Nova Zelanda abandona el somni del 'covid zero'

AucklandEliminació total o mitigació de la infecció? El món ha estat un any i mig mirant de trobar la millor manera de combatre la pandèmia del coronavirus. La majoria de països han optat per la contenció, amb escalades i desescalades de les restriccions. Excepte uns quants que s'han atrevit a mantenir durant mesos l'estratègia del covid zero, és a dir, la supressió de la transmissió per mantenir els contagis a un nivell molt residual. És el cas, per exemple, de la Xina, el Vietnam, Austràlia i Nova Zelanda. Molt pocs, però, s'hi segueixen aferrant. L'últim a anunciar que abandona el somni dels zero contagis ha sigut Nova Zelanda, que es resigna a haver de conviure amb el virus, tot i que ha garantit que s'esforçarà per mantenir-lo tant a ratlla com pugui.

Fins ara, Nova Zelanda ha sigut un dels països que ha gestionat amb més èxit la pandèmia: gràcies al tancament absolut de les fronteres i l’aplicació de confinaments curts i rigorosos, ha pogut mantenir l’estratègia covid zero durant 18 mesos i limitar el nombre de víctimes: amb una població de gairebé 5 milions d’habitants, la pandèmia ha provocat 28 morts.

L’arribada de la variant delta a mitjans d’agost ha obligat el govern laborista a rectificar el seu pla d’acció contra el virus: després de set setmanes d’estricte confinament, la primera ministra, Jacinda Ardern, ha anunciat aquesta setmana la relaxació gradual de les restriccions per a la ciutat més poblada del país, Auckland. La raó que ha donat és que aquest cop el confinament no està servint per eliminar el virus, amb una mitjana de vint casos diaris. Ardern admetia que la variant delta és un adversari més fort del que es pensava: “El que primer vam definir com una cua llarga de casos s’ha convertit en un tentacle que ens està resultant molt difícil de desenganxar”.

En contra dels experts

El “tentacle” delta no tan sols ha aconseguit instal·lar-se entre la comunitat neozelandesa, sinó que també està fent trontollar la popularitat de la primera ministra. El desgast que el confinament està provocant entre la població ha fet que Ardern, per primera vegada, prengui una decisió en contra de les recomanacions de la majoria d’epidemiòlegs del país. Els experts consideren que és massa aviat per relaxar les restriccions, ja que només la meitat de ciutadans del país estan immunitzats contra el covid (gairebé un 80% de la població diana ha rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer, i un 50% ja té les dues dosis).

El professor Michael Plank, expert en matemàtiques i estadística, forma part dels assessors que han ajudat el govern neozelandès en la lluita contra el coronavirus: “Si ens fixem en el nombre de llits per càpita que tenim a les unitats de cures intensives, la nostra xifra és una de les més baixes de la OCDE. Això ens deixa molt vulnerables davant un possible brot de covid". Posa l'exemple de l’estat de Victòria, a Austràlia, on el percentatge de vacunació és similar al de Nova Zelanda: "En només sis setmanes han passat de 20 casos diaris a 1.500, i tenen una mitjana de 100 persones a l'UCI. Si això passés a Nova Zelanda, significaria que els pacients de covid ocuparien gairebé la meitat de la nostra capacitat de medicina intensiva”.

Crítiques de l'oposició

Durant 18 mesos, l’oposició ha donat suport al govern laborista en la lluita contra la pandèmia, anteposant el bé comú als interessos partidistes. La variant delta ha provocat que trenquin files i critiquin la primera ministra per no haver aprofitat els cinc mesos en què Nova Zelanda va estar lliure de covid per reforçar el sistema sanitari i immunitzar la població.

“Els neozelandesos no teníem pressa per vacunar-nos perquè ens havien dit que no feia falta, que havíem guanyat”, explica a l'ARA Simon O’Connor, diputat del principal partit de l’oposició, el centredretà National Party. “L’apatia del govern es va reflectir entre la població", afegeix, i ho atribueix a un "problema de lideratge" i al fet que no hi havia prou vacunes ni centres de vacunació. A més, assegura, el sistema per sol·licitar la immunització "era lent i estava limitat a només uns grups". "Vam malgastar aquest temps i ara estem intentant posar-nos al dia, amb un confinament que està costant a l’economia d’Auckland mil milions de dòlars per setmana”, lamenta.

Amb l’abandonament de l’estratègia covid zero, Nova Zelanda s’enfronta per primer cop, com la resta del món, al desafiament de conviure i controlar la infecció. Una aposta que, segons el partit Maori, agreujarà les crisis socials latents i la desigualtat. Els percentatges, de moment, confirmen aquesta por: tot i que els maoris i els ciutadans de les illes del Pacífic només representen el 27% de la població neozelandesa, un 83% dels casos de l’actual brot es concentren en les comunitats indígenes.