No hi ha refugi per a les famílies gitanes que han fugit d'Ucraïna

PragaEnmig dels passadissos de l’estació central de Praga hi dormen desenes de persones que han arribat a la ciutat fugint de la guerra d’Ucraïna. Des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer, la República Txeca ha acollit més de 360.000 refugiats. Malgrat que el país va aprovar diverses lleis per facilitar l’accés al visat humanitari i a l’allotjament, hi ha, com a mínim, dues mil persones que no s’hi han pogut acollir: la comunitat gitana.

En el marc de la llei txeca actual no tenen dret a l’estatus de refugiat, perquè malgrat venir principalment de l’oest d’Ucraïna, la immensa majoria són nacionals d’Hongria. I és que el 2011 una política de centralització del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va permetre que moltes persones d’ètnia gitana accedissin al passaport del país centreeuropeu. Aquesta mesura, que en el seu moment els va donar alguns drets com a ciutadans de la UE, ara se’ls ha girat en contra.

En una cantonada de l’estació, a prop de les vies del tren, s’hi erigeix un punt d’informació que serveix per guiar a tothom qui ha hagut de marxar de casa seva a causa del conflicte. Durant dos mesos va ser gestionat per l’ONG Romodrom, una associació cívica de i per a famílies gitanes. I és que, segons expliquen, era important funcionar com a enllaç perquè molts van quedar-se indefinidament a l’edifici sense saber on anar.

Segons les iniciatives cíviques, centenars de persones vivien en condicions indignes, en un edifici cedit per l’Administració Ferroviària Txeca i a les instal·lacions d’un tren estacionat. “És injust veure que per raons burocràtiques hi ha famílies que tenen dret al visat i al permís de treball mentre d’altres han de dormir a terra, depenent de les organitzacions humanitàries, amb els nadons en braços”, apunta la Klara, una de les voluntàries. A més, “salta a la vista que són la comunitat romaní”, destaca.

Llimbs legals

La majoria d’aquestes persones gitanes van sol·licitar visats humanitaris tot i gaudir de la doble nacionalitat. Això els ha exclòs de totes les facilitats i els ha deixat en uns llimbs legals, ja que Budapest tampoc vol oferir cap mena d’ajuda i la República Txeca considera que és Hongria qui se n’hauria de fer càrrec. Per aquesta raó, el govern txec ha ignorat sistemàticament el problema durant setmanes.

Una vintena de tendes de campanya de color verd militar s’alcen al barri de Troja, als afores de Praga. Aquest camp de refugiats es va obrir a mitjans de maig a correcuita per reallotjar totes les persones refugiades gitanes que estaven al carrer i en una situació legal complexa.

Aquest camp va ser creat per iniciativa del ministre de l’Interior, Vít Rakušan, com a allotjament temporal. A més a més de deu espais per dormir, també compta amb una cuina, un menjador i un racó infantil. “Aquesta petita ciutat serveix com a sala d’espera del Centre d’Assistència Regional d’Ajuda a Ucraïna (KACPU) i, per tant, només hi poden entrar aquells que no puguin acollir-se a altres ajudes”, va deixar clar Rakušan.

A principis de juny, i a causa del col·lapse del camp de Troja, es va construir un segon espai al barri de Malešice per acollir 120 refugiats d’ètnia gitana més. Segons explica el director del Centre de Serveis Socials de Praga (CSSP), Martin Šimáček, que està a càrrec de gestionar-lo, estan “desbordats”.

Un mes després de l’obertura de Malešice la situació va arribar al límit la setmana passada. “Van arribar de cop desenes de persones i en teníem allotjades més de 200. No era sostenible, i vam tenir problemes”, explica Šimáček. A més, aquest camp ha de servir per a l’estada temporal, per 3 o 4 dies màxim, però, segons el director de CSSP, això “poques vegades és així”.

Tornar a Ucraïna

Com que moltes d’aquestes persones no tenen dret a la protecció temporal, buscar una alternativa costa molt. CSSP només ha pogut reallotjar en pisos estables una trentena de famílies. Molts opten per tornar a Ucraïna. “Continuen arribant persones fugint de la guerra, però també n’hi ha moltes altres que marxen, que tornen a l’oest del país”, apunta Šimáček.

Una altra alternativa que ha ofert el govern encapçalat pel primer ministre Petr Fiala és el d’oferir bitllets de tren gratuïts cap a Hongria. “Estem negociant la detecció dels refugiats que arriben a la República Txeca des de Budapest”, va declarar fa unes setmanes. Segons CSSP, això pot acabar comportant una persecució racial.

A més, els campaments de tendes de campanya només es poden utilitzar quan fa bon temps, és a dir, fins a finals de setembre. Aquest fet preocupa a les organitzacions humanitàries, que alerten del perill de tancar-los i tornar a deixar sense una alternativa habitacional tantes persones en situació de vulnerabilitat extrema.

Al camp de Malešice, un grup d’infants juga amb una bandera de la República Txeca. Mentrestant, Šimáček explica que té esperances que es trobi alguna opció, malgrat que hi ha el precedent del centre d’atenció a refugiats que l’alcalde de Praga, Zdeněk Hřib, va clausurar durant quatre setmanes.

Hřib va escriure a les seves xarxes socials que “no hi havia llum al final del túnel” pel que fa a l’acollida de persones refugiades, i el primer ministre, Fiala, el va acusar d’electoralisme davant les eleccions municipals del mes de setembre. “Per a les persones que es troben en una situació irregular a Praga, aquest conflicte polític pot acabar determinant el seu futur”, afirma el director de l’organització.