Europa

El nou primer ministre de França: un 'Macron boy' de 34 anys

El president de la República nomena Gabriel Attal, fins ara ministre d'Educació, com a substitut de Borne

ParísL'endemà de la dimissió forçada de la primera ministra, Élisabeth Borne, França ja té nou cap de govern. El president, Emmanuel Macron, ha nomenat el ministre d'Educació, Gabriel Attal, com a nou primer ministre. Amb 34 anys, Attal és la persona més jove de la història de la V República que ocupa el càrrec i és un dels noms que més sonen per substituir Macron quan esgoti el mandat. El seu ascens a primer ministre, però, podria posar-li les coses més difícils: és un càrrec sacrificat –sempre a l'ombra del president– i que habitualment comporta un gran desgast polític. Attal destrona Laurent Fabius, a qui François Mitterrand va nomenar primer ministre el 1984, quan Fabius tenia 37 anys.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Attal és un polític fidel a Macron, de l'ala més a l'esquerra de l'executiu, sorgit del partit socialista. La premsa francesa sovint l'anomena "Macron boy" per la seva proximitat al president i pel seu perfil, també molt similar al de l'inquilí de l'Elisi: format en escoles elitistes, brillant, carismàtic, bon orador i insultantment jove. És una figura que, com el macronisme, barreja progressisme pijo amb elements elitistes i conservadors. "Ara mateix és qui encarna millor l'ADN del macronisme", apunta una font de l'entorn del president citada pel diari Le Point. Per a l'oposició d'esquerres, Attal és una còpia del president. "És el senyor Macron júnior, que s'ha especialitzat en prepotència i menyspreu", ha criticat la líder parlamentària de França Insubmisa, Mathilde Panot.

Cargando
No hay anuncios

Attal ha desenvolupat tota la seva carrera al sector públic, primer com a regidor en un municipi de la regió parisenca i després com a diputat a l'Assemblea Nacional. El 2018 es va convertir en el membre del govern més jove de la V República quan va ser nomenat secretari d'estat d'Educació. Des d'aleshores, el seu ascens ha estat fulgurant. Amb Macron es va convertir en portaveu del govern i després en ministre d'Educació, una de les carteres amb més pes a l'executiu francès. El seu nomenament l'estiu passat com a titular d'Educació va ser per a Attal un ascens i un gest clar de confiança del president. A les enquestes, apareix com un dels polítics més ben valorats pels francesos

Perfil polític

El nou primer ministre, diplomat en Ciències Polítiques i llicenciat en Dret, té un perfil més polític que el de la primera ministra sortint, més tecnòcrata. Macron l'ha triat per pilotar una nova etapa en què el president vol deixar enrere les últimes desfetes, especialment la de la reforma de la llei d'immigració, que ha provocat una crisi política al govern després de ser pactada amb la dreta i aprovada gràcies als vots de l'extrema dreta de Marine Le Pen. Amb el canvi, l'inquilí de l'Elisi també vol donar un impuls al govern de cara a les eleccions europees del juny. Per ara Le Pen lidera les enquestes.

Cargando
No hay anuncios

El president de la República s'ha adreçat a través de X al nou primer ministre, a qui ha demanat que porti a terme la "regeneració" que vol Macron i "fidelitat" a l'esperit del 2017, quan es va convertir en president: "superació i audàcia". Ara el nou primer ministre haurà de nomenar un nou govern per complir amb l'encàrrec de l'inquilí de l'Elisi.

Cargando
No hay anuncios

Víctima d'insults homòfobs

Attal va concedir al novembre una entrevista a TF1 per parlar de la seva vida privada. El nou cap de govern va explicar les dificultats que va patir a l'institut, amb 15 o 16 anys, on va ser víctima d'insults homòfobs. "Va durar uns quants mesos i va ser molt violent", admetia. El nou primer ministre va explicar en la mateixa entrevista com havia revelat a casa que era gai: "Papa, m'he enamorat d'un noi", li va anunciar. La seva parella és l'eurodiputat macronista Stéphane Séjourné, també molt proper a Macron i secretari general del partit del president, Renaixement.

Cargando
No hay anuncios

Com a ministre d'Educació, Attal, amb menys de sis mesos al càrrec, ha impulsat canvis substancials i polèmics, com la prohibició de l'abaia –la túnica que porten moltes dones musulmanes– a les escoles o la posada en marxa d'una prova pilot per introduir els uniformes a l'escola pública. També ha decidit impulsar canvis de cara al curs escolar que ve, després dels nefastos resultats dels alumnes francesos a l'informe PISA. En les seves primeres paraules com a primer ministre, durant el traspàs de poders amb Élisabeth Borne, Attal ha parlat d'educació. "Porto amb mi aquí, a Matignon [la seu del primer ministre], la causa de l'escola. Reafirmo l'escola com la mare de les nostres batalles, aquella que ha d'estar al centre de les nostres prioritats", ha destacat.

Riscos per a Macron

El nomenament com a primer ministre sorprèn perquè el seu nom no figurava en un primer moment en les travesses per substituir Borne i perquè per a Macron, sempre alerta perquè ningú li faci ombra, comporta riscos. Attal és carismàtic i té ambicions polítiques. I encara que no sigui la voluntat de l'inquilí de l'Elisi, es pot interpretar el seu nomenament com un missatge que l'actual president de la República ja està de sortida i col·loca el seu successor com a primer ministre per impulsar-ne la carrera a l'Elisi.

Cargando
No hay anuncios

De fet, segons publica la premsa francesa, dos pesos pesants del govern sortint –el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, i el d'Economia, Bruno Le Maire– havien mostrat la seva oposició que Attal fos nomenat primer ministre. "Le Maire no vol treballar per a un nano de 34 anys", assegurava una persona de l'entorn del titular d'Economia a BFMTV. Tant Le Maire com Darmanin sonaven com a nous primers ministres i tenen també ambicions presidencials. El nomenament d'Attal és un contratemps per a les seves aspiracions.

També havia mostrat a Macron el seu desacord amb aquest nomenament l'ex primer ministre Édouard Philippe, president d'Horitzons, un partit que actua com a soci del president a l'Assemblea. Philippe també aspira a ser president quan Macron esgoti el seu segon i últim mandat.