La nova Rússia: aïllada i amb la Z omnipresent

MoscouLa inauguració del McDonald's de la plaça Puixkin de Moscou, l'any 1990, va ser històrica. Era el símbol de l’aproximació de la Unió Soviètica a Occident. Avui, la companyia símbol del capitalisme estatunidenc més estereotipat ha abandonat el local, que havia estat el més gran que tenia al món. Per ocupar el seu lloc al mercat s’ha optat per crear una nova franquícia, Diadia Vania (el títol en rus de l'obra L'oncle Vània d'Anton Txékhov), que aprofitarà locals de la cadena nord-americana i farà servir una B que copia la M de l’hamburgueseria. És un dels exemples més visuals de la desoccidentalització de Rússia. N'hi ha molts d'altres, ja que la major part de les companyies estrangeres han marxat, de forma indefinida o temporal, arran de l'"operació militar especial" de Rússia a Ucraïna.

Ikea, Netflix, Apple, Adidas, Nike, Volkswagen, PlayStation, entre moltes altres, també han marxat del país. Les últimes estrenes de superherois i animació tampoc estaran disponibles a Rússia com a mesura de boicot per part de les grans productores de Hollywood. En total aquesta marxa es calcula que hauria fet perdre la feina a uns 200.000 moscovites. Per pal·liar-ho, Serguei Sobianin , l’alcalde de Moscou, va anunciar programes per fomentar l'ocupació en oficines estatals, parcs i obres públiques.

Encariment i escassetat d'aliments i medicines

L'aïllament de Rússia també es nota als seus supermercats. El preu de molts productes bàsics ha pujat. És el cas de verdures com el pebrot, el cogombre o el carbassó, però també de productes càrnics, la llet i el pa, entre altres aliments bàsics. Això ha provocat moments d’histèria col·lectiva com baralles entre pensionistes per comprar sucre, un producte que s'ha racionat. A les prestatgeries la mantega, que s'ha encarit moltíssim des del gener, porta dispositius antirobatori.

Amb les medicines és pitjor. Bona part de la importació de medicaments venia de la Unió Europea i els Estats Units, i els genèrics d’altres països no aconsegueixen substituir aquest buit. Així ho explica Associated Press, que assegura que la comunitat mèdica parla d’escassedat d’almenys 80 tipus de medicaments com antiinflamatoris, gastrointestinals o antiepilèptics, entre d’altres.

La major part dels estrangers –sobretot occidentals, però no només– han fet les maletes i han preferit marxar. Fins i tot alguns treballadors de Russia Today, un mitjà estatal, van anunciar la seva marxa com a protesta per la situació a Ucraïna. El desacord amb el rumb del país, la incertesa del futur pròxim, la por a represàlies o les dificultats del dia a dia en són els principals motius. Els estrangers que viuen a Rússia han d'enfrontar moltes traves: si reben el seu salari des de fora del país es troben que no tenen cap manera de transferir diners als seus comptes russos. Per tant, poder anar al supermercat o pagar el lloguer és un maldecap. És el que li ha passat al Carlos, que assegura que se’n va “a contracor” pels problemes que té per accedir als seus diners, ja que no treballa per a una empresa russa. Confia que “tard o d’hora” podrà tornar a Moscou.

També és molt més limitat el turisme, que mai ha estat una prioritat econòmica del Kremlin. Es nota en detalls com l’eliminació de l’anglès a la megafonia del metro moscovita, per exemple. Tot i que aquesta mesura es va aplicar per la pandèmia –justificant que no hi havia turistes i que era necessari donar altres avisos–, encara es manté. Amb les connexions aèries als Estats Units i a la UE suspeses i els pocs que arriben al país –amb escala– a preus disparats, pocs occidentals opten per visitar Rússia. Per fer aguantar el turisme, la solució és la mateixa que durant la pandèmia: confiar en el turista nacional. I és que mesures com anomenar “països no amistosos” a una trentena d'estats, entre ells els de la UE, no ajuden a promocionar el país.

L’ombra de la Z

Les banderes russes o els símbols de l’oficialisme sempre havien estat habituals en el paisatge rus. Però després de l'“operació militar” a Ucraïna, la Z que simbolitza el suport a les tropes russes s’ha convertit en un símbol clau al país de Vladímir Putin. En edificis d'habitatges es pot trobar la lletra als panells informatius o en ascensors. A les botigues de souvenirs impresa en samarretes, adhesius i tota mena de parafernàlia. Fins i tot en alguns carrers hi ha Z de la mida d’una persona perquè la gent s'hi faci fotos per penjar-les a les xarxes socials, a l’estil de les que llueixen moltes ciutats europees o la mateixa capital russa, amb “I love Moscow”.

La Z també s'ha convertit en un símbol per assenyalar les persones que parlen de “guerra” i que critiquen les accions russes: pinten a les portes de casa seva frases com “no venguis la pàtria” o “aquesta persona dona suport als nazis ucraïnesos”. Fins i tot en diferents ciutats del país han aparegut cartells assenyalant músics com a “idiotes”, “traïdors” o “partidaris d’Occident” per no haver mostrat clarament el seu suport al govern rus.