Nous enfrontaments entre policia i activistes a Hong Kong

BarcelonaUna nova manifestació multitudinària a Hong Kong, l’enèsima d’aquest estiu, va tornar a acabar aquest dissabte amb enfrontaments entre els manifestants i la policia, que va disparar gas lacrimogen i esprai pebre contra els activistes que aixecaven barricades al carrer i llançaven objectes contra els agents.

Malgrat que tant els líders polítics del govern de Paquín com el cap de l’exèrcit xinès a Hong Kong han fet advertiments en els últims dies sobre unes protestes que no s’acaben i que consideren “inadmissibles”, els activistes que reclamen més democràcia a l’illa semi-autònoma no es donen per vençuts.

Aquest dissabte, milers de persones van tornar a sortir al carrer en una marxa pacífica a diversos punts de la ciutat. Un grup molt nombrós es va desviar de la ruta oficial de la marxa, aprovada per les autoritats, i va ocupar les carreteres principals de la ciutat aixecant barricades amb material de trànsit. El moviment va bloquejar el pas de vehicles cap a un túnel principal de la ciutat i va generar el caos viari. Els manfiestants, eminentment joves, van repartir mascaretes i cascos per afrontar el previsible xoc amb les forces policials.

A la zona comercial de la ciutat autònoma, quan ja es feia de nit, alguns manifestants van llançar escombraries i senyals de trànsit contra una estació de policia i els agents a la porta van respondre amb diversos llançament de gas lacrimògen. Fonts policials van denunciar que els manifestants els havien llençat maons.

Cinc demandes a Facebook

La manifestació d’ahir seguia a una altra divendres –ara les protestes són gairebé diàries– en què hi van participar un grup de funcionaris de Hong Kong, que estan obligats a ser políticament neutrals, segons la BBC. Havia aparegut també una carta anònima a Facebook que denunciava la “gran opressió” de la ciutadania de Hong Kong i que establia cinc demandes clares a les autoritats.

La primera era la retirada complerta de la llei d’extradició proposada pel govern autònom de l’illa, que va ser la que va desfermar les protestes en un principi i que hagués permès enviar els detinguts a la Xina continental per ser jutjats amb el sistema xinès que no garanteix la separació de poders. La segona demanda era que es retirin els càrrecs contra totes les persones detingudes durant les manifestacions, i s’hi afegien també que es deixi de qualificar les protestes com a “disturbis”, perquè ho consideren una criminalització;que es faci una investigació independent sobre la repressió policial d’aquestes setmanes; i per últim que es duguin a terme reformes polítiques.

El que va arrencar com una protesta contra un projecte de llei ha derivat en un moviment ampli que reclama major democràcia a Hong Kong i que suposa la major crisi política que viu l’illa des de que va ser entregada a la Xina pel Regne Unit el 1997. Des de llavors, es regeix per la política que Pequín anomena de “un país, dos sistemes”, que els proporciona certa autonomia però no una democràcia plena.e