Nou assalt en la lluita d’Assange

LondresNou capítol de la lluita de David contra Goliat. Julian Assange, de 49 anys, torna aquest dilluns a la cort de magistrats de Westminster, al centre de Londres, per continuar la seva batalla legal contra l’extradició als Estats Units. En joc hi ha una sentència de 175 anys de presó, arran dels 18 càrrecs a què fa front, de conspiració per piratejar servidors de l’administració nord-americana i difondre informació confidencial.

Es preveu que la vista s’allargui durant quatre setmanes. Fonts de la defensa del fundador de Wikileaks consultades per l’ARA apunten que intentaran demostrar la impossibilitat que Julian Assange rebi un judici just si finalment és extradit a Washington i empresonat, com indiquen aquestes mateixes fonts, a la presó federal de màxima seguretat ADX Florence, a l’estat de Colorado.

En paraules de Kristinn Hrafnsson, editor en cap de Wikileaks, "el Julian lluita per la seva vida en aquest procés però també perquè tots els periodistes puguin fer la seva feina, que en el seu cas va ser exposar els crims de guerra dels EUA".

Un altre dels arguments clau de la defensa d’Assange serà el fet que durant els anys que va estar refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres (2012-2019) va ser sistemàticament espiat per una companyia amb vincles amb un dels màxims donants de la campanya de Donald Trump per a les presidencials nord-americanes del 2016. La seva companya i mare dels dos fills que han tingut junts, l’advocada Stella Moris, de 37 anys, nascuda a Sud-Àfrica, de pare suec i de mare espanyola, també hauria vist com les seves comunicacions haurien sigut sistemàticament violades, així com igualment les de les seves visites. Moris va començar la seva relació amb Assange el 2015, després que des del 2011 formés també part de l'equip que el defensa.

Jennifer Robinson, una altra de les representants legals de Julian Assange, considera que la sistemàtica vigilància a què va ser sotmès prova "les motivacions polítiques" de la seva persecució, i que els presumptes crims de què l’acusa Washington són només "l’exercici legítim del periodisme".

L’espionatge a Londres

Assange hauria sigut espiat per Undercover Global SL, empresa amb seu a Espanya que havia sigut contractada pel govern equatorià el 2015 per protegir-lo mentre estava a l’ambaixada. David Morales, exmembre de les forces especials espanyoles i director de la companyia, va ser reclutat presumptament per espiar Assange durant la celebració d’una fira de seguretat a Las Vegas l’estiu del 2016. Extreballadors de l’empresa han assegurat que Morales va signar un contracte amb el financer Sheldon Adelson, propietari de casinos a Las Vegas i Macau i generós donant del Partit Republicà, per vetllar per la seguretat del seu iot de luxe, Queen Miri, per un preu de 70 milions de dòlars.

El cas de l’espionatge d’Assange està sent investigat a l’Audiència Nacional espanyola pel jutge José de la Mata. El juliol de l’any passat, tres mesos després que Assange fos detingut per les autoritats britàniques a l’interior de l’ambaixada equatoriana, el diari El País va posar al descobert la violació de la intimitat a què havien sigut sotmesos tant Assange com Moris, a més de la resta de visitants de la legació diplomàtica.

L’exjutge espanyol Baltasar Garzón, un altre dels integrants de l’equip legal d’Assange, va declarar a finals del passat mes de juliol com a part de les diligències del cas. Entre altres detalls, Garzón va assegurar que ell mateix va ser espiat durant una reunió que va mantenir a Madrid amb l’expresident d'Equador, Rafael Correa, i que la informació obtinguda va ser transmesa a la CIA, presumptament a través d’Undercover Global SL. Garzón també considera que Assange pateix "persecució política" per part dels Estats Units pel sol fet "d’haver posat al descobert fets gravíssims".

La part final del procés d’extradició, que es reprèn aquest dilluns a primera hora, és l’últim episodi del viacrucis judicial d’Assange per la seva activitat al davant de Wikileaks. Des que va ser expulsat de l'ambaixada d'Equador i detingut per la policia britànica, l’abril del 2019, està a la presó de Belmarsh, al sud-oest de Londres, on va ser ingressat per complir una sentència de 50 setmanes per haver-se saltat la llibertat condicional al refugiar-se a l’ambaixada. Atès el seu historial, el jutge va decidir que hi continués mentre no es resolia el possible trasllat als Estats Units.

Un diputat espanyol, clau perquè l’Equador donés refugi a l’activista informàtic

Coincidint en el temps amb la represa del procés d’extradició, s’acaba de publicar a Espanya El analista (Libros del KO), d’Héctor Juanatey, un recompte de l’extraordinari i fins ara gens conegut paper de l’economista i diputat al Congrés de Podemos Txema Guijarro en el procés que va desembocar en l’entrada de Julian Assange a l’ambaixada de l’Equador el juny del 2012. Militant de l’esquerra espanyola tradicional durant l’etapa universitària (Partit Comunista i Esquerra Unida), Guijarro abandona la seva feina a Telefònica a principis dels anys 2000 i després de diverses feines com a analista demoscòpic a Xile, el Paraguai i el Salvador, entre 2010 i 2015, treballa primer com a assessor polític de la cancelleria de Relacions Exteriors del govern de Rafael Correa i més tard com a subsecretari d’Estat per a Àfrica, Àsia i Oceania. Arran de la primera publicació de Wikileaks dels cables del departament d’Estat que fan referència a l’Equador, Guijarro rep l’encàrrec d’entrar en contacte amb l’equip d’Assange perquè es difonguin tots els casos que afectin l’administració del país sud-americà. Tot i la seva intervenció prou destacada, que Juanatey detalla exhaustivament i que narra com un thriller, Guijarro assegura que l’home veritablement clau perquè Assange acabés refugiat a l’ambaixada durant quasi set anys no va ser tant ell sinó Fidel Narváez, excònsul i activista pels drets humans equatorià resident al Regne Unit. Va ser el successor de Correa, Lenín Moreno, qui va retirar la immunitat a Assange.