L'escola on estudien els talibans del futur

Peshawar (Pakistan)Sota fortes mesures de seguretat, Mulana Rahimullah Haqqani assisteix a l’oració del migdia amb els estudiants de la seva escola alcorànica, Iamia Zubairia. Allà s’ensenya la doctrina radical deobandi, de la qual surten els talibans de la temuda xarxa Haqqani, a la qual s’atribueixen els atemptats suïcides més sagnants contra les forces estrangeres a l’Afganistan. El seu màxim líder, Sirajuddin Haqqani, és ara el ministre de l’Interior afganès.

Aquest seminari islàmic va ser objectiu d’un atemptat l’octubre del 2020 que gairebé acaba amb la vida de Rahimullah. Una potent bomba de set quilos de material explosiu col·locada en una bossa va esclatar quan aquest guia religiós estava impartint una conferència sobre l’islam als alumnes de la madrassa. Vuit estudiants van morir i més de 100 van resultar ferits, a més d’ell. Cap grup no va reivindicar l’autoria de l’atac, però la xarxa Haqqani és també el principal enemic de l’Estat Islàmic del Khorasan (ISIS-K), al qual combaten a l’Afganistan. “Hem sacrificat 10.000 combatents lluitant contra l’Estat Islàmic. Aquesta és la terra dels talibans i no deixarem que l’Afganistan torni a quedar en mans estrangeres. No permetrem que el nostre territori torni a ser utilitzat com a camp de batalla d’altres”, sentencia Mulana Rahimullah durant una entrevista amb l’ARA.

Per al líder religiós, l’ISIS-K és “un producte d’Amèrica”. “Ells [els nord-americans] els han portat a l’Afganistan, els han donat els diners i les armes”, afirma. Però ara que les forces de la coalició se n’han anat de l’Afganistan, Rahimullah sosté que l’Estat Islàmic del Khorasan és “més dèbil”.  

Unitat dels talibans

Després de la caiguda del primer Emirat de l’Afganistan, les diferents faccions talibanes van començar a actuar de manera independent, rivalitzant entre elles, a vegades fins a arribar al caire d’una guerra entre clans. En el cas de la xarxa Haqqani, va estrènyer els llaços amb Ossama bin Laden, a qui van donar refugi al Pakistan. Però, com assegura Mulana Rahimullah, els temps han canviat: “Els talibans hem acordat no tornar a lluitar entre nosaltres. No tornarem a posar-nos en contra els uns dels altres ni a l’Afganistan ni al Pakistan”, diu.

“Comença una nova era a l’Afganistan amb el triomf de l’Emirat Islàmic. No som els mateixos mujahidins que van derrotar les forces soviètiques [als anys 80]. Hem adquirit experiència en aquests últims 20 anys. Sabem com negociar millor que el primer govern talibà, tant en el terreny polític com en el militar”, avisa Rahimullah, que confia que l’Emirat Islàmic aconseguirà el reconeixement internacional.

“Hi ha molta propaganda negativa sobre els talibans. Nosaltres respectem la dona dins dels paràmetres de l’islam, amb respecte i justícia. Sabrem com tractar els altres amb tolerància i respecte”, puntualitza, i afegeix: “L’Emirat Islàmic vol fomentar les relacions econòmiques i comercials amb altres països. Rússia, la Xina, Turquia i Qatar han mostrat la seva voluntat de comerciar, i els talibans els donem la benvinguda”, exclama.

El paper del Pakistan

És un secret del domini públic que el Pakistan, i particularment els seus serveis secrets (ISI), ha sigut clau per al ràpid avanç dels talibans en l’última etapa de la retirada de les tropes dels Estats Units de l’Afganistan. Encara que Islamabad no ha reconegut oficialment l’Emirat Islàmic, no ha perdut ni un segon a estendre la seva influència sobre la nova administració afganesa, enviant delegacions d’alt nivell a Kabul mentre rebia una cohort de talibans a Peshawar.

En aquest sentit, el líder talibà parla d’“interessos mutus”, però nega que la col·laboració de l’ISI els hagi donat la victòria. “Cap agència del govern ens ha donat suport ni ens ha finançat. Hem menjat pa sec i ceba, ens hem calçat xancletes de plàstic, però l’esperit dels nostres combatents és molt fort i amb l’ajuda de Déu i de l’islam hem guanyat”, subratlla.

Hi ha més de 30.000 madrasses distribuïdes pel Pakistan en les quals s’estudia el corrent deobandi, el més estès a l’Àsia, però també la doctrina wahhabita i salafista de l’Aràbia Saudita. Els estudiants alcorànics solen provenir de famílies pakistaneses o afganeses amb pocs recursos que els envien a aquests centres on reben educació religiosa, allotjament i menjar gratuïtament. Molts d’aquests seminaris religiosos s’escapen dels ulls del govern i acaben sent centres d’entrenament de militants, com és el cas de l’escola alcorànica Iamia Zubairia, on la mitjana d’edat és de 20 anys.  

La jihad com a únic camí

Després de respondre amb força evasives les preguntes d’aquesta periodista, Mulana Rahimullah accedeix a permetre’ns l’accés a la madrassa, però sempre acompanyats de la inquisitiva mirada d’un escorta. El recinte, a primera vista, és d’allò més normal: una sala principal on els estudiants es reuneixen, resen cinc cops al dia i mengen junts. A la planta de dalt, els dormitoris són zona prohibida, i només ens donen accés a la sala de la biblioteca, únicament amb llibres sobre l’islam i les ensenyances de Mahoma.

A aquests estudiants alcorànics se’ls ensenya que la guerra santa o jihad és l’únic camí que ha portat a la victòria l’Emirat Islàmic a l’Afganistan. “L'islam és sacrifici i ens continuarem sacrificant per l’islam perquè el martiri és el camí de la veritat”, respon breument un estudiant. “La nostra generació portarà l’islam per tot el món. Aquesta vida és passatgera, però al paradís hi ha la vida eterna. Amb el triomf dels talibans a l’Afganistan estendrem l’Emirat Islàmic més enllà d’Indonèsia”, adverteix un altre company, abans d’afegir: “És el temps de l’ocàs d’Occident i del renaixement de l’islam”.