Moussa Bourebka: “És una acció de propaganda per inspirar-ne més”

BarcelonaQuè busca un atac com el de Christchurch?

Ja ho havia advertit el cap dels serveis secrets francesos, Patrick Calvar, en una declaració davant la comissió de seguretat del Parlament el 2016: el jihadisme i la ultradreta es retroalimenten. Davant l’horror creat per atemptats jihadistes i la polarització que es genera a partir d’una sèrie de confusions i de prejudicis contra els musulmans, l’extrema dreta vol aprofundir en el clima de confrontació i així legitimar futurs atacs. L’objectiu és destruir l’anomenada zona grisa de la societat: l’espai on musulmans i no musulmans interactuen, per obligar-los a prendre partit per un “bàndol”, sense matisos. L’autor portava una càmera GoPro i va transmetre en directe l’atac com si fos un videojoc: perquè és una acció de propaganda per promocionar una ideologia d’odi. També l’Estat Islàmic les utilitza en els seus vídeos de propaganda, com van fer els autors de l’assassinat del sacerdot de Saint-Étienne.

Té por que pugui generar l’efecte imitació?

L’autor de l’atemptat d’avui [per ahir] inspirarà d’altres com ell a fer servir la violència. Ha creat un nou precedent, una nova fita entre els grups d’ultradreta. Ell mateix portava inscrits els noms d’altres “herois” d’ultradreta que havien protagonitzat atemptats, com Anders Breivik.

¿Fins a quin punt els partits d’extrema dreta alimenten aquesta mena d’accions?

Evidentment alguns grups i partits d’extrema dreta alimenten la narrativa en què se sustenten els grups violents per plasmar la seva visió de la societat. Bàsicament es tracta de la teoria de l’anomenada gran substitució, segons la qual els “immigrants musulmans” estarien envaint una Europa que tindria “una essència blanca i cristiana”, amb l’objectiu d’“islamitzar-la”. Això ho defensa Marine Le Pen a França i Geert Wilders a Holanda. No és sorprenent que aquestes ideologies, que tenen un fort ressò mediàtic, les recullin grups violents. A França aquestes idees es troben a l’acadèmia i a les tertúlies. I també cal reflexionar sobre el tractament mediàtic: els jihadistes són considerats “terroristes”, i als autors d’atemptats d’ultradreta se’ls tracta simplement de “bojos”.