Els Nobel de la pau reclamen protegir els periodistes

Barcelona"El món s'ha començat a convertir en una dictadura", ha alertat aquest divendres el periodista rus Dmitri Muratov després de recollir la medalla del Nobel de la pau juntament amb la filipina Maria Ressa. Tots dos han convertit els seus discursos en la cerimònia a l'Ajuntament d'Oslo en un homenatge al rol del periodisme com a baluard de les llibertats, els drets humans i la democràcia, i en un record a tots aquells que han estat represaliats per la seva feina d'informadors o que fins i tot han mort.

"El Dmitri i jo som afortunats perquè podem parlar davant vostre avui, però hi ha molts més periodistes perseguits a l'ombra, sense exposició ni suport, i els governs actuen amb impunitat", ha alertat Ressa, fundadora del digital Rappler a les Filipines i perseguida per haver-se atrevit a informar de manera crítica sobre la corrupció i els abusos del govern de Rodrigo Duterte. Muratov, fundador i cap de redacció del diari independent Nóvaia Gazeta, ha dedicat el premi "a tot el periodisme de veritat", i també ha recordat col·legues que s'han quedat pel camí, com Anna Politkóvskaia, assassinada fa 15 anys.

Muratov ha considerat que el periodisme a Rússia s'encamina "cap a una vall fosca", i ho ha argumentat pel centenar de periodistes, mitjans, activistes i ONG que recentment han estat catalogats d'agents estrangers, concepte que a Rússia significa "enemics del poble".

El periodista rus ha fet referència a les tensions que fa setmanes que escalen a l'est d'Ucraïna. Ha alertat que els poderosos "promouen activament la idea de la guerra" amb "retòrica militarista en canals de televisió públics" fins que acaben fent que la gent trobi que la guerra és "acceptable" i que morir pel teu país és el més patriòtic. Ha posat l'exemple de la Guerra de Txetxènia i ha alertat que pot passar el mateix amb Ucraïna. "Als caps d'alguns geopolítics bojos, una guerra entre Rússia i Ucraïna ja no és una cosa impossible", ha dit. Muratov també ha tingut paraules crítiques per al president bielorús, Aleksandr Lukaixenko: "Els esdeveniments que veiem al centre d'Europa i a l'est d'Ucraïna s'han ampliat amb un joc que ara s'està convertint en un vessament de sang iniciat pel president de Bielorússia". Alhora, ha lamentat que "les dues parts (Bielorússia i la UE) s'acusin l'una a l'altra" esprement la gent desesperada a la frontera.

Muratov ha subratllat el rol dels periodistes al "distingir els fets de la ficció" i posar en evidència els fets, i ha animat les noves generacions a treure el màxim profit del big data i les bases de dades. Maria Ressa també ha posat èmfasi en la necessitat d'"abraçar" les noves tecnologies per lluitar contra la desinformació, un problema "local i global" que "divideix i radicalitza" la societat. "La violència online és violència del món real", ha recordat, i ha afegit: "Les xarxes socials són un joc mortal de poder i diners".

Ha criticat que les grans corporacions estatunidenques controlen aquestes plataformes amb informació "esbiaixada" que té conseqüències "desastroses" per a molts països i que constitueixen una "amenaça fundacional" contra els processos electorals. Així, ha denunciat que Ferdinand Marcos júnior, fill del difunt dictador, lidera la carrera electoral a les Filipines gràcies a una "extensa xarxa de desinformació a xarxes socials", que ha estat exposada per Rappler, igual que la sagnant guerra contra les drogues del president Rodrigo Duterte.

Ressa, que ha pogut viatjar a Noruega després que la cort d'apel·lacions l'autoritzés fa una setmana, està immersa en diversos processos judicials per les seves investigacions periodístiques, i com ella mateixa ha dit, s'enfronta a condemnes de més de 100 anys de presó.

Nobel del 2020

En la cerimònia d'aquest any també hi ha participat el director del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, David Beasley, guanyador del Nobel de la pau el 2020, que l'any passat no va poder fer el discurs d'acceptació perquè la pandèmia va obligar a suspendre la cerimònia a Oslo. Beasley ha ressaltat que 811 milions de persones pateixen fam crònica i que 283 milions estan en situació de crisi alimentària per culpa de conflictes bèl·lics, la crisi climàtica i el covid, que ha creat una altra "pandèmia de la gana".