L' homofòbia d'Orbán divideix la Unió Europea

Brussel·lesEl primer ministre hongarès, Viktor Orbán, es va convertir en el protagonista d’una cimera europea que ja tenia agendat parlar de dos altres temes incòmodes: Turquia i Rússia. Però finalment la incomoditat va venir des de casa. Abans de sopar, els Vint-i-set van acabar discutint amb l’ultraconservador la polèmica llei que pretén prohibir parlar d’homosexualitat a les escoles. El debat va ser encès, segons diverses fonts consultades, i va escalar fins al punt que el sempre cristal·lí i directe primer ministre holandès, Mark Rutte, va convidar Hongria a fer com el Regne Unit i marxar si no vol respectar els valors de la Unió. Al costat d’Orbán, però, vuit països de l’Est, com Polònia o Romania, no van mostrar la desaprovació que van mantenir la resta.

A primera hora del matí, la divisió ja es va fer evident. Els edificis del Parlament Europeu, de diverses ambaixades i fins i tot l’arc del Parc del Cinquantenari, just al costat del lloc on es reuneixen els Vint-i-set, lluïen els colors de la bandera LGTBI en protesta contra la llei hongaresa i també contra la decisió de la UEFA de no permetre il·luminar l’estadi de Munic en què es van enfrontar Hongria i Alemanya. I no només això: a l’arribar, Orbán va trobar-se que 17 dels seus homòlegs, amb Espanya i Luxemburg al capdavant, havien enviat una carta als presidents de les institucions en què feien una crida a “combatre la discriminació” contra les persones LGBTI. Però la UE la formen 27 membres i, si pintem en un mapa els que no van signar, queda tenyida la frontera est de la Unió.

“Hem de continuar lluitant contra la discriminació de la comunitat LGTBI i reafirmar la nostra defensa dels seus drets fonamentals. El respecte i la tolerància estan al centre del projecte europeu”, diu el text, que en cap moment fa referència directa a Hongria. La carta s’emmarca en el Dia de l’Orgull LGTBI (el 28 de juny) i “a la llum de les amenaces contra els drets fonamentals i, en particular, del principi de no discriminació en funció de l’orientació sexual”. El text és més tou que el que van impulsar a principis de setmana una quinzena de responsables d’Afers Europeus de la UE, en què instaven directament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a prendre totes les mesures necessàries contra Hongria perquè retirés una llei que consideren contrària als valors de la Unió Europea.

"Hongria ja no té cabuda dins la UE"

Va ser després de la carta dels ministres i just abans que el Parlament Europeu obrís un procés contra la Comissió per actuar tard, que Von der Leyen va qualificar la llei hongaresa de “vergonya” i va enviar un requeriment escrit a la ministra de Justícia hongaresa perquè la retiri. Tot i això, Orbán es va mantenir ferm tant dins com fora de la sala. “La llei defensa els drets dels nens i dels pares. No és un tema d’homosexualitat”. El líder ultraconservador fins i tot va dir als periodistes que ell mateix va defensar els drets de les persones homosexuals quan va lluitar contra el règim comunista que els discriminava. Dins la sala, segons fonts diplomàtiques, va mantenir exactament la mateixa posició i no va mostrar en cap moment disposició de retirar la llei tal com Brussel·les li reclama.

Però la discussió al voltant de la sala ovalada va ser encesa. El primer ministre belga, Alexander De Croo, va arribar amb una bandera LGTBI a la solapa de l’americana, i el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, va ser un dels més explícits i no va dubtar en parlar en primera persona: “Sentir dir ara que això és perquè potser vaig veure alguna cosa a la televisió quan era jove és inacceptable”. Segons les mateixes fonts, Rutte, Bettel i Sánchez van ser els líders més contundents contra Hongria. Abans de la reunió, també el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, convidat especial a la cimera, va qualificar d’“inacceptable” qualsevol discriminació contra les persones LGTBI.

Ara bé, a la reunió, Polònia, Lituània, la República Txeca, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia i Bulgària van fer silenci o van secundar la posició d’Orbán tot i que amb menys eloqüència. Polònia, per exemple, va donar-li suport, i Eslovènia, que prendrà el mes que ve la presidència rotatòria del Consell que ara ostenta Portugal va evitar mullar-se. Justament Portugal no va signar per haver de mantenir la neutralitat que li exigeix el càrrec. Romania també té avisos o fins i tot processos d’infracció de la Comissió Europea activats per vulnerar els principis de l’estat de dret.

Un dels arguments per frenar l’entrada de nous països al club europeu, com ara Macedònia del Nord, és justament que encara no s’ha consolidat l’última onada d’adhesions: Bulgària o Romania es van incorporar al club europeu el 2007. Altres veus, com ara els líders de les institucions i l’expresident del Consell, el polonès Donald Tusk, però, defensen que la millor manera d’impulsar els valors europeus és donant cabuda a aquests països i donant-los suport amb els recursos i les estructures de la Unió per consolidar-los.