BarcelonaEl govern de Nova Zelanda ha enviat un missatge contundent al designar com a "entitat terrorista" el supremacista que l'any passat va assassinar 51 persones en els atacs contra dos mesquites de la ciutat de Christchurch. Segons la llei del país, l'australià Brenton Tarrant, de 29 anys i condemnat a cadena perpètua pels atemptats, no tindrà accés als seus béns per evitar així un eventual finançament d'activitats subversives.
La primera ministra novazelandesa, Jacinda Ardern, ha fet valer la facultat que li concedeix la llei de supressió del terrorisme del 2002, que li permet assenyalar individus o grups com a entitats terroristes, i en una declaració institucional ha explicat que l'objectiu és mostrar que el país "condemna el terrorisme i l'extremisme violent en totes les seves formes". Arran dels atacs contra les mesquites, Ardern va sortir públicament per donar suport a la comunitat musulmana local, i visiblement commoguda per la massacre va assegurar "Ells són nosaltres", per incidir que la societat havia de mantenir-se unida independentment de la diversitat religiosa.
Amb la designació especial de Tarrant, la llei també castigarà penalment els que participin en actes en suport al terrorista. A més de l'australià, a Nova Zelanda hi ha una vintena de persones amb la mateixa qualificació.
Un punt d'inflexió
La setmana passada un tribunal de Christchurch va condemnar a cadena perpètua Brenton Tarrant pel atacs contra les dues mesquites del 15 de març del 2019, acusat de l'assassinat de 51 persones –entre elles, menors d'edat–, els assassinats frustrats de 41 més i un delicte de terrorisme. En el judici l'acusat va admetre que aquell dia va disparar indiscriminadament amb armes semiautomàtiques i a boca de canó contra tots els assistents a la pregària de divendres.
L'atemptat va commocionar la societat neozelandesa, tant per la brutalitat i la mort d'innocents com pel fet que Tarrant va retransmetre en directe l'atac a través de les xarxes socials. Però més enllà del xoc emocional, la matança va provocar una ràpida reacció del govern d'Ardern, que va adoptar diverses mesures per evitar nous episodis similars. Així, s'ha aprovat una reforma a la tinença d'armes semiautomàtiques i s'ha impulsat a nivell mundial regulacions a internet per evitar la propagació de missatges d'odi, alhora que s'ha creat una comissió especial per investigar els fets.