Les pujades històriques del nivell del mar seran anuals

BarcelonaDurant tot el segle XX, el mar va pujar 15 centímetres. Però aquest segle XXI podria pujar fins a 1,1 metres si no reduïm dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per a moltes ciutats costaneres o illes petites que estan per sota d’aquest metre serà una crescuda fatal. Però per a moltíssimes altres comportarà unes pujades puntuals del nivell del mar molt més devastadores.

“Els esdeveniments extrems de pujades del nivell del mar, amb altes marees que coincideixen amb fortes tempestes, augmentaran la seva freqüència: si abans passaven un cop cada segle, passaran almenys un cop a l’any”, explica a l’ARA Matthias Garschagen, científic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic i un dels autors del nou informe de l’IPCC, el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic, el grup de científics climàtics de l’ONU.

En el pitjor dels escenaris, si no es retallen les emissions, fins i tot Barcelona apareix al mapa de l’IPCC com un dels llocs que patiran crescudes històriques anuals a partir del 2040.

Fins a 104 científics de 36 països han participat en l’elaboració d’aquest 'Informe especial sobre els oceans i la criosfera en un clima canviant', publicat ahir en una roda de premsa de l’IPCC a Mònaco. L’estudi alerta que cap al 2100 els danys ocasionats per inundacions de les zones costeres es duplicaran o fins i tot triplicaran. Tot plegat pot obligar milions de persones a desplaçar-se: fins a 680 milions de persones viuen ara en zones baixes costaneres i seran mil milions el 2050.

En funció de quina sigui la pujada del nivell del mar, cosa que dependrà de les futures retallades d’emissions i de fins a quin punt arriba el desgel a Groenlàndia i l’Antàrtida, es poden perdre entre el 20% i el 90% de les zones humides costaneres del món.

Però l’augment del nivell del mar no és ni de bon tros l’únic dels impactes del canvi climàtic sobre els oceans. El gel marí que es desfà a l’Àrtic, les glaceres que es perden a l’Antàrtida o el 'permafrost' (sòl congelat) que s’està fonent i emet encara més CO2 a l’atmosfera són efectes que impactaran a tothom independentment d’on visqui. “Aquest és un informe sense precedents perquè dona una imatge complerta dels canvis en l’aigua del planeta, des dels cims de les muntanyes i les regions polars fins al fons dels oceans; l’aigua és la sang del planeta i els canvis que s’hi produeixen impacten a tothom arreu del món”, resumia la sotscap de l’IPCC, Ko Barrett.

Els oceans han absorbit fins ara més del 90% de l’excés de calor en l’atmosfera i 30% del CO2 emès per l’ésser humà, “però no pot continuar fent-ho”, va alertar Barrett.

“L’escalfament dels oceans redueix la barreja entre les capes d’aigua i això té un impacte extrem sobre els ecosistemes”, ja que limita el subministre d’oxigen i nutrients imprescindibles per a la vida marina, explica Garschagen, que assenyala el “declivi global de la pesca” que pronostica també l’informe, que repercutirà en la seguretat alimentària de milions de persones dependents del mar. Un declivi que serà més alt en els tròpics i que està fent migrar ja algunes espècies cap als pols, afegint pressió sobre les espècies de l’àrtic, diu l’informe.

Si aconseguim aturar l’escalfament global en els 2 ºC (ja hem pujat 1 ºC), els oceans encara absorbiran de 2 a 4 cops més calor que fa mig segle. Però si les emissions de gasos d’efecte no deixen de créixer (cosa que ens aboca als 4 ºC a finals de segle) s’escalfaran entre 5 i 7 cops més. Això no només accelerarà el desgel dels pols, sinó que també farà créixer la intensitat dels ciclons tropicals i la proporció de ciclons de categoria 4 i 5.

Els fenòmens del Niño seran almenys el doble de freqüents i el sistema de corrents marins de l’atlàntic s’alentirà, un fet que genera efectes planetaris com més tempestes al nord d‘Europa o menys pluja al Sahel, per exemple.

Si no s’aturen les emissions, alerten els científics, abans que acabi el segle el 60% de la superfície marina patirà tots els desencadenants de canvis als ecosistemes: augment de la temperatura, acidificació de l’aigua (que es produeix per l’excés de CO2), pèrdua d’oxigen i de nitrats de l’aigua i pèrdua de productivitat. Els coralls seran els que abans moriran, amb extincions totals a nivell local fins i tot si s’aconsegueix mantenir l’escalfament global en l’1,5 ºC.

Però les zones continentals no se’n salven. Els sistemes muntanyencs europeus, com els Alps, així com les petites glaceres de l’est de l’Àfrica, els Andes o Indonèsia perdran fins al 80% de la seva massa de gel a finals de segle, i molts d’aquests petits glacials “ja estan condemnats a desaparèixer passi el que passi amb les emissions futures”, diu l’informe. Una pèrdua de gel que augmentarà la freqüència d'esllavissades o allaus que posen en perill els 700 milions de persones que viuen en aquestes regions d’alta muntanya.

A les petites illes estat en vies de desenvolupament hi viuen 65 milions de persones i a la regió de l’Àrtic uns 4 milions, amb una població indígena que “sobreviurà en funció de la inversió que s’hi faci i la capacitat institucional per adaptar-s’hi”. “La població més exposada i més vulnerable són sovint les que tenen menys capacitat de resposta”, afegia una altra de les autores de l’informe, Valérie Masson-Delmotte.

La conclusió dels científics va ser cristal·lina, i coincidia amb la dels dos últims informes de l’IPCC publicats des de l’octubre passat. “Està clar que per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC cal començar la retallada d’emissions al més aviat possible”, apunta Garschagen. Tan aviat com l'any vinent, el 2020.