Nous senyals de la crisi climàtica: un vaixell travessa l'Àrtic en febrer per primer cop

La crisi climàtica ha obert noves rutes marítimes a l'Àrtic que, irònicament, s'estan fent servir per transportar combustibles fòssils. El pas obert pel desglaç acaba d'assolir una nova fita històrica que evidencia el ritme accelerat de l'escalfament global. La fita és doble: per primer cop un vaixell de càrrega ha pogut travessar el pol Nord per la ruta nord-est en gener i en febrer. La nau russa Christophe de Margerie, carregada de gas natural líquid, va arribar a la Xina a través d'aquesta ruta el 26 de gener sense necessitar l'ajuda de cap trencaglaç, i el 19 de febrer havia aconseguit tornar a Rússia pel mateix camí (aquest cop sí, amb l'ajuda d'un trencaglaç en l'última part del trajecte). Els dos viatges, el d'anada i el de tornada, suposen nous rècords de navegació polar.

Normalment aquesta ruta del nord-est àrtic es tanca pel gel al novembre i no es torna a obrir fins al juliol. Tot i així, en els últims anys algun cop ja s'havia aconseguit travessar-la en desembre. Ara, esperonat per les fites d'aquest gener i febrer, el Kremlin es proposa també aquest 2021 avançar l'inici de la temporada de transport marítim pel aquesta ruta almenys al maig. "La ruta del Mar del Nord pot i ha de convertir-se en l'artèria de transport més important de Rússia per reduir més d'un terç la ruta marítima entre Europa i Àsia", va dir el vice primer ministre rus, Iuri Trutnev, amb motiu del retorn del Christophe de Mergerie al port rus de Sabetta, en un viatge que va qualificar d'"experimental".

Les temperatures a l'Àrtic pugen el doble de ràpid que la mitjana global. En els últims mesos aquest escalfament sobre el pol Nord s'ha notat fins i tot ben lluny de l'Àrtic, pel fenomen meteorològic conegut com el debilitament del vòrtex polar: l'augment de la temperatura en aquest pol fa que el corrent de vents gelats que normalment es concentren sobre l'Àrtic baixin cap al sud i afectin latituds normalment càlides. Va ser això el que va portar el temporal Filomena a la península Ibèrica, el que va deixar nevades històriques a Grècia o el que ha provocat la caòtica glaçada de Texas aquests últims dies.

Però l'augment de temperatures també fa que la ruta marítima polar estigui oberta durant més temps, cosa que tant Rússia com la Xina volen aprofitar perquè els estalvia molt de temps de transport comercial respecte de la tradicional ruta pel canal de Suez. L'any 2020 ja es va batre el rècord de vaixells per aquesta ruta polar del nord-est, amb 331 embarcacions davant de les 277 de l'any anterior, segons Reuters. En els últims cinc anys, el trànsit de mercaderies s’ha multiplicat per quasi cinc per aquesta via, però el Kremlin s'ha proposat augmentar fins als 80 milions de tones el seu transport marítim per aquest pas l'any 2024 (des dels 33 milions de tones del 2020) i fins als 130 milions de tones el 2035, bona part de les quals en forma de gas natural liquat. Els combustibles que han originat el desglaç aprofiten encara per treure'n partit.