No hi ha proves que la variant índia del coronavirus s’escapi de les vacunes

El món veu amb preocupació i esgarrifança com el covid està provocant estralls a l’Índia. A més de xifres i imatges corprenedores, del país asiàtic arriba la informació que hi ha una variant del virus que representa el 60% de les seqüències analitzades. L’OMS ha emès un comunicat sobre aquesta variant, coneguda com a B.1.617, que de moment considera com a variant d’interès, és a dir, que cal estudiar amb detall. Altres variants, com les anomenades sud-africana, brasilera i britànica (que ja representa més del 90% de les mostres seqüenciades a Catalunya), s’han classificat des de fa temps com a variants preocupants perquè, entre altres coses, són més transmissibles que el virus identificat a Wuhan.

L’OMS constata que l’"interès" d’aquesta variant rau en el fet que té dues de les seves 13 mutacions a la proteïna S, l’espícula que el virus utilitza per infectar les cèl·lules. La primera, anomenada L452R, és compartida amb l’anomenada variant de Califòrnia, que segons un estudi publicat recentment a la revista Cell, pot ser un 20% més contagiosa que el virus original (la variant britànica es considera encara més transmissible). En aquesta mateixa línia, l’OMS apunta en el comunicat que segons un dels seus models matemàtics, les dades de l’Índia suggereixen que la variant B.1.617 podria ser més transmissible que l’original, però no especifica en quin percentatge. L’altra mutació, anomenada E484Q, és molt semblant a una variació que comparteixen les variants sud-africana i brasilera, que han mostrat la capacitat d’evadir alguns anticossos monoclonals. Aquests anticossos s’utilitzen com a tractament, especialment als Estats Units, i s’anomenen monoclonals perquè el fàrmac administrat està constituït per un sol tipus d’anticòs. Aquesta mutació, doncs, pot fer que alguns d’aquests tractaments no funcionin. Ara bé, la resposta immunitària produïda per una infecció natural o una vacuna genera molts més tipus d’anticossos. Per tant, que els anticossos monoclonals no siguin eficaços no vol dir que la resposta immunitària, molt més rica, deixi de neutralitzar la variant B.1.617.

L’OMS també destaca que les variants que comparteixen mutacions amb la de l’Índia han reduït moderadament la capacitat del plasma sanguini de persones vacunades a l’hora de neutralitzar el virus. Això ja s’havia observat en les variants de Sud-àfrica i el Brasil. De tota manera, una cosa és el que passa amb el plasma en un cultiu de laboratori i una altra de ben diferent el que passa a l’interior del cos durant una infecció. Un estudi publicat a la revista New England Journal of Medicine mostra que la vacuna de Pfizer és eficaç contra les variants britànica, sud-africana i brasilera. Altres estudis han comprovat que les vacunes de Moderna, AstraZeneca i Janssen també ho són. Tot i que les dues últimes ho són una mica menys, s’ha comprovat que atorguen un bon nivell de protecció contra la malaltia greu davant d’aquestes variants. És probable, doncs, que els resultats amb la variant índia siguin semblants.

A més d’això, a l’hora de valorar els experiments de laboratori fets amb plasma, s’ha de tenir en compte que en aquest plasma hi ha anticossos però no hi ha limfòcits T. Els primers estudis sempre es fan així perquè és més barat i més ràpid. Els limfòcits T, però, són la defensa principal del cos contra els virus. Si els anticossos, en una primera fase de la resposta immunitària, bloquegen el virus i impedeixen que infecti les cèl·lules, els limfòcits T localitzen les cèl·lules infectades i les destrueixen. Un estudi que encara no s’ha publicat a cap revista però que està fet per un dels millors grups de recerca en immunologia del món mostrava fa unes setmanes que els limfòcits T generats durant la infecció natural o per les vacunes de Pfizer i Moderna eren eficaços contra totes les variants. És probable, doncs, que també ho siguin contra la variant índia.

Tot i que l’efecte de les vacunes sobre aquesta variant tot just s’està començant a estudiar, al repositori en línia BioRxiv ja hi ha un treball penjat. L’estudi, com és natural, encara no s’ha publicat a cap revista científica. Malgrat comptar només amb 45 mostres, les conclusions apunten que tant el plasma de pacients que han passat la malaltia com el de persones immunitzades amb la vacuna Covaxin, desenvolupada a l’Índia a partir d’una forma inactivada del virus, són capaços de neutralitzar la variant B.1.617 en cultius de laboratori.

De moment, per tant, no hi ha dades que indiquin que les vacunes no siguin efectives contra la variant índia. Tampoc n’hi ha que avalin una transmissibilitat o agressivitat més elevada d’aquesta variant respecte de les anomenades variants preocupants, una de les quals, recordem-ho, és dominant a Catalunya. Amb les dades disponibles ara mateix, l’explicació més plausible a la situació catastròfica de l’Índia té més a veure amb causes socials que amb la biologia del virus. Tal com s’ha vist en altres parts del món, l’alta densitat de població, la pobresa, la mala nutrició, la poca adhesió a les mesures de distància social, d’higiene i d’ús de mascaretes, així com un baix percentatge de població vacunada, afavoreixen la propagació del virus i la gravetat de la malaltia.