entre l'assaltant i la religió a què se'l pogués associar, en aquest cas la musulmana.