Nou incendi a Notre-Dame: un arquebisbe enamorat i una decoració 'kitsch'
La diòcesi de París viu hores baixes després de la dimissió del prelat per suposadament haver mantingut una relació amb una dona el 2012
ParísDes de l’incendi que va destruir la catedral de Notre-Dame el 2019, la diòcesi de la capital francesa no remunta. Mentre els treballs de rehabilitació avancen, les polèmiques es multipliquen. La diòcesi de París, la més important de França, ha encetat el 2022 sense arquebisbe després de la dimissió a finals d’any del prelat que ocupava fins ara el càrrec, Michel Aupetit, per la suposada relació que hauria tingut amb una dona el 2012, quan encara no era arquebisbe. A l’escàndol del màxim responsable de la diòcesi s’hi suma el controvertit projecte de decoració interior de la catedral: presentat al desembre, personalitats del món cultural han titllat la decoració de kitsch. La controvèrsia arriba en un moment difícil per a l’Església francesa, que ha de fer front a l’informe sobre els abusos sexuals per part de sacerdots durant dècades.
“La diòcesi de París no té ni catedral ni arquebisbe… Tot plegat té una lectura bíblica: no hi ha temple, ni pastor, ni rei”, deia aquesta setmana el portaveu de la diòcesi de París, Laurent Stalla-Bourdillon, a la revista religiosa La Vie. Aupetit, de 70 anys i metge abans de convertir-se en sacerdot, ha ocupat moltes pàgines a la premsa francesa en les últimes setmanes. La diòcesi ha admès els fets a mitges, però parla d’un “comportament ambigu” amb una dona i puntualitza que no hi va haver sexe i que no es tractava d’una “relació amorosa”.
Aupetit, que en un primer moment va guardar silenci, es defensava dies després en una entrevista a Le Parisien i assegurava haver sigut víctima d’una conspiració. Es refereix a la dona com “una persona que, com passa sovint quan un és metge o capellà, se t'acosta perquè se sent sola”, i a continuació relata el capítol que donava peu als rumors: “Una vegada, aquesta persona tenia mal a l’esquena i li vaig fer un massatge per alleugerir el dolor”. Segons l’exarquebisbe, aquest és tot el pecat que l’ha portat a dimitir.
El mitjà que va destapar el cas, Le Point, assegura que Michel Aupetit va mantenir una relació íntima amb la dona i fa referència a un correu electrònic en principi adreçat a ella però que el sacerdot va enviar per error a una altra persona deixant en evidència l'affair. Segons el magazín, el contingut del correu és prou explícit i no dona marge a altres interpretacions sobre la naturalesa de la relació.
Sigui com sigui, l’arquebisbe –conegut per les seves posicions conservadores, especialment contra l’avortament i el matrimoni homosexual– va presentar la seva dimissió després de la publicació de la notícia i el papa Francesc la va acceptar immediatament. “Quan el rumor creix, creix, creix i afecta la reputació d'un home, aquest ja no pot governar. Per això he acceptat la renúncia del bisbe Aupetit”, afirmava el pontífex. Pocs dies després d’abandonar la diòcesi, el setmanari Paris Match ha relacionat l’exarquebisbe amb una altra dona i ha publicat fotos d’un passeig pel bosc. Aupetit assegura que només són “amics”.
Dures crítiques a la decoració
L'exarquebisbe ja no podrà supervisar més les obres, que s’allargaran fins al 2024. La nova catedral gòtica serà tan imponent com la que es va cremar, però la diòcesi de París ha decidit modernitzar-la per atreure més turistes. Abans de l’incendi, Notre-Dame era un dels monuments de la capital francesa més visitats, amb 13 milions de turistes anuals. El projecte per actualitzar la decoració interior ha topat amb duríssimes crítiques: el Daily Telegraph ha arribat a publicar que el projecte convertirà Notre-Dame en “un Disneyland políticament correcte”.
Però el que ha fet més mal als responsables eclesiàstics és una dura tribuna publicada a Le Figaro signada per un centenar de personalitats, entre les quals hi ha el presentador televisiu Stéphane Bern i el filòsof Alain Finkielkraut. “El que s’ha salvat de l’incendi, la diòcesi ho vol destruir”, afirmen. Els intel·lectuals critiquen que els canvis “desnaturalitzen totalment la decoració i l’espai litúrgic”. El projecte –aprovat definitivament tot i la polèmica– preveu substituir els confessionaris per objectes d’art contemporani, la instal·lació de bancs amb rodes i la projecció a les parets de textos de la Bíblia en diferents idiomes. “La ximpleria rivalitza amb el kitsch”, conclou la tribuna.