El jove de 28 anys que pot acabar amb el futur polític d’Angela Merkel

BerlínLa sala és plena de gom a gom. Qualsevol diria que es tracta d’una roda de premsa amb un alt càrrec del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). Res més lluny de la realitat: al centre federal de premsa de Berlín, a pocs metres del Bundestag i la cancelleria, el protagonista és Kevin Kühnert, president del Jusos (joventuts socialdemòcrates) i soldat ras de la formació.

Aquest berlinès de 28 anys amb aires d’universitari s’ha convertit en el rostre de la revolta dins la socialdemocràcia alemanya contra les intencions de la direcció: tornar a governar amb la unió conservadora de Merkel (CDU-CSU). Si aquesta rebel·lió acaba bloquejant als pròxims congressos socialdemòcrates la llum verda que el president del partit, Martin Schulz, necessita per tirar endavant el nou govern federal, el no de les bases podria acabar no només amb el futur polític de Schulz, sinó també amb el de Merkel. La cancellera en funcions sembla cada dia més lluny d’aconseguir la majoria necessària per governar per quarta legislatura consecutiva. La fins fa poc inèdita inestabilitat política a Alemanya fa trontollar la seva autoritat.

“La política a Alemanya no es pot orientar pels estats d’ànim d’Angela Merkel”, sentencia Kühnert rodejat de periodistes estrangers i càmeres de televisió. La seva veu destil·la la seguretat del que té la convicció que una nova reedició de la Gran Coalició, que ha governat vuit dels últims dotze anys, suposaria una tomba política per al partit en què milita des dels quinze.

Kühnert fica el dit a la llaga: l’SPD ha perdut la meitat dels seus votants al llarg dels últims quinze anys. La irrellevància política s’ha convertit en una amenaça real per a la centenària formació, que, com ha passat amb altres partits socialdemòcrates europeus, podria veure’s polvoritzada electoralment. Si la governabilitat del país i el que queda de carrera política de Merkel depenen de la resposta de les bases socialdemòcrates, raona Kühnert, la supervivència de l’SPD té absoluta prioritat. El “No és no” ja té versió alemanya.

“En aquest moment viatjo moltíssim, tinc moltes reunions amb tot tipus de membres del partit: militants de base, delegats del pròxim congrés i també funcionaris. I totes les reaccions són molt semblants: hi ha un gran malestar sobre la cultura política de la Gran Coalició i també sobre la incapacitat de l’SPD d’aconseguir majories alternatives”, explica el president del Jusos. “I aquesta no és pas una qüestió entre l’ala dreta i esquerra del partit. És transversal”.

Les seves paraules poden sonar massa optimistes per a aquells que, des de l’esquerra i la dreta de l’espectre ideològic alemany, fa temps que desitgen la fi de “l’era Merkel”. El cert és, però, que Schulz està lluny d’una majoria clara que doni suport als seus plans. Dues federacions (Berlín i Saxònia-Anhalt) ja han dit no, cosa que podria contagiar-ne d’altres de més importants, com les de Baviera i el Rin del Nord - Westfàlia.

La primera prova de foc serà diumenge: l’SPD celebra a Bonn un congrés extraordinari. Els delegats hauran d’aprovar o rebutjar si el partit negocia amb la CDU-CSU de Merkel sobre la base del preacord de la setmana passada. Si guanya el “No és no” de Kühnert, Alemanya tindrà, en principi, dues opcions realistes: un govern en minoria o noves eleccions. Totes dues vies farien perillar seriosament les posicions de Schulz i Merkel. Tots dos s’hi juguen el tot pel tot.

Condicionant ultra

Les eleccions federals del 24 de setembre van suposar un clar càstig per a la Gran Coalició: la CDU-CSU i l’SPD van perdre conjuntament gairebé catorze punts. La jove ultradreta d’AfD (Alternativa per a Alemanya) va arrossegar un milió d’antics votants conservadors i més de mig milió d’exvotants socialdemòcrates. Si es convoquen noves eleccions, creix la por que els ultradretans puguin millorar el seu ja excepcional resultat de les últimes federals (12,6%). L’AfD és actualment la tercera fracció més gran del Bundestag i això condiciona qualsevol decisió política a Alemanya.

La creació d’una assegurança social universal, un impost a les grans fortunes i l’eliminació de qualsevol tipus de limitació a la immigració. Són només algunes de les polítiques que Kevin Kühnert espera del seu partit. Unes condicions que Merkel no pot assumir tant per l’oposició dels seus com per la pressió electoral d’AfD.

Mentre el president del Jusos es felicita pel debat democràtic generat per la campanya de la seva organització, certa premsa conservadora alemanya ja s’acomiada de la cancellera Merkel. El compte enrere per a l’adeu polític de Merkel ha començat.

L’SPD celebra a Bonn un congrés extraordinari per aprovar o rebutjar si el partit negocia amb la CDU-CSU.