Nou rècord sense precedents de gasos d'efecte hivernacle

BarcelonaL’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera va tornar a batre el seu propi rècord l’any 2017, amb 405,5 parts per milió (ppm). Això vol dir que n’hi ha un 41% més que l’any 1990, segons l’informe anual de l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM).

Les noves dades confirmen la tendència nefasta que es repeteix any rere any, en què l’acumulació de gasos contaminants no para de créixer perquè les emissions, sobretot les de CO2, que són les més fortes, no sembla que hagin d’arribar mai al pic. De fet, el 2017 van créixer un 2% després d’un període de tres anys d’estancament.

Males notícies per al planeta, perquè si les emissions no només no es redueixen sinó que segueixen creixent serà impossible assolir l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 2 ºC, i encara menys a 1,5 ºC. De fet, els experts pronostiquen que la temperatura global de la Terra pujarà més de 3 ºC respecte a l’era preindustrial si no es reverteixen les tendències actuals.

L’OMM ja va fer saltar les alertes el 2015 quan l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera va arribar al llindar dels 400 ppm, una barrera que els científics de l’ONU pronosticaven que ens abocaria a un escalfament de 2 ºC (el màxim que fixa l’Acord de París). Però lluny de mantenir-se així, el 2016 les ppm ja eren 403,3, amb una pujada agreujada pels efectes del Niño -un fenomen meteorològic cíclic que aquell any va elevar encara més la temperatura terrestre-, i el 2017 -ja sense el Niño en l’eqüació- s’ha arribat fins a les 405,5 ppm.

“La ciència és clara. Sense una retallada ràpida en les emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic tindrà impactes en la Terra cada cop més destructius i irreversibles. La finestra d’oportunitat per a l’acció està quasi tancada”, alertava ahir amb contundència el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas.

Segons el meteoròleg, l’última vegada que el nostre planeta va experimentar una concentració similar de CO 2 a l’atmosfera “va ser fa entre 3 i 5 milions d’anys, quan la temperatura global era entre 2 ºC i 3 ºC més alta i el nivell del mar era entre 10 i 20 metres més amunt d’on és ara”.

Un nou crit d’alerta que se suma al que va fer fa un mes i mig l’IPCC, el grup de científics especialitzats en canvi climàtic més important del món, quan va emetre el seu últim informe. Per evitar els pitjors impactes climàtics i mantenir l’escalfament global en els límits que marca París, les emissions netes de CO 2 (les que entren a l’atmosfera menys la quantitat que n’extreuen els embornals, naturals o tecnològics) han de ser zero l’any 2050, advertia l’IPCC.

Els climatòlegs de l’organisme, que emet informes per a l’ONU, advertien que cal fer “canvis sense precedents” per evitar la catàstrofe i que s’han de fer abans del 2030. De fet, per limitar la pujada de la temperatura a 1,5 ºC caldria una reducció del 45% dels gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 i una reducció pràcticament total l’any 2050. Per limitar l’augment als 2 ºC cal reduir les emissions un 20% el 2030 i arribar a zero el 2075.