Notícies a través d’un televisor de cartró als autobusos de Veneçuela

Enviada especial a CaracasLa María Auxiliadora carrega un marc rectangular de cartró que sembla la pantalla d’un televisor. L’Abraham rellegeix un full que porta a la mà, i l’Andrea comprova que el seu mòbil està preparat per filmar. “¿Senyor, podem pujar-hi per llegir les notícies? Només seran uns minuts”, pregunta l’Andrea al cobrador d’un dels autobusos que recorren Caracas, la capital veneçolana, com si fossin cafeteres. Tots els vehicles expulsen un irrespirable fum negre. L’home els mira amb estranyesa però acaba acceptant que hi pugin sense pagar. Tots tres es col·loquen al capdavant de l’autobús i, quan el vehicle es posa en marxa, comencen el seu particular noticiari de televisió.

La María Auxiliadora aguanta el marc de cartró intentant mantenir l’equilibri malgrat les sotragades de l’autobús, i l’Abraham comença a llegir a crits les notícies per fer-se sentir per damunt del soroll del motor: “Bon dia, aquest és el noticiari El Bus TV del barri de Petare. Fins al 30 de juny s’està realitzant a tot Veneçuela la jornada de vacunació...” De sobte els passatgers mantenen un silenci sepulcral i presten atenció a aquella surrealista pantalla de cartró. L’Andrea, cofoia, immortalitza l’escena amb el telèfon mòbil.

Cada dia periodistes veneçolans -o estudiants de periodisme- pugen als autobusos de Caracas i altres ciutats del país per llegir les notícies. Diuen que és l’única manera que tenen per fer arribar la informació a la gent en un país on les classes socials més desfavorides no tenen accés a internet i tots els canals de televisió i els pocs diaris impresos que continuen en circulació estan controlats pel govern. La iniciativa es va posar en marxa fa dos anys, coincidint amb les dramàtiques protestes que van acabar en un bany de sang a la capital veneçolana. “La gent anava tranquil·lament a l’autobús escoltant música mentre a l’altra cantonada mataven persones”, explica la periodista Laura Helena Castillo, que admet que tot plegat li va trencar els esquemes i va decidir que no es podia quedar de braços plegats. Així és com va néixer El Bus TV. Al començament, com un surrealista experiment impulsat per un grapat de reporters. I ara com un projecte ja consolidat en què participen una quarantena de periodistes que pugen cada dia als autobusos de fins a cinc ciutats veneçolanes -Caracas, Valencia, Mérida, Ciudad Guayana i Maracaibo- per llegir les notícies a través d’un televisor de cartró.

“Política. El Perú ha començat a exigir visat humanitari als veneçolans. Les autoritats peruanes han dit que ho fan per propiciar una immigració ordenada i segura”. L’Abraham continua locutant a plena veu, mentre el cobrador exigeix als passatgers el preu del bitllet: 500 bolívars (menys d’un cèntim d’euro).

“Al començament teníem por de la reacció de la gent”, confessa Castillo, que admet que el pànic escènic i els nervis són inevitables la primera vegada que un periodista puja a un autobús a llegir les notícies. Segons diu, les notícies que locuten són bàsicament de serveis, però evidentment tampoc poden obviar l’actualitat del dia. En total es tracta d’uns quatre minuts d’informació. Notícies com l’ajuda humanitària que Juan Guaidó -reconegut per més de cinquanta països com a president interí de Veneçuela- va assegurar que faria entrar al país sud-americà van generar polèmica, admet l’Andrea: algun passatger els va escridassar i els va dir que els veneçolans no necessitaven ajuda humanitària.

Ovació generalitzada

“Amor meu, pots parar al costat del semàfor?”, demana una passatgera al conductor mentre s’aixeca lentament del seient. L’Abraham continua locutant impassible: “Esports. La vinotinto va empatar zero a zero amb el Brasil a la Copa Amèrica 2019. En menys de quatre anys Veneçuela ha pujat 53 punts en el rànquing de la FIFA”. Quan s’acaba el noticiari, l’ovació és generalitzada: tots els passatgers aplaudeixen entusiasmats i li donen les gràcies per la informació.

En els últims dos anys almenys vuit canals de televisió i 54 emissores de ràdio han tancat a Veneçuela, segons dades d’Espacio Público, una ONG local que defensa el dret a la informació. En la majoria de casos el govern no els va renovar la concessió d’emissió. De fet, en el passat hi havia un canal de 24 hores de notícies a Veneçuela però va haver de tancar per la mateixa raó. El Bus TV és diferent: “És un mitjà que mai s’apaga”, assegura la seva impulsora.