El Nobel de la pau que fa la guerra

BarcelonaL’escriptor anglès Samuel Butler, autor de la sàtira utòpica Erewhon, deia que “només cal un obrir i tancar d’ulls per convertir un home pacífic en un guerrer”. Fa més de cent anys que Butler va deixar escrites aquestes paraules, però avui cobren especial sentit a Etiòpia. El 10 de desembre del 2019, el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, rebia a Oslo el premi Nobel de la pau per haver ajudat a posar fi al conflicte etern entre el seu país, Etiòpia, i la veïna Eritrea. En recollir el guardó, Ahmed va voler recordar els temps en què li va tocar ser un jove soldat que lluitava contra tropes eritrees: “La guerra és el epítom de l’infern per a tots aquells que hi participen. Ho sé perquè hi vaig ser i vaig poder tornar-ne. He vist germans matant germans al camp de batalla, he vist vells, dones i nens tremolant de por sota la pluja mortal de bales i projectils”. Però això era el 2019.

El novembre del 2020, onze mesos després d’aquell discurs que el va erigir com un dels líders africans del futur, Abiy Ahmed volia guerra. En una compareixença a la televisió nacional, el mandatari, de 44 anys, llançava una ofensiva contra la regió del Tigre, al nord-est del país, com a resposta a un suposat atac contra dues bases militars etíops. El que va vendre com una ofensiva llampec ha acabat sent un conflicte dur i opac, que encara continua i que ha desencadenat una greu crisi humanitària a la zona. Algunes xifres ajuden a fer-se’n una idea: prop de dos milions de desplaçats interns, més de 75.000 refugiats al Sudan, 350.000 persones viuen en una situació de fam extrema, i més de quatre milions (el 70% de la població del Tigre) necessita assistència alimentària urgent. És difícil parlar de morts, perquè no hi ha recomptes fiables, però ha transcendit més d’una matança indiscriminada contra civils. A finals de novembre, per exemple, més de 800 persones van ser massacrades en una església de la ciutat d’Aksum, no gaire lluny de la frontera amb Eritrea. De fet, l’atac va anar a càrrec de soldats eritreus, que ara donen suport a Addis Abeba per lluitar contra els rebels del Tigre, que també han atacat civils. Tot plegat s’agreuja pel bloqueig que l’exèrcit etíop imposa als combois d’ajuda humanitària que intenten accedir a la regió. 

És en aquest context de violència al Tigre que aquest dilluns se celebren eleccions generals a Etiòpia, on Abiy Ahmed, gran favorit, espera revalidar el càrrec. Els comicis estaven previstos inicialment per al 29 d’agost del 2020 i, més tard, per al 5 de juny del 2021, però van ser posposats, primer per la pandèmia i després per problemes logístics. Més de 44.000 col·legis electorals s’han habilitat a gairebé tot el país, però només s’han registrat 37,4 milions de votants, una xifra molt baixa si es té en compte que Etiòpia és el segon país més poblat del continent africà, amb uns 110 milions d’habitants. 

En diverses regions, inclosa la del Tigre, no es podrà votar dilluns i s’haurà de fer més endavant. El motiu? La Junta Nacional Electoral d’Etiòpia al·lega diverses irregularitats: des de dificultats per fer arribar les paperetes i retards en el registre de votants, fins a problemes de seguretat.

"Neteja ètnica"

Dimecres passat, en l’únic míting electoral que Ahmed ha celebrat durant la campanya, el mandatari deia: “Ja hem mantingut la nostra integritat territorial i la nostra sobirania, ara estem treballant, sobretot, per convertir la Banya d’Àfrica en la potència del continent”. Dies abans, i com a resposta a les paraules de l’enviat de la Unió Europea a Etiòpia i ministre de relacions exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto (que va assegurar que el que estava passant al Tigre era “una neteja ètnica”), el govern d’Abiy Ahmed assegurava que tot plegat era una “completa mentida, i una espècie d’al·lucinació o lapsus”.

Aquestes paraules tampoc van ser gaire ben rebudes a Brussel·les, que, com la resta de món, es fa una pregunta: ¿quin tipus de mandatari és realment Abiy Ahmed? ¿L’home que va meravellar la comunitat internacional el 2018, quan va arribar al poder, i que alguns comparaven amb el mateix Nelson Mandela per, entre altres coses, apostar per un govern paritari, alliberar presos polítics, signar la pau amb Eritrea i legalitzar partits opositors? ¿O l’home que va optar per la guerra al Tigre i que, malgrat les recents crides de la comunitat internacional a l'alto el foc, les rebutja assegurant que està a punt d’aconseguir la victòria final? Si les urnes el revaliden, serà més difícil obviar que la resposta té massa matisos.