Nicola Sturgeon demana formalment a Boris Johnson els poders per a un segon referèndum d'independència

LondresLa primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha demanat oficialment per escrit al govern del Regne Unit que negociï la transferència de poders a Holyrood (el Parlament escocès) per fer un nou referèndum d’independència. La petició l'ha fet aquest dijous a Edimburg, hores abans que la cambra autonòmica aprovés per majoria de 68 a 54 vots el tercer i últim estadi de la llei genèrica de referèndums d'Escòcia, a partir de la qual s'hauria de desenvolupar l'específica del segon plebiscit.

Sturgeon ha presentat també un informe jurídic i polític en què el seu govern defensa la celebració de la consulta, arran de la victòria del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) a les eleccions generals que van tenir lloc la setmana passada. Alhora argumenta el dret a l'autodeterminació dels escocesos i, en conseqüència, que Londres ho reconegui i que, d'ara endavant, no calgui cap més autorització com la que es va cedir el 2012 per fer el referèndum del 2014, quan el sí va perdre per deu punts.

Però Londres s'hi nega en rodó. També aquest dijous, durant l'inici de la legislatura a Westminster, en la lectura del Discurs de la Reina el govern Johnson hi ha fet una discreta referència. En l'enumeració del programa legislatiu, centrat en el compliment del Brexit, i el que se'n deriva, el premier ha advertit per boca de sa majestat que "la integritat i la prosperitat" del Regne Unit era "el més important" per al seu executiu. Sturgeon voldria fer el referèndum al llarg de la segona meitat del 2020.

El no de Boris Johnson al referèndum no serà el final de l'assumpte, ha advertit la líder independentista. I "com més demostrin [els tories] un absolut menyspreu per la democràcia escocesa, més creixerà el suport a la independència", ha seguit Sturgeon en la seva intervenció, en què també ha destacat: "Els tories estan dient als escocesos que la democràcia es va aturar el dia que vam votar no el 2014. Això no pot mantenir-se així i no ho farà".

Què farà el govern escocès si Londres persisteix en la negativa? "El document que publiquem avui capgira la pregunta i l'hi fa a ell [Johnson] –ha dit Sturgeon–. És el primer ministre el que ha de defensar per què creu que el Regne Unit no és una unió voluntària entre països iguals. Li correspon aclarir per què no creu que el poble d'Escòcia tingui el dret a l'autodeterminació. I és el primer ministre el que ha d'explicar per què creu que és acceptable ignorar [el mandat de] les eleccions a Escòcia, un mandat democràtic més fort que el que ell reclama per al seu acord sobre el Brexit. Vivim en una democràcia i, finalment, la democràcia prevaldrà".

L'informe jurídic insisteix en una idea clau: "Escòcia no és una regió que qüestioni el seu lloc en un estat unitari més gran. Som un país en unió voluntària de nacions. Els nostres amics de la resta del Regne Unit sempre seran els nostres aliats més pròxims i veïns, però, en consonància amb el principi d'autodeterminació, el poble d'Escòcia té dret a determinar si ha arribat el moment per establir una nova i millor relació, en la qual puguem prosperar com una autèntica associació d’iguals". Descartada la via unilateral per part de l'SNP, el xoc constitucional pot arribar fins al Tribunal Suprem.