Nova Zelanda, un oasi de normalitat enmig de la pandèmia
Només amb casos esporàdics de transmissió comunitària, el país manté amb èxit l'estratègia covid zero
AucklandNova Zelanda forma part de la petita llista de països que estan guanyant (de moment) la batalla contra la pandèmia, amb l'estratègia covid zero d'eliminació del coronavirus. A l’agost, el govern neozelandès va confinar la regió d’Auckland i va tallar de soca-rel l’últim brot significatiu de la malaltia. Des de llavors només han aparegut alguns casos esporàdics a la comunitat, com els quatre positius que s’han detectat les dues últimes setmanes. Després d’aïllar els malalts, les autoritats sanitàries han localitzat tots els contactes possibles gràcies a l’aplicació de rastreig del covid-19, i no s’ha trobat cap més contagi. Per als neozelandesos ha sigut un altre petit ensurt que ha alterat momentàniament la vida de normalitat de què fa mesos que gaudeixen: sense restriccions de cap mena, ni distància de seguretat, ni tan sols mascaretes (només són obligatòries al transport públic).
Les fronteres estan tancades des del març de l’any passat, però l’economia ha obert les portes de bat a bat als turistes locals que han gaudit de les vacances d’estiu, amb restaurants, bars, parcs d'atraccions i discoteques operant a ple rendiment.
Mariona Wesselo-Comas és una barcelonina que fa nou anys que viu a les antípodes: “Nosaltres vam anar al primer concert de la gira de Six60, que és una de les bandes més grans de Nova Zelanda. Van actuar en un parc esportiu davant de 14.000 persones. No hi havia límit d’aforament i la gent hi va arribar amb autobusos”.
Nova Zelanda té avantatges naturals que han sigut claus per frenar l’avenç del virus, com el fet de ser una illa i tenir una baixa densitat de població. Però l’èxit també recau en la gestió de la primera ministra Jacinda Ardern, que a través de mesures ràpides i radicals ha aconseguit limitar l'impacte de la pandèmia a 2.300 infectats i 25 morts (en un país de gairebé 5 milions de persones).
La líder laborista s’ha guanyat la confiança dels ciutadans (que la van recompensar amb una aclaparadora majoria absoluta a les eleccions generals de l’octubre) gràcies a un discurs comunicatiu basat en la proximitat i l’empatia. “Ben al principi ella ja va deixar clar que no exigiria als ciutadans que fessin cas als polítics, però sí que va demanar que escoltessin la ciència. Totes les decisions polítiques que ha pres estan basades en recomanacions científiques”, diu la barcelonina.
L’equip sanitari que envolta Ardern té tanta autoritat que els neozelandesos han acabat idolatrant el director de Salut Pública, Ashley Bloomfield, l'expert que ha guiat la població a través de la pandèmia i que és encara més popular que la primera ministra. Al darrere de Bloomfield hi ha una comunitat de científics que assessoren el govern, entre ells l’epidemiòleg Nick Wilson, que el març de l'any passat va elaborar projeccions que preveien la saturació del sistema sanitari si no s’aturava a temps el coronavirus. Wilson celebra que la primera ministra escoltés els experts i decretés el confinament estricte de tot el país durant set setmanes: “El govern va prioritzar un pressupost del benestar, és a dir, un pressupost que posa més èmfasi en la salut i el benestar de la població que en mesures purament econòmiques com el PIB. Sota aquest enfocament, l’executiu va aplicar mesures dràstiques que van salvar vides encara que perjudiquessin el sector empresarial, a qui, al seu torn, es va ajudar amb un paquet econòmic generós perquè sobrevisqués al confinament”.
Segons les últimes dades, l’estratègia d’eliminació del virus també ha protegit l’economia: l’any ha començat amb un lleuger descens de l’atur (4,9%) i un PIB positiu després d’un trimestre en recessió. És per aixo que el govern ha decidit blindar encara més les fronteres arran de les noves variants de coronavirus que s’estenen arreu del món. Si l’any passat hi havia un sector de la població que exigia la reobertura del país com més aviat millor, aquest any ningú s’ha immutat quan la primera ministra ha admès que, davant la lentitud de les vacunacions, les fronteres probablement es mantindran tancades fins a finals del 2021.