La nova integració europea que no arriba als ciutadans

Brussel·les"Des que ha començat la guerra a Ucraïna ha augmentat el suport a la Unió Europea", deia una font diplomàtica de Brussel·les aquesta setmana. A les altes esferes de la bombolla europea que conforma la petita capital belga hi ha un sentiment d'orgull, de satisfacció per la capacitat que la Unió ha tingut de sorprendre's a si mateixa a l'hora de respondre amb unitat –la paraula que més s'hi pronuncia recentment– davant la pandèmia i la invasió russa a Ucraïna. Es parla d'un moment de redefinició europea, de "naixement de l'Europa geopolítica", en paraules del cap de la diplomàcia Josep Borrell, i del paper que ha de tenir un Vell Continent que ja no dona per perdut el seu rol en el taulell global. Però la ciutadania europea se sent igual d'orgullosa i satisfeta?

Segons l'últim Eurobaròmetre elaborat per les mateixes institucions comunitàries, no està gens clar. "¿Et sents més europeu des que va començar la guerra a Ucraïna?" A aquest interrogant, un 43% dels més de 26.000 enquestats entre el 13 i el 20 d'abril responen que sí o que "tendeixen a estar-hi d'acord", mentre que un 46% "tendeixen" o se situen en el no. Ara bé, quan es pregunta per la satisfacció de la resposta de la Unió Europea davant la guerra, un 51% n'estan satisfets o molt satisfets i un 43% poc o gens. A més, de manera més general, l'enquesta demostra una bona rebuda a la gestió que Europa ha fet d'aquesta última crisi. Un 79% creuen que la Unió ha mostrat solidaritat i un 63% que ha actuat amb celeritat.

Ara bé, ¿significa això que hi ha més suport a Europa i més consciència europea? Segons l'investigador del CIDOB Héctor Sánchez Margalef, a nivell polític hi ha hagut més suport i una unitat que la ciutadania valora positivament, però no s'ha desencadenat "un entusiasme proeuropeu significatiu". D'una manera similar, per exemple, es poden llegir les eleccions a França: "Tenen moltes lectures, però ha primat l’estabilitat, l’efecte bandera i la consciència que la resposta europea unitària és millor. No hi ha dubte, perquè ha guanyat el candidat que ho defensava". Al mateix temps, però, la ultraconservadora i euroescèptica Marine Le Pen ha obtingut un suport sense precedents.

Europa s'ha replegat i unit contra el president rus, Vladímir Putin, de la manera que habitualment una amenaça externa uneix la societat. Però les conseqüències econòmiques de tot plegat comencen a notar-se ara amb més força, i més que es notaran si la Unió aconsegueix tirar endavant les sancions definitives: el veto complet al petroli i el gas rus. De fet, les negociacions a vint-i-set per intentar aprovar l'embargament progressiu al cru han fet trontollar la preuada unitat que fins ara s'havia mantingut per tirar endavant els cinc anteriors paquets de sancions. "Les conseqüències econòmiques de la guerra no s'estan patint amb tota la intensitat possible i, per tant, els governs tenen raó d'estar preocupats, i la UE també", reflexiona Sánchez Margalef.

Així doncs, a l'hora d'analitzar l'estat de salut de l'europeisme de la ciutadania, en podem trobar una de freda i una de calenta. A Hongria, Viktor Orbán va ser reelegit, i a França Le Pen es va quedar a les portes d'aconseguir-ho. Però a Eslovènia el trumpista Janez Jansa ha sigut canviat per l'ecologisme i l'europeisme de Robert Golob, i a Dinamarca a principis de juny se celebrarà un referèndum per eliminar la clàusula que deixa Dinamarca fora de la política comuna de seguretat i defensa de la Unió.

No hi ha cap dubte que els últims anys, i les últimes setmanes en particular, a Brussel·les s'han fet passos sense precedents cap a la integració europea (deute comú, enviaments d'armes, compres conjuntes de vacunes...), però ara cal que la ciutadania se senti partícip d'aquest canvi de paradigma. Com apunta l'investigador del CIDOB, "la integració continua sent de dalt a baix, i si els ciutadans hi tenen alguna cosa a dir només és en termes de sentiment o d'identitat". La Conferència sobre el Futur d'Europa (CoFoE) –un fòrum de participació ciutadana que ha durat un any–, que finalitza aquest dilluns a Estrasburg, i el seu escàs impacte en són el gran exemple. "El malestar de molts participants, el petitíssim èxit que ha representat a nivell d’implicació i representació ciutadana, n’és la prova. Les grans decisions es continuen prenent d'esquena als ciutadans tot i que aquests se’n beneficien, perquè així no hi ha escrutini que ho qüestioni o ho posi en perill", conclou Sánchez Margalef, que ja es preguntava en un article recent si era realment necessari involucrar els ciutadans en un exercici com la CoFoE i invertir temps i esforços en fer suggeriments que no seran implementats: "¿No crea això la possibilitat d'incrementar la frustració i les veus crítiques contra el projecte d'integració europea?"