Nits sense dormir per a l’exili veneçolà a Catalunya

Barcelona"Rússia i la Xina volen el coltan de Veneçuela. Estan fent un ecocidi a l’Orinoco, a l’Amazònia veneçolana, perquè Nicolás Maduro els ha deixat entrar per endur-se aquest preuat mineral [que s’utilitza per produir telèfons mòbils]", assegura Elisabeth Casañas, coordinadora a Catalunya de l’ONG veneçolana Foro Penal Internacional, que assisteix víctimes de la repressió política i refugiats veneçolans dels milers que els últims anys han arribat a casa nostra.

Com ella, molts altres representants de l’exili veneçolà a Catalunya assenyalen els interessos econòmics darrere del suport que Vladímir Putin i Xi Jinping han donat a Nicolás Maduro i que –juntament amb l’adhesió de la cúpula de l’Exèrcit– pot fer fracassar l’intent del president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, d’erigir-se president interí per iniciar el procés cap a unes eleccions lliures.

El fet que la mà dels EUA de Donald Trump sigui al darrere de la proclamació de Guaidó, en canvi, és un preu que estan disposats a pagar. "A ningú li agrada que les qüestions internes del seu país les resolguin altres, però nosaltres ja hem posat tota la carn a la graella sense aconseguir el canvi, la societat civil veneçolana està sola i ara cal que ens ajudin”, afegeix Vanesa Sánchez, presidenta de l’associació de veneçolans a Espanya, Asocaven.

En canvi, Diana Carbajal, corresponsal a Espanya de VTActual, veu aquesta ajuda com "un pacte amb el diable" que portarà més mal que bé al seu poble. Per a aquesta chavista afincada a Sevilla, veure amb esperança la proclamació de Guaidó demostra “ignorància” perquè “és clar que Guaidó és un titella dels Estats Units” i el govern nord-americà “no actua pas per solidaritat amb el poble Veneçolà ni perquè cregui que Maduro és un dictador”, sinó per interessos econòmics i geopolítics, igual que Moscou i Pequín. “No dubto que els meus compatriotes hagin sortit al carrer amb esperança, però és una esperança de tísics, perquè està basada en la ignorància”, assegura.

El pols entre Rússia (i la Xina) i els EUA en l’actual crisi veneçolana han fet tornar els aires de Guerra Freda al taulell llatinoamericà, però Casañas insisteix que aquesta lluita de forces “només invisibilitza allò que és realment important, que és la crisi humanitària a Veneçuela”. Es refereix a la hiperinflació i la pobresa que en els últims tres anys ha obligat més de quatre milions de veneçolans a marxar del país i que complica cada dia més la vida dels que encara hi són. “Una inflació d’un milió per cent sembla un acudit, però és real i genera situacions surrealistes com ara estar fent cua per comprar un pollastre per 8.000 bolívars i quan arribes a comprar-lo ja en val 13.000”, explica l’activista pels drets humans.

També Sánchez destaca la desesperació dels seus familiars que viuen a Veneçuela. “Jo abans no havia de mantenir la meva mare i ara li he d’enviar medicaments i diners perquè amb la seva pensió no arriba: calculen que per un cistell de la compra mensual calen 62 salaris. Quin sou pot aguantar això?”, s’exclama.

Manifestacions internacionals

Aquesta situació extrema dimecres passat va fer sortir al carrer milers de persones a tot Veneçuela i a 200 ciutats més d’arreu del món per donar a l’oposició política un suport que mai s’havia vist tan massiu. A Barcelona, van ser uns 5.200 a la plaça de Sant Jaume, segons la Guàrdia Urbana, convocats per l’Assemblea Nacional i organitzacions a l’exili com VenMundo i SOS Venezuela. El coordinador d’aquestes dues entitats, David Díaz, explica que ningú s’esperava la proclamació de Guaidó, però que, en plena marxa pels carrers de Barcelona, la van rebre “amb alegria, aplaudiments i molta esperança”.

“Va ser un moment molt emotiu”, assegura Díaz, i explica que el “procés històric” encetat per Guaidó s’havia gestat els set dies anteriors amb la convocatòria de “cabildos” en diverses ciutats i barris veneçolans, una figura de participació ciutadana que va obrir un procés de consultes “en què sobretot es va demanar que s’obri un corredor humanitari per fer entrar al país l’ajuda, aliments i medicines que Maduro no permet”. Una ajuda que Guaidó ja ha anunciat amb una primera partida de 20 milions dels EUA.

Díaz dona suport total a Guaidó i a l'Assemblea Nacional, i alhora no reconeix Maduro com a president sinó com a "usurpador", perquè "va convocar unes eleccions fora de tota norma constitucional". En canvi, Carbajal assegura que les eleccions presidencials de l’any passat que van donar la victòria a Maduro “no van ser manipulades ni un frau”. L’oposició no s’hi va voler presentar per boicotejar els comicis “i aquest va ser el seu error”, diu Carbajal, però “Maduro les va guanyar, agradi o no”.

Carbajal es declara clarament “chavista”, però també diu que “el chavisme no és el que viu avui Veneçuela”. “Lamentablement el programa de Chaves s’ha desdibuixat totalment perquè el poder envileix”, afirma. Ara creu que “ja és massa tard” per conciliar posicions dins de la societat veneçolana, tot i que al seu parer l’única solució legítima a la crisi seria una que vingués dels mateixos veneçolans i no de poders estrangers.

Fins i tot apunta a la possibilitat que l’estratègia del govern de Trump passi per “orquestrar l’assassinat de Guaidó o d’algun líder chavista i així justificar una intervenció militar a Veneçuela”. “Podríem estar parlant de l’inici d’un conflicte bèl·lic mundial, perquè el punt geoestratègic de Veneçuela als EUa i a Rússia els interessa”. “Veneçuela té la riquesa per als propers 100 anys del planeta”, diu.

El WhatsApp treia fum

“Se’ns va obrir el cel de nou”, diu en canvi Casañas del moment que Guaidó va jurar el càrrec com a president interí, dimecres passat. Però a “l’esperança” s’hi va sumar la preocupació i el temor pel que pogués comportar. Els grups de WhatsApp familiars treien fum i gairebé cap veneçolà de Catalunya va poder dormir aquella nit, fins que va localitzar tots els seus familiars a Veneçuela.

“La meva germana estava desapareguda i és que s’havia amagat, té més de 50 anys i va haver d'empassar-se gas lacrimogen”, diu Casañas. Històries com aquesta es repeteixen un cop i un altre. “La meva germana i el seu marit van sortir a manifestar-se i jo només els podia dir «Estem amb vosaltres» i «Cuideu-vos»”, diu Sánchez, que lloa la “valentia” dels veneçolans que aquests dies han pres els carrers al seu país.

Díaz admet que els veneçolans que viuen a Veneçuela són "menys optimistes" respecte a un canvi que els que ho segueixen tot des de l’estranger. 'Esperança' és la paraula que més destaca la comunitat veneçolana a Catalunya, però és conscient també que encara els queden moltes altres nits sense dormir.