Una nova Barcelona neix al mig de l'Àsia Central

BarcelonaUna nova Barcelona neix al cor de l’Àsia, just per on passava la ruta de la seda. Si al continent americà ja n'existeixen algunes i en el passat en va existir una a Sèrbia, ara hi haurà una Barcelona en format 2.0. Dins dels plans per fer créixer Taixkent, capital de l’Uzbekistan, ja han començat les obres d’un barri anomenat ‘Barcelona City’, pensat perquè hi visquin unes 70.000 persones i que s’inspira en l’arquitectura barcelonina. Un projecte en què les línies mestres les marca Josep Antoni Acebillo, l’arquitecte clau en la reformulació de la capital catalana gràcies als Jocs Olímpics i el Fòrum de les Cultures.

La primera fase del projecte comptarà amb una primera promoció de 40 edificis d’habitatges i gratacels de fins a 50 pisos d’altura, però en el futur la idea és fer-ho més gran. "Els habitatges formaran part d'un nou estil per a la modernització de Taixkent, amb àrees verdes, escoles, universitats, nucli comercial, centres mèdics i un complex esportiu", afirma Sedrak Petrosyan, CEO del grup empresarial Petrosyan Group, responsable del projecte en col·laboració amb l’empresa amb seu a Uzbekistan Silk Venture. Petrosyan s’ha convertit en la peça clau per unir Catalunya amb el cor de l’Àsia central. Membre d’una nissaga armènia que va arrelar a Moscou, on alguns avantpassats van fugir del genocidi turc, els Petrosyan van arribar a Catalunya fa dècades. "Ja m’he acostumat al fet que quan la gent veu el meu nom, em parlen en anglès. Però quan parlo, pensen que soc de Girona o la Plana de Vic", bromeja aquest empresari orgullós de les seves arrels armènies i de viure a Catalunya.

Petrosyan ha treballat en diferents projectes urbanístics unint occident i orient, fins a acabar a Taixkent. "Tota l’Àsia central és una regió poc explotada. No ha transmès massa confiança, per la seva història complicada o per desconeixement. Es posa al mateix sac tots els països que acaben en tan. Però és un mercat emergent, en què cada país té una cultura i una política diferent. A l’Uzbekistan viuen quasi 40 milions de persones i l’edat mitjana és de 27 anys. Tenen un creixement del PIB del 8% anualment i és un destí turístic que creix molt, amb destins com Samarcanda o Bukhara. I és dels pocs països que es porta bé tant amb Rússia com amb els Estats Units, així que és estable. I ara volen fer créixer la seva capital, perquè tenien un problema d’habitatge. Estan captant empreses i inversors que vulguin participar en l'ampliació presentant-se a concurs", recorda. I un dels models que tenien al cap, era precisament el barceloní. "Són ells que s'interessen per la marca Barcelona", diu Petrosyan, que va presentar el seu projecte de la mà de Josep Antoni Acebillo.

El govern uzbek vol canviar del tot la seva capital, amb un ambiciós projecte que esperen finalitzar el 2045. El president de l'Uzbekistan, Shavkat Mirziyoyev, va posar la primera pedra el març del 2023, després d'anys en què s'havia fet evident que Taixkent necessitava créixer, per l'elevada emigració de les zones rurals a la capital. En els últims cinc anys, Taixkent ha inaugurat 14 estacions de metro, mentre la població s'enfila per sobre dels tres milions. La capital uzbeka ha crescut gairebé en un milió de persones en una dècada i es preveu que sumi un altre milió els pròxims deu anys.

“Cal pensar en el desenvolupament sostenible de la nostra capital i definir clarament els plans pels pròxims vint anys”, va explicar Mirziyoyev, el segon president uzbek des de la independència, reelegit el 2021 en uns comicis criticats per diferents ONG, tot i que l'informe d'Amnistia Internacional va destacar millores democràtiques respecte al seu antecessor, Islam Karimov. El pla de Mirziyoyev és crear tota una nova ciutat a la zona entre els rius Chirchik i Karasu, encarregant les línies mestres del projecte a especialistes de la Gran Bretanya, Singapur i Turquia.

La nova Taixkent és el projecte més ambiciós de la segona economia més forta de la zona, un estat que aspira a ser "la nova Dubai, Qatar o Abu Dhabi", ja que té recursos naturals. "Uzbekistan viu anys clau. El president s'ha venut com un reformador, i necessita fer canvis, però no tan ràpid com voldria part de la població. És un estat que sempre ha estat ben connectat amb Rússia, però ara busca nous socis al Golf Pèrsic o la Xina, ja que pel seu territori poden passar les carreteres i vies de tren que enllacin occident amb la Xina", diu Rafael Satarov del Centre d'estudis per la Pau Carnegie.

I dins del projecte de fer créixer la capital, un dels barris serà l'inspirat en la capital catalana. "S’ha inaugurat un monument anomenat La llum de Taixkent que vindria a ser el nou centre de la capital a partir de l'any 2026. El nostre solar comença 300 metres més avall. Un cop compres el solar, no pots fer el que vulguis, calia presentar un projecte que complís certs requisits. No volen que la ciutat vagi canviant massa, de barri en barri. Han collat molt perquè hi hagi poc tràfic de cotxes, moltes zones verdes, amb tramvies. I la nostra idea els encaixa. No volem una imitació de l’art de Gaudí, una rèplica de la Sagrada Família. No tindria sentit. La idea és repetir la distribució de l’Eixample, però amb una arquitectura més connectada al 22@", diu Petrosyan, que també treballa amb un club de futbol per poder afegir una ciutat esportiva a la Barcelona City.

“Barcelona City és un projecte captivador. Podrem fer una zona adaptada als nous temps, moderna i innovadora, que faci de la ciutat un eix entre Europa i Àsia”, diu Josep Antoni Acebillo, que ha assessorat la transformació urbanística de ciutats com Londres, Kazan o Anvers. "Quan vam construir la Barcelona del 1992 teníem una consigna clara: tot el que es feia per a les Olimpíades es feia pensant en l'endemà. Des de llavors tothom parla d'Olympic Legacy. És la mateixa mentalitat que marcarà la construcció del districte de Barcelona a Uzbekistan", raona Acebillo, que aquests dies ja és a Taixkent.

L’arquitecte, de fet, ja coneixia el pare de Sedrak Petrosyan de quan aquest el va ajudar en la remodelació de part de la ciutat russa de Kazan. Els Petrosyan, que també van portar Montserrat Caballé a Armènia en el passat, volen seguir unint l’est i l’oest, Catalunya i l’Àsia, en un projecte en el qual treballen per tenir el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. "La marca Barcelona apareix a tot arreu pel món, però amb un projecte com aquest, volem fer-ho bé, amb el suport de l’ajuntament i les autoritats. Més que una qüestió legal, és una qüestió de fer bé les coses", raona Petrosyan, que s’ha reunit amb l’expresident Artur Mas, polítics i empresaris per explicar el projecte de Barcelona City. Petrosyan, per cert, també treballa en un projecte a una escala menor per fer un altre barri inspirat en Barcelona a Erevan, la capital armènia. La força de les arrels.