Nous líders per salvar la UE del populisme
El 2017 serà any d’eleccions als grans estats membres, que hauran de gestionar el Brexit i la crisi dels refugiats
Brussel·lesA Europa se li acumulen els problemes. La crisi política a Itàlia desencadenada per la renúncia de Matteo Renzi s’ha sumat a l’amenaça del populisme, a una crisi de refugiats sense resoldre, a la sortida del Regne Unit i a una crisi econòmica que no acaba de quedar enrere. Les dificultats que viu la Unió Europea han esborrat del mapa polític un bon nombre de líders -David Cameron, François Hollande i Matteo Renzi, entre altres- i han deixat pràcticament sola la cancellera alemanya, Angela Merkel, l’única a qui de moment no li ha passat factura la crisi europea.
El 2017 serà un any complicat. Merkel haurà de liderar una Europa amb cares noves i amb molts problemes per resoldre. El primer: com evitar que partits d’extrema dreta arribin al poder i posin en perill el projecte europeu. Els sondejos demostren que en alguns països els populistes poden plantar cara a les formacions europeistes.
Segons una enquesta d’intenció de vot publicada ahir a Holanda, el xenòfob i euroescèptic Geert Wilders seria el candidat més votat. Si les eleccions fossin avui, el Partit per la Llibertat (PVV) passaria de ser la cinquena força al Parlament a ser la primera. A França, el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen també guanya terreny, i a Itàlia la formació de Beppe Grillo, Moviment 5 Estrelles, ha sortit reforçada del fracàs constitucional de Renzi. Tots ells prometen referèndums per sortir de la UE si governen.
El projecte comunitari també s’està esquerdant per l’est d’Europa, amb governs que cada vegada es refien menys de Brussel·les i actuen en contra dels valors que van inspirar el club europeu. A Hongria, el primer ministre conservador, Viktor Orbán, desafia contínuament els seus socis comunitaris impulsant lleis que retallen llibertats i iniciatives com el referèndum que es va celebrar a l’octubre per decidir si els ciutadans avalaven les quotes d’acollida de refugiats que ell mateix havia acceptat. Orbán ha arrossegat la resta de països del Grup de Visegrad -Polònia, la República Txeca i Eslovàquia- a rebutjar el pla europeu d’acollida de refugiats, que ha resultat un fracàs.
L’eix franco-alemany, clau
¿El projecte europeu està realment amenaçat? Paul Ivan, analista del Centre de Política Europea (EPC), desdramatitza la situació. “És cert que Europa té molts problemes que ha de gestionar”, admet, però el 2017 “serà el primer any de molts canvis i molts problemes”, apunta. Segons Ivan, l’eix franco-alemany tindrà un paper encara més important que abans per liderar la Unió, sobretot quan es produeixi la sortida del Regne Unit. “Després del Brexit, seran les dues grans economies del continent, és natural que es reforci la seva posició”, assegura.
Alain Dauvergne, analista del think tank Notre Europe, creu que els governs tenen part de la culpa de la crisi existencial que viu el projecte comunitari i de l’euroescepticisme creixent. “És en gran mesura responsabilitat dels governs estatals, que donen la culpa a Brussel·les de tots els mals. En realitat, la majoria de polítiques s’aproven al Consell, que són els estats membres, i per tant són ells mateixos”, assegura Dauvergne. Segons l’analista francès, “al llarg de la història europea hi ha hagut moltes crisis polítiques, però en l’actual s’han ajuntat moltes coses i els governs s’han perdut, no saben com fer-hi front”.
La UE encara el 2017 amb una contradicció evident: s’imposa un any d’impàs en les polítiques europees per les cites electorals als grans països, però els reptes que té davant obliguen la UE a actuar amb urgència. Ni el Brexit, ni els refugiats, ni l’economia poden esperar. Tampoc la política internacional: la UE haurà de batallar amb la nova administració nord-americana liderada per Donald Trump, que promet no posar les coses fàcils a la Unió.