Nou pic de tensió militar entre els Estats Units i la Xina al Pacífic

Pequín envia 39 avions de combat prop de Taiwan després que els EUA i el Japó ensenyessin múscul amb una exhibició naval prop de l'illa

BarcelonaA la Situation Room de la Casa Blanca estan pendents aquests dies no d'un sinó de dos focus de tensió militar. Mentre les tropes de l'OTAN es reforcen a l'est d'Europa davant d'una temuda ofensiva russa sobre Ucraïna, a l'altre extrem del món les tropes nord-americanes aguanten la mirada a l'altre gran rival exterior del país, la Xina. Noves exhibicions recíproques de múscul militar han tornat a escalfar l'ambient aquest cap de setmana al Pacífic, el gran escenari de la confrontació entre Pequín i Washington.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Xina va enviar diumenge 39 avions de guerra a la zona de defensa aèria de Taiwan, cosa que va posar en alerta les forces aèries taiwaneses, que van emetre advertències per ràdio i van mobilitzar les seves unitats fins que els avions xinesos van sortir de la zona. Era la incursió militar xinesa més gran des del passat 4 d'octubre, quan fins a 56 avions de combat de l'Exèrcit d'Alliberament Popular de la Xina es van endinsar també en aquesta àrea, que no és directament espai aeri propi, sinó una zona identificada pel país (no per cap tractat internacional) com a zona de seguretat on cal una identificació immediata dels avions que hi sobrevolen per motius de seguretat nacional. Aquest dilluns, però, 13 caces xinesos més han tornat a sobrevolar aquesta zona prop de Taiwan.

Cargando
No hay anuncios

Les maniobres militars xineses de l'octubre prop de Taiwan van suposar l'amenaça més greu en dècades per a l'illa, que la Xina continua reclamant com a territori propi, i van forçar el president dels Estats Units, Joe Biden, a comprometre's públicament a defensar la sobirania de Taiwan davant un eventual atac militar xinès. La Xina, però, assegura que aquestes maniobres són defensives i per protegir la seva sobirania. Aquest nou enviament d'avions militars prop de l'illa, de fet, s'ha interpretat de seguida com una resposta de Pequín a les maniobres militars conjuntes que, aquest mateix dissabte, van efectuar avions i vaixells de combat nord-americans i japonesos en el mar de Filipines.

Els Estats Units i el Japó van desplegar una flotilla que incloïa dos portaavions de la Marina nord-americana, diversos destructors i dos vaixells d'assalt amfibi nord-americà, a més d'un portaavions i destructor d'helicòpters japonès. La zona on van maniobrar, al mar de Filipines, es troba a l'est de Taiwan, entre aquest estat i els territoris exteriors nord-americans de Guam i les illes Marianes. Segons dades ofertes pel govern de Taiwan, entre els 13 avions militars xinesos que aquest dilluns han volat a prop de l'illa hi havia una nau antisubmarins Y-8 que ha sobrevolat el canal Bashi, que separa Taiwan precisament de les Filipines i connecta el Pacífic amb el mar de la Xina Meridional.

Cargando
No hay anuncios

Però els moviments no s'acaben aquí. Després de l'exhibició conjunta amb el Japó, els dos grups de portaavions nord-americans que havien participat en les maniobres es van desplaçar diumenge al mar de la Xina Meridional, una zona on el conflicte de les dues grans potències mundials ha deixat moments d'alta tensió militar en els últims anys, a raó d'algunes illes reclamades tant per la Xina com per altres veïns regionals que reben el suport dels Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

"Operacions com aquesta ens permeten millorar les nostres capacitats de combat, refermar els nostres aliats i socis i demostrar la nostra resolució com a marina per assegurar l'estabilitat regional i contrarestar influències malignes", ha defensat l'almirall J.T. Anderson, comandant d'un dels dos grups de portaavions desplegats diumenge, encapçalat pel vaixell Abraham Lincoln. Els portaavions han iniciat exercicis d'entrenament com operacions de guerra marines i submarines, segons el comunicat del departament de Defensa nord-americà.

Aquest mateix dilluns, a més, el portaveu del ministeri d'Exteriors xinès, Zhao Lijian, afegia més llenya al foc amb unes contundents paraules contra els Estats Units i el Japó, als quals va acusar d'atacar i parlar malament de la Xina "sense cap base", en al·lusió als comentaris que tant des de la Casa Blanca com des de Tòquio es van fer després de la trobada virtual de Joe Biden amb el primer ministre nipó, Fumio Kishida, fa tres dies, quan van explicar que els dos líders havien compartit les seves preocupacions per l'actitud intimidatòria i "predatòria" de la Xina. "Els Estats Units i el Japó s'aferren a la mentalitat de Guerra Freda i inciten antagonismes ideològics", va dir Lijian en roda de premsa, segons Reuters. Biden i Kishida van parlar divendres i van acordar coordinar-se per "fer retrocedir" els intents de la Xina de canviar l'status quo al Pacífic.