“No puc callar”: l’oposició a Erdogan creix a les xarxes

IstanbulA Turquia, com en altres països, internet és un camp per expressar l’oposició política, també a través de la música. Susamam -que significa no puc callar -és el títol de la cançó que molts turcs han escoltat aquestes últimes setmanes i que ja té més de 27 milions de visites a YouTube, un fenomen de masses que ni els mateixos cantants s’esperaven. “M’ho penso dues vegades abans de tuitar i tinc por de la policia”, diu la lletra.

L’Onur, un jove que prefereix no revelar la seva identitat per por de represàlies, certifica la lletra d’aquesta cançó, que també ha escoltat. Les seves idees comunistes i l’humor negre van ser la barreja que el va portar davant de la justícia turca. “Van venir vuit policies molt enfadats a casa meva a les tres de la matinada. Em van acusar de promoure l’odi [a través d’internet]. Jo només vaig fer un tuit humorístic ofensiu. Van remenar tot el que tenia: ordinadors, discs durs, telèfon, tot”, explica a l’ARA. El seu perfil a la xarxa, amb desenes de milers de seguidors, el va portar a patir cinc mesos d’arrest domiciliari. Però no es tracta de casos aïllats, i arriben molt més enllà. Canan Kaftancioglu, presidenta provincial del partit opositor CHP a Istanbul i guanyadora de les eleccions locals, també ha sigut jutjada recentment per la seva activitat a Twitter i s’enfronta a nou anys de presó.

La revolta del parc Gezi, a Istanbul, un moviment de protesta popular que va esclatar el 2013, ha quedat a l’imaginari del país. Aleshores, prop de 3,5 milions de ciutadans van sortir al carrer i desenes de poblacions van esclatar contra l’executiu del llavors primer ministre Erdogan. La resposta policial va ser tan contundent com les sentències que s’estan aplicant aquest any fruit d’aquella onada revolucionària: la justícia demana 3.000 anys de presó per als acusats d’instigar les mobilitzacions. Des d’aleshores, qualsevol reivindicació opositora o manifestació és d’alt risc, una dificultat que es va accentuar l’any 2016 i es va allargar fins al 2018, amb la imposició de l’estat d’emergència.

Per al professor de la Universitat de Potsdam Zafer Yilmaz “els governs conservadors -a Turquia- han marcat sempre una distinció entre les protestes “bones”, de fons islamista o nacionalista, i les “dolentes”, que demanen més drets”. I Gezi ho va confirmar. Des que els carrers turcs no formen part de l’espai on tots els ciutadans poden expressar la seva opinió, molts habitants d’Anatòlia han hagut de buscar una via alternativa, que creix cada dia que passa: alçar la seva veu a través d’internet. Però, en l’actualitat, tan fàcil és publicar un tuit com ser jutjat després de fer-ho. La repressió i el càstig, doncs, també són més que presents a la xarxa.

L’activitat a les xarxes socials per organitzar les revoltes de Gezi va ser indispensable. Davant l’actuació dels mitjans convencionals turcs, que van silenciar les informacions que sortien del parc -origen de les protestes-, l’audiència visitava les xarxes per saber què passava. Però la persecució a les xarxes no era un fenomen nou. Abans el govern ja havia intentat tancar les plataformes YouTube, Twitter i Facebook. En cap dels casos ho va poder fer de forma permanent, però va aconseguir-ho amb la Wikipedia, una de les 200.000 pàgines web bloquejades en territori turc. Pel que fa a la censura en els mitjans convencionals, la llei estipula que han de seguir els cànons del Consell Superior de Ràdio i Televisió -RTUK-, organisme que està controlat per aliats d’Erdogan. L’objectiu d’ara és alinear els mitjans que emeten a través d’internet amb aquesta llei.

“No puc callar”

Hi ha molts més casos, com el d’Ali Gül, advocat i activista. Després de publicar un vídeo on feia campanya pel no al referèndum de reforma constitucional del 2017, que encaminava Turquia cap a un sistema presidencialista, va ser arrestat. “Realment, vaig ser arrestat pel vídeo que vaig fer, que en aquell moment tenia 10 milions de visites”, diu a l’ARA. YouTube va ser l’eina que va utilitzar per escampar el seu discurs polític igual que un grup de rap. Un ciutadà turc ja ha interposat una demanda contra la lletra de Susamam i s’està investigant. Ara els seguidors d’aquests artistes es pregunten què els passarà.