"No vull que el meu pare sigui una xifra, vull que les seves restes descansin en un lloc digne"

BarcelonaPorta una medalla penjada del coll amb un diminut retrat del seu pare, Ángel José Quintero Mesa, que treballava en una associació de familiars de desapareguts a Colòmbia, Asfaddes, fins que ell mateix va desaparèixer: el 6 d'octubre de l'any 2000 uns homes el van interceptar a la ciutat de Medellín, al nord del país, el van emmanillar i se'l van endur. Des d'aleshores, ella, Adriana Quintero Usuga, de 42 anys, no ha tornat a saber res d’ell.

En canvi, Juan Camilo Zuluaga Tordecilla, de 38 anys, busca la seva mare, Amparo del Carmen Tordecilla Trujillo. Ella també va desaparèixer, però a Bogotà el 25 d'abril del 1989, quan ell era tan sols una criatura de 5 anys. Una dona que en va ser testimoni va explicar que tres homes vestits de civil la van detenir i la van obligar a pujar a un cotxe després d'un breu forcejament. El Juan Camilo sap que la seva mare va ser torturada i que és morta. Quatre militars ho van confessar i van ser condemnats per això. En canvi, desconeix què va passar amb el cos i on són les seves restes.

L’Adriana i el Juan Camilo són aquests dies a Barcelona. Ella ha vingut des de Suècia, i ell, des d'Itàlia. Altres colombians s'hi han desplaçat des del Regne Unit, Suïssa o altres punts de l'estat espanyol. Tots, amb la mateixa esperança: trobar els seus éssers estimats. La Unitat de Recerca de Persones Desaparegudes (UBPD en les seves sigles en castellà) de Colòmbia està recollint per primera vegada mostres d'ADN fora del país i el lloc que ha escollit per fer-ho és Barcelona i, en concret, les dependències de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per la llarga vinculació d'aquest organisme de la Generalitat amb Colòmbia.

En una sala s'ha muntat una mena de minidispensari on personal de la UBPD recull les mostres. Es tracta d'una petita punxada en un dit i de respondre unes quantes preguntes. Un procés relativament ràpid, però que pot canviar la vida als que hi participen. Tots són colombians que van haver de fugir del seu país i ara viuen a l'exili.

Es calcula que a Colòmbia hi ha més de 100.000 desapareguts. Alguns van ser detinguts per grups paramilitars vinculats al govern. D'altres van ser segrestats o reclutats per la guerrilla. La Unitat de Recerca de Persones Desaparegudes va ser creada el 2018 arran de la firma dels acords de pau entre el govern i la guerrilla de les FARC gairebé dos anys abans. És una institució estatal.

L’Adriana va haver de fugir amb la seva família a Suècia el 2005. Segons diu, van anar a aquest país perquè l'ambaixada sueca va ser la primera que va donar resposta a la seva súplica d'auxili. El seu pare va desaparèixer després de denunciar a la Fiscalia colombiana la desaparició de vuit familiars més. Així que ella, la seva mare i els seus quatre germans corrien el risc d'acabar de la mateixa manera: que els capturessin i que tampoc quedés d’ells ni rastre. S'ha traslladat a Barcelona entusiasmada i amb “moltes expectatives”. Des del 2019 treballava a Europa amb altres familiars de desapareguts colombians perquè la UBPD els tingués en compte i també recollís les seves mostres d'ADN. Després de tres anys i d’una pandèmia pel mig, ho han aconseguit. "No vull que el meu pare sigui una xifra, vull que les seves restes descansin en un lloc digne", afirma.

El Juan Camilo també reconeix que ha arribat a Barcelona amb els nervis a flor de pell i “carregat d'emocions”. El 1994 va fugir de Colòmbia amb el seu pare, Bernardo Gutiérrez Zuluaga Botero, i els seus germans. Primer van anar a Holanda i després a Itàlia. Malgrat això, el seu pare va continuar buscant la seva mare fins que va morir, el 2008. Ell li ha fet ara el relleu i assegura que ja li havien pres mostres d'ADN a Colòmbia en quatre ocasions: tres vegades a la Fiscalia i una altra a la medicina legal, però, segons diu, aquestes mostres mai van servir per a res perquè no es va fer mai cap investigació. Ara, en canvi, per primera vegada confia que la UBPD sí que busqui les restes de la seva mare.

“Ho fem amb un enfocament humanitari. No ens concentrem en les responsabilitats dels que van provocar les desaparicions”, explica la directora general de la UBPD, Luz Marina Monzón, que també s'ha desplaçat a la capital catalana. Segons diu, fer-ho així els obre portes per obtenir informació i fer la recerca. La UBPD ja ha recuperat els cossos de 611 desapareguts i ha localitzat onze persones vives. A Barcelona té previst recollir mostres d'ADN a una trentena de colombians. El seu objectiu és fer el mateix en països de l'Amèrica Llatina, com l'Argentina, Xile o l'Equador.

La directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Yoya Alcoceba, destaca que el Govern està oferint suport econòmic i tècnic a la UBPD, però que també estan aprenent del procés a Colòmbia per potser posar-lo en pràctica aquí, a Catalunya, algun dia.