Nicola Sturgeon sobreviu a la moció de confiança plantejada pels conservadors escocesos
Seixanta-cinc vots en contra i 27 abstencions tomben una iniciativa pensada en clau de les eleccions del 6 de maig
LondresNicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia, ha sobreviscut aquest dimarts a la tarda a una moció de confiança presentada pel Partit Conservador escocès després que, a primera hora del matí, es fes públic el dictamen d'una comissió parlamentària que ha investigat en els últims mesos la presumpta mala praxi del govern d'Edimburg en analitzar les acusacions d'assetjament sexual contra el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, i que ha considerat que la successora i actual cap del govern va "enganyar" la cambra en el moment d'explicar què sabia i quan ho va saber en relació amb les al·legacions contra l'exlíder independentista. Trenta-un parlamentaris han donat suport a la moció de confiança, 65 s'hi han pronunciat en contra i hi ha hagut 27 abstencions.
El grup de nou parlamentaris –quatre de l'oposició, un d'independent i quatre de l'SNP– ha ratificat que Sturgeon no va cometre l'engany de manera intencionada. Tot i així, els conservadors n'han demanat la dimissió. D'acord amb el que es pot llegir a l'informe de la cambra, de 161 pàgines, "costa de creure que Nicola Sturgeon no tingués cap coneixement ni preocupació sobre el comportament inadequat per part del senyor Salmond" ja molt abans que es coneguessin públicament les denúncies, l'agost del 2018. En concret, els parlamentaris creuen que en tenia notícia el novembre del 2017. En aquest sentit, parla de "contradiccions fonamentals" per part de Sturgeon i el seu equip a l'hora de presentar proves davant la comissió.
La conclusió dels parlamentaris, però, entra en contradicció directa amb un altre informe, en aquest cas independent, que es va conèixer ahir i que exonerava Sturgeon d'haver trencat el codi ministerial per, suposadament, mentir al Parlament, i també per haver ofert ajuda al seu mentor per intervenir en l'afer amb l'objectiu de minimitzar-ne l'impacte personal.
Però mentre que l'informe que l'exonerava ha sigut elaborat per un jurista independent de reconegut prestigi internacional, James Hamilton, exdirector de l'oficina de la Fiscalia de la República d'Irlanda, els parlamentaris han decidit en funció de l'adscripció dels seus components. Durant el debat previ a la votació de la moció de confiança, Sturgeon ha assegurat que si l'informe independent hagués conclòs que havia mentit a la cambra, hauria dimitit.
De fet, també de manera crucial per al futur polític de Sturgeon, la mateixa comissió parlamentària que l'ha culpabilitzat havia acordat prèviament que el millor fòrum per determinar si la primera ministra va subvertir les regles de conducta pròpies del seu càrrec era la investigació de l'excap de la Fiscalia General irlandesa.
Poc després que es coneguessin les conclusions de l'informe, Nicola Sturgeon no ha volgut entrar en la pugna política. Al sortir de casa seva, a Glasgow, ha afirmat que volia "deixar la política als altres". El Regne Unit commemora avui l'aniversari del primer confinament i Sturgeon ha expressat que els seus "pensaments són per a les gairebé 10.000 famílies d'Escòcia que han perdut éssers estimats". Ahir, però, poc després que es conegués el veredicte de Hamilton, Sturgeon sí que va titllar de "partidista" l'informe parlamentari, parts del qual es van filtrar la setmana passada.
I malgrat que Sturgeon ha sortit viva políticament d'un escàndol que ha vist com s'enfrontaven públicament les dues màximes figures de l'independentisme escocès dels últims vint anys, l'informe parlamentari sí que estén ombres de dubte sobre com l'administració escocesa, en mans de l'SNP des del 2007, ha permès una sèrie d'errades i males praxis sistemàticament. Entre altres, l'assetjament de funcionaris, l'intent de silenciar la dissidència, la retenció de proves o haver esperonat i afavorit la cultura política del secretisme.
Amb la publicació ahir i avui dels dos informes i la moció de confiança fracassada d'aquesta tarda, el Parlament de Holyrood tanca una legislatura marcada pel Brexit en els primers quatre anys –Escòcia hi va votar en contra– i per la pandèmia el cinquè. Demà la cambra es dissol per deixar pas a la campanya que ha de conduir a les eleccions nacionals del 6 de maig. La gestió de l'SNP, l'impacte de la crisi sanitària i la possibilitat d'un segon referèndum d'independència que Boris Johnson no vol concedir de cap manera en cas de victòria aclaparadora dels nacionalistes són els tres elements clau d'una més que apassionant contesa que definirà les relacions entre Londres i Edimburg en els pròxims anys.