L’Exèrcit ataca joves desarmats i la ira esclata a Nigèria

Londres / BarcelonaLa ira ha esclatat a Nigèria. Dimarts a la nit l’exèrcit disparava indiscriminadament contra manifestants -la immensa majoria joves i fins i tot adolescents- que protestaven pacíficament contra la violència policial endèmica al país a càrrec, sobretot, d’un grup especial, l’Esquadra Especial Antirobatori (SARS, per les seves sigles en anglès), operatiu des de l’any 1992.

Desafiant el toc de queda de 24 hores imposat pel govern de Muhammadu Buhari, una multitud de joves -més d’un miler- s’havien aplegat al voltant d’una estació de peatge a la ciutat de Lagos, la capital econòmica del país i la ciutat més gran del continent africà. El clam era clar: protestar i aturar aquest cos policial que provoca morts -també extorsions, violacions o robatoris- pràcticament cada dia a Nigèria. Però la resposta que van rebre també va ser clara: l’exèrcit va prémer, sense parar i durant més de quinze minuts, el gallet contra ells.

Ahir a la nit el balanç de víctimes encara no era concret. Segurament, no ho serà mai. Organitzacions en defensa dels drets humans asseguraven que almenys una dotzena de manifestants havien perdut la vida i que molts més havien quedat ferits, alguns de gravetat. En canvi, el governador de l’estat de Lagos, Babajide Sanwo-Olu, ho negava i només admetia un mort a l’hospital. Com el govern, l’exèrcit va negar les informacions del tiroteig de dimarts a la nit. S’ha promès una investigació sobre els fets.

Però les imatges que durant les últimes hores han corregut per xarxes socials -eina clau dels joves manifestants per denunciar els abusos policials i també per organitzar-se- i per mitjans internacionals com la CNN doten de credibilitat la versió d’organismes com Amnistia Internacional (AI). De fet, l’oficina d’AI al país ja havia denunciat el 15 d’octubre una desena de morts a mans de les autoritats durant una setmana de protestes. També centenars de manifestants ferits i detinguts. Aquestes escenes de repressió no només s’han registrat a Lagos, on ahir es va calar foc a la seu d’una televisió, una estació d’autobusos i altres edificis. Els últims dies n’hi ha hagut en diversos estats del país, incloent-hi la capital nigeriana, Abuja, on s’han arribat a cremar comissaries de policia.

Les protestes van començar fa dues setmanes, el 8 d’octubre. El detonant va ser el vídeo de l’assassinat impune d’un jove, presumptament comès per la policia el dia 3 a la ciutat d’Ughelli, que és va fer viral i va fer sonar el clic dels joves. Però, a banda dels clams contra la violència policial -que recorden el Black Lives Matter global-, els joves criden també per la falta d’expectatives de futur i, sobretot, contra una classe política que ni els escolta ni els dona solucions. Per què? Hi ha una dada que ajuda a entendre l’onada de ràbia: més del 50% dels 198 milions de nigerians tenen menys de 18 anys en un país on el 63% dels menors de 34 anys no tenen feina o han de fer treballs miserables per poder portar un plat a taula. O, dit d’una altra manera: al país hi ha 21,7 milions d’aturats, i 13,9 milions d’aquests tenen menys de 30 anys. Les poques oportunitats dels joves d’accedir a l’escola i també a la universitat són una altra xacra d’aquest país, plagat de desigualtats.

Respostes contundents

No és la primera vegada que s’organitza una campanya per la dissolució de la unitat SARS, el 2016 ja s’havia plantejat. Al llarg dels tres anys següents, el govern nigerià va assegurar en repetides ocasions que reformaria la unitat. Sense èxit, però. I tot i una ordre de dissolució aconseguida el passat 11 d’octubre -com a resposta a les manifestacions d’aquests dies- ningú no pot garantir que una força acostumada a imposar la seva llei a sang i foc deixi les armes.

Ahir el president Muhammadu Buhari va fer una crida a la calma. Però sembla difícil que el carrer l’escolti si les seves peticions no van acompanyades de mesures contundents i de profundes reformes socials.