Una víctima dels focs d'Austràlia: "No em veia ni les meves mans pel fum"

SydneyJakelin Troy estava alimentant els cavalls que té a Hall (Canberra) l’1 de gener: “No em veia ni les mans. Era com ser a The walking dead”, recorda ara la Jakelin, que és la directora del Centre d’Investigació Aborigen de la Universitat de Sydney. La capital australiana ha començat el 2020 sota un núvol tòxic de color taronja que ha fet que l’aire sigui el més irrespirable del món durant els últims dies, un rècord que aquesta setmana s’ha emportat Melbourne. Segons les últimes xifres, a Austràlia des de l’octubre han cremat més de 10 milions d’hectàrees, cinc de les quals a l’estat de Nova Gal·les del Sud, i s’han expulsat a l’atmosfera 400 megatones de CO2, una xifra superior a les emissions de 116 països el 2018.

La Jakelin va veure com la Lara, una euga que l’acompanyava des del 1996, no podia aixecar-se i li rajava líquid pel nas. Es veia estressada i ofegada pel fum, així que després d’intentar-ho tot la van sacrificar. Els dies de fum han seguit sobre el territori de Canberra paralitzant el servei postal, les universitats o els museus. Les autoritats han recomanat evitar sortir al carrer en plenes vacances d’estiu. “Aquest diumenge a les tres de la matinada vaig començar a tossir tant que no podia respirar i m’ofegava. La meva filla de 17 anys em va portar a urgències”, comenta.

La ràpida hospitalització l’ha salvada d’un episodi pitjor. La Jakelin no té asma i explica que ni a la contaminada ciutat pakistanesa de Lahore, on va ser la setmana passada per temes de recerca, havia viscut una situació així. “El vespre anterior, quan érem a casa amb la meva filla, ella em va dir que no sabia quin gat miolava, i eren els meus pulmons!”, recorda.

Una manta quilomètrica de fum

El Servei Europeu de Monitorització de l’Atmosfera Copernicus ha calculat que el fum dels incendis d’Austràlia té una superfície de 20 milions de quilòmetres quadrats. Si fos una manta podria tapar Rússia i part d’Europa. Es tracta “d’un nou capítol per a Austràlia”, afirma Guy Marks, professor i metge de la respiració, epidemiologia i salut pública de la Universitat de Sydney. “No sabem com pot afectar aquesta exposició prolongada que en alguns punts del sud-est del continent s’ha allargat setmanes".

La situació en algunes ciutats semblava de pel·lícula de terror, amb el petit detall que no hi ha separació entre la pantalla i la realitat. Hi ha persones que han començat a utilitzar màscares, però l’eficàcia no està provada. “L’únic consell que podem donar a la gent és que eviti el fum en la mesura del possible”, lamenta Brian Oliver, professor de l’Escola de Ciències de la Vida de la Universitat Tècnica de Sydney.

Oliver afirma que si féssim una anàlisi trobaríem 200 tipus de químics en els núvols tòxics que respiren els australians. “Aquesta pol·lució incrementa el risc del nombre d’episodis de malalties cardiovasculars i pulmonars”, conclou.

Pluja esperançadora

En els últims dos dies, la pluja s’ha aliat amb els bombers amb ruixats superiors als 50 mm en molts punts de la costa de Nova Gal·les del Sud. A Bulahdelah s’han acumulat 112 mm, la millor xifra des del març del 2017. Tot i que les cortines d’aigua han arribat al territori del nord, la sequera segueix sent severa. Des de fa 3 dies el poble de Stanthop, a Queensland, s’abasteix amb camions, ja que les reserves s’han quedat oficialment seques i moltes poblacions de l’est i el sud-est mantenen unes restriccions que van començar al novembre.

L’aigua ha domesticat alguns incendis i ha arrossegat la cendra dels boscos cremats als aqüífers i rius. Milers de peixos han aparegut morts al riu Macleay per culpa d'aquest abocament de cendres, i les autoritats temen que l’aigua de boca de Sydney pugui contaminar-se amb l’aparició d’algues i cinobactèries. Per això, l’executiu de Gladys Berejiklian ha instal·lat dues malles de 500 metres al pantà de Warragamba, principal reserva d’aigua dolça de 5 milions d’habitants, que té tot el perímetre calcinat per les flames.

“Aquest divendres hem tingut algunes pluges –explica la Jakelin–. Trencava el cor veure un munt de granissada al terra, com si fos neu. No recordava que bonica que és la fragància de la pluja i la humitat. No ens importava com fos de potent [la granissada], o el dany que podia causar, només volíem veure que queia”.