Els Estats Units frustren un nou atemptat a l’aeroport de Kabul

SabadellEls Estats Units asseguren que van evitar ahir un nou atemptat contra l’aeroport de Kabul, tres dies després que un terrorista suïcida es fes esclatar a les portes del recinte i causés la mort de, com a mínim, 170 persones. Segons fonts militars, un dron de l’exèrcit nord-americà va atacar un cotxe bomba que es dirigia cap a l’aeroport i que representava una “amenaça imminent”. A l’interior del vehicle hi havia un suposat terrorista suïcida de l’ISIS-K (la branca afganesa de l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atemptat de dijous), que va morir. Segons Bill Urban, portaveu del comandament central dels Estats Units, “les explosions secundàries” que es van generar quan va esclatar el vehicle “indiquen la presència d’una quantitat substancial de material explosiu”. Urban va explicar també que les primeres informacions indicaven que no hi havia hagut víctimes civils.

Paral·lelament, un coet va impactar ahir a la tarda contra una casa situada aproximadament a un quilòmetre al nord-oest de l’aeroport de Kabul. Algunes fonts donaven per fet que aquesta explosió era el resultat de l’atac nord-americà, tot i que en aquest punt hi ha versions contradictòries. Un portaveu dels talibans, Bilal Karimi, va assegurar a Efe que es tracta de dos incidents diferents i la mateixa agència indicava, citant un metge de l’hospital on van ser traslladades les víctimes, que aquesta suposada segona explosió (que ahir a la nit no havia sigut reivindicada) havia provocat sis morts, entre els quals diversos menors, i cinc ferits.

El president dels Estats Units, Joe Biden, havia avisat dissabte que era “altament probable” que hi hagués un nou atemptat a l’entorn de l’aeroport de Kabul durant les següents 24 o 36 hores, i el Pentàgon havia precisat que es temien especialment atacs amb coets o cotxes bomba. De fet, l’ambaixada dels EUA a Kabul havia demanat als seus ciutadans que no s’acostessin a l’aeroport. Biden també havia advertit que el bombardeig de dissabte a l’est de l’Afganistan, en què es van abatre dos presumptes membres “de perfil alt” de l’ISIS-K, no seria l’única resposta nord-americana a l’atemptat.

Precisament ahir van arribar a la base militar de Dover, a Delaware, les restes dels 13 soldats nord-americans morts en aquell atac terrorista. Biden s’hi va desplaçar per retre’ls homenatge i donar el seu condol a les famílies.

Últims civils evacuats

Mentrestant, el ritme de l’evacuació de civils des de l’aeroport de Kabul ha disminuït molt en les últimes hores: des del migdia de dissabte fins al migdia d’ahir (hora afganesa) les tropes nord-americanes en van treure del país 2.900, molt lluny dels 12.500 de dos dies abans. De fet, una font citada per Reuters assegurava que la previsió era que ahir s’enlairessin els últims vols per a civils, i que els últims dos dies del termini per a la retirada de tropes occidentals es dediquin a treure de l’Afganistan els menys de 4.000 soldats nord-americans que encara hi són. “Ens volem assegurar que tots els civils estrangers i els que estan en risc siguin evacuats avui [diumenge]. Les forces armades començaran a marxar un cop aquest procés s’hagi acabat”, va dir aquesta font.

Segons el Pentàgon, des que va començar l’evacuació massiva, el 14 d’agost, i fins a dissabte, les forces nord-americanes havien ajudat a fugir 114.400 persones, la gran majoria de les quals de nacionalitat afganesa (de fet, només uns 5.400 eren nord-americans). Tot i així, el poc marge de temps amb què s’ha dut a terme l’operació de rescat ha impedit que bona part dels afganesos que han col·laborat amb les tropes occidentals durant els 20 anys de guerra (i les seves famílies) no hagin tingut ocasió de sortir del país, malgrat les promeses que havien fet els governs occidentals.

El departament d’Estat dels Estats Units va fer públic ahir un breu comunicat signat conjuntament pels governs de 98 països d’arreu del món (entre els quals Espanya i la majoria de membres de la Unió Europea) en què expressaven el seu “compromís” per assegurar que els seus respectius ciutadans, així com els afganesos que els havien donat suport i els que estan “en perill” puguin “continuar viatjant lliurement” fora de l’Afganistan. “Hem rebut garanties dels talibans que tots els ciutadans estrangers i qualsevol ciutadà afganès amb autorització per viatjar dels nostres països podrà accedir de manera segura i ordenada als punts de sortida i viatjar fora del país”, afegia el text.

En aquest sentit, el president de França, Emmanuel Macron, va anunciar que ell i el primer ministre britànic, Boris Johnson, plantejaran avui, en una reunió dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, la creació d’una “zona segura” sota control de les Nacions Unides a Kabul, “que permeti continuar les accions humanitàries”. En una entrevista a Le Journal du Dimanche, Macron argumenta que això facilitaria que l’ONU pogués actuar en cas d’urgència i permetria a la comunitat internacional “mantenir la pressió sobre els talibans”. De moment el govern francès ha iniciat converses amb els talibans sobre la situació humanitària a l’Afganistan i sobre la possibilitat de continuar evacuant persones més enllà del 31 d’agost.

El futur govern

Per la seva banda, el grup islamista preveu anunciar la composició del nou govern afganès “en els pròxims dies”, segons ha avançat el seu portaveu, Zabihul·lah Mujahid, que va demanar novament als països occidentals que hi mantinguin relacions diplomàtiques. El premier britànic, Boris Johnson, va remarcar que “qualsevol tipus de reconeixement de contacte polític amb els talibans està condicionat al fet que permetin un pas segur als que vulguin sortir del país i al fet que demostrin respecte pels drets humans”. Ahir, el ministre interí d’Educació Superior, Abdul Baqi Haqqani, va prometre que, sota el nou règim, les noies podran estudiar, tot i que hauran de fer-ho en espais separats dels nois.

D’altra banda, els talibans van dir ahir a Reuters que estan preparats per assumir la gestió de l’aeroport un cop n’hagin marxat els últims soldats nord-americans. Fa uns dies fonts del govern turc van revelar que els talibans els havien demanat “suport tècnic” per a la futura gestió de l’aeroport, i Ankara va respondre que només ho faria si se li permetia tenir un contingent militar per garantir la seguretat dels seus empleats.