El nou 'Open Arms Uno', a punt per a un any difícil de rescats al Mediterrani

BarcelonaPer molt que ja no estigui sota el focus mediàtic, el Mediterrani Central continua sent la ruta migratòria més letal del planeta: aquest any fins a 35.000 persones han arribat a Europa recorrent les aigües que separen Líbia d'Itàlia i almenys 697 hi han deixat la vida. La majoria són tunisians, egipcis, bangladeshians, sirians i afganesos. I res apunta que el drama tingui vies de solució; al contrari, la crisi alimentària global, que agreujada per la invasió russa d'Ucraïna té un impacte més marcat a l'Àfrica i el Pròxim Orient, augura un estiu molt complicat. Els acords renovats de control migratori d'Espanya amb el Marroc, tancada la crisi diplomàtica de l'any passat pel Sàhara Occidental, també abocaran molta més gent a aquesta ruta més perillosa.

L'ONG Open Arms ho sap bé i després de mesos de feina a les drassanes de Borriana ja té a punt el seu nou vaixell de rescat. Batejat amb el nom d'Open Arms Uno, el nou vaixell insígnia de l'organització badalonina té més capacitat i permetrà que els nàufrags, que fugen de la violència i la misèria i en molts casos tenen ferides, hipotèrmia o altres seqüeles de situacions extremes, puguin ser atesos a bord en millors condicions. El vaixell es va presentar dimecres al port de Barcelona amb un espectacle sota la batuta de La Fura dels Baus, amb la col·laboració de Joan Dausà i la mezzosoprano Mar Esteve.

Abans d'arribar a mans de l'ONG, el vaixell servia com a embarcació de rescat a les plataformes petrolieres del mar del Nord, per evacuar el seu personal en cas d'incendi. Per això compta amb un hospital a bord, equipat amb 26 llits i tres per a malalts crítics, i està preparat per evacuar malalts en helicòpter. A l'antic Open Arms, que era un vell vaixell remolcador, amb prou feines disposaven d'una petita cabina a la coberta per protegir de les inclemències del temps els nàufrags amb fractures o ferides o massa tocats per l'esgotament. Les dones i les criatures també podran estar a l'interior de l'embarcació, no com fins ara, que havien d'estar a la intempèrie en una zona reservada de la coberta els dies de les llargues negociacions per desembarcar els refugiats.

Gerard Canals, coordinador d'operacions d'Open Arms que participa en l'entitat des d'aquell no tan llunyà 2015, quan eren quatre voluntaris a les platges de Lesbos, no amaga en declaracions a l'ARA les ganes de veure el nou vaixell treballant. "És el millor vaixell que hem tingut. És una barreja d'esperança i il·lusió, però també de vertigen. Fa 5 anys érem una colla de socorristes i ara tenim un vaixell equiparable a les millors embarcacions de salvament marítim de la flota espanyola: això ens obliga a treballar molt més i també a aconseguir molts més recursos econòmics".

Més gran i més ràpid

L'Open Arms Uno té gairebé el doble d'eslora, i una superfície de coberta més gran, on s'ha pogut instal·lar un gran tendal per als nàufrags que van a la coberta amb capacitat per a unes 300 persones –però que podria arribar a acollir-ne un miler en cas d'emergència– i una cuina. També navega més de pressa: fins a 12 nusos en lloc dels 9 del vell remolcador.

El nou vaixell també permet ampliar la tripulació fins a 31 persones, amb un equip mèdic reforçat i més personal. L'operativa dels rescats continuarà sent la mateixa, amb un modus operandi que l'equip de Badalona ha anat perfeccionant en aquests anys d'experiència de rescat d'embarcacions precàries, de totes les formes i mides, carregades de gent que fuig al Mediterrani Central, entre Líbia i Itàlia, la ruta migratòria més letal del planeta. El primer és localitzar les pasteres, sovint binocles en mà (el pont del nou vaixell és molt més alt, ara serà més fàcil), o l'avís d'una altra embarcació als centres de salvament marítim oficials d'Itàlia i de Malta, que són els països teòricament responsables del rescat, però no hi posen prou esforç. Un cop localitzada la barcassa, les llanxes ràpides d'Open Arms (en el nou vaixell n'hi haurà quatre en lloc de dues) es llancen a l'aigua a buscar-la: quan hi arriben s'asseguren tots els nàufrags amb armilles salvavides i se'ls trasllada en grups fins al vaixell, on reben primers auxilis. Si tot ha anat bé (és molt fàcil que les barcasses es trenquin o bolquin durant el rescat o que simplement l'ajuda arribi massa tard), comença el periple de la negociació amb les autoritats de Roma o La Valletta perquè autoritzin un port segur. El nou vaixell inclou alguns nous enginys, com dues enormes xarxes que es poden llançar per recollir homes, dones i criatures a l'aigua en cas d'un gran naufragi.

La nau és una cessió del filantrop argentí Enrique Piñeyro, que havia organitzat una ONG destinada a vols humanitaris i que fa uns anys que col·labora amb l'organització badalonina. El nou vaixell suposa també un nou repte financer: gairebé 4 milions d'euros a l'any que l'organització ha de trobar sobretot d'aportacions privades per pagar les despeses de combustible i de tripulació, que passarà de les 20 persones actuals a 31. A més, el vaixell funcionarà també com a escola, per a les pràctiques d'estudiants de facultats de nàutica.

Traves burocràtiques

Des de l'ONG asseguren que ho tenen tot a punt i que volen posar el nou vaixell, que ja ha rebut el pavelló espanyol, a treballar com més aviat millor. "Estem preparats per salpar, ara tot depèn de l'administració", explica Canals, mentre la nova embarcació continua sotmesa a les inspeccions de l'autoritat marítima. "Tot va molt lent i ja ens esperàvem que serien molt exigents amb nosaltres, però de vegades ho són més que amb el seu propi servei públic de Salvament Marítim", lamenta. "Tenir el nom Open Arms pintat en un costat no ens està ajudant precisament a agilitzar les coses".