Un Nobel contra les armes nuclears

Oslo"Si una sola bomba pot causar tant patiment, com pot ser que es permeti que encara n'hi hagi tantes?", pregunta Setsuko Thurlow. Quan tenia 13 anys va patir la bomba nuclear a Hiroshima. La seva germana es va morir, i moltes amigues seves també. Ella no, i va esdevenir així una 'hibakusha', una supervivent de la bomba nuclear. Des de llavors, recorda al món la urgència de prohibir les armes nuclears.

Thurlow té raó. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki (que gairebé van destruir completament les dues ciutats japoneses els dies 6 i 9 d'agost del 1945) van suposar la mort de més de 240.000 persones. Eren les primeres detonacions que es van fer. Després d'aquella terrible experiència, el més raonable era pensar que s'intentaria evitar per totes les vies unes armes tan cruels. Però no. En el punt més àlgid de la Guerra Freda hi havia fins a 50.000 armes nuclears. Avui, quasi 30 anys després de la fi de la Guerra Freda, després de diversos acords de desarmament de les dues principals potències nuclears (els Estats Units i Rússia), encara tenim quasi 15.000 armes nuclears.

Mines antipersona

La demanda de desarmament ha estat una constant del moviment per la pau des de la Segona Guerra Mundial. I, en els últims anys, s'han aconseguit resultats notables. Ara, precisament, fa 20 anys una campanya aconseguia un tractat pioner que prohibia les mines i inaugurava un període fructífer en el camp del desarmament. Al cap de 10 anys, les bombes de dispersió també quedaven prohibides. En fa tres, un nou tractat obligava els estats a evitar la proliferació i el descontrol en les transferències d'armes convencionals.

I aquest mes de juliol, davant de la reiterada falta de voluntat de les potències nuclears d'avançar cap al desarmament (tal com contempla el Tractat de No Proliferació Nuclear des del 1968), les Nacions Unides acollien l'aprovació d'un tractat revolucionari: un acord de prohibició de les armes nuclears. Falta molt, esclar. Per començar, que les potències nuclears s'hi sumin. Fins ara, però, no només s'havien oposat al desarmament nuclear, sinó que també havien aconseguit bloquejar qualsevol iniciativa diplomàtica que el reclamés. I, aquesta vegada, no ho van poder evitar: més de 120 països van donar suport al tractat de desarmament nuclear.

Tenacitat social

Tots aquests avenços han estat fruit, a més de la responsabilitat d'alguns estats i diplomàtics, de la determinació i tenacitat de la societat civil d'arreu del món, compromesa a fer retrocedir la violència i a construir espais i realitats de pau.

Aquest diumenge a les 13.00 h, Setsuko Thurlow, acompanyada per Beatrice Fihn, directora de la campanya ICAN contra les armes nuclears, ha recollit a l'Ajuntament d'Oslo el premi Nobel de la pau 2017, acompanyada també per centenars d'activistes i ONGs de la campanya de tot el món, també de Catalunya.

Precisament avui, però fa 20 anys, la nord-americana Jody Williams recollia a Oslo el premi Nobel per la campanya contra les mines antipersona. Un excel·lent fil de reconeixement a la necessitat de l'activisme ciutadà i social en la lluita per la pau al món. Perquè, com va dir Jody Williams, "preocupar-se pels problemes que afecten el nostre planeta sense prendre mesures per afrontar-los és absolutament irrellevant. L'única cosa que canvia aquest món és passar a l'acció".

* Jordi Armadans és director de FundiPau i membre de la ICAN