Entrevista a Nick Malkoutzis: “La societat grega està polaritzada i estem esgotant el sistema”

BarcelonaEl periodista Nick Malkoutzis és el subdirector de l’edició en anglès de Kathimerini, un dels principals diaris de Grècia, i fundador del portal d’anàlisi grec MacroPolis. Val la pena seguir-lo a Twitter (@nickmalkoutzis) per estar al dia de l’actualitat al país. Avui rep a Barcelona el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, del qual se celebra la 10a edició.

Corralito, negociació suspesa i els grecs davant d’un referèndum que, segons els socis europeus, els pot posar fora de l’euro. Què ha fallat?

Quan Syriza va guanyar les europees el maig de l’any passat, el govern conservador d’Andonis Samaràs es va concentrar a sortir del programa de rescat per arribar en les millors condicions a les eleccions anticipades que estaven a tocar. Pensava que sense rescat s’acabaria l’oposició, però va fracassar: la troica no va afluixar i no va poder completar l’última revisió del programa a temps. Va convocar les eleccions i Syriza va guanyar. Tsipras va errar llavors en creure que obtindria un acord millor del que Samaràs havia tingut sobre la taula, però realment només podia haver-hi diferències de matís. I es va posar de manifest la falta d’experiència del nou govern. Sempre han negociat de manera molt confusa, i a mesura que ha passat el temps la seva retòrica s’ha fet més agressiva, i a l’altre costat també. Al final els creditors han imposat el que han volgut.

Com ha rebut la societat grega la convocatòria del referèndum?

Quan el 2010 es va aprovar el primer rescat, Tsipras, que aleshores liderava una petita Syriza, ja va reclamar-lo. L’ex primer ministre Iorgos Papandreu va dir que el convocaria i va durar quatre dies. Això va reforçar la idea que ens negaven l’oportunitat d’expressar la nostra opinió. Si Tsipras l’hagués convocat fa uns mesos, no crec que ningú li hagués pogut retreure. Però el problema és com s’ha fet: en menys d’una setmana, al final del programa, amb un impagament al Fons Monetari Internacional i els bancs tancats. Hi ha tanta pressió que tothom hi va amb una sensació negativa.

Com creu que pot afectar el corralito al resultat?

No ho sé. Fa setmanes les enquestes apuntaven que un 60% estava disposat a acceptar un acord dolent si servia per mantenir-nos dins de l’euro, i un 30% volia votar no. Teòricament la campanya pel síhauria de guanyar, però aquests dies han passat coses com el tancament dels bancs i el corralito. ¿La gent ho veurà com un fracàs del govern o com l’últim exemple del xantatge del Banc Central Europeu (BCE)? ¿Els pensionistes pensaran que ja no pot ser pitjor o tindran por? I d’aquí a diumenge encara poden passar més coses. Crec que el resultat serà molt ajustat en tot cas.

Què votaran els grecs diumenge?

La resposta fàcil és si volem sortir de l’euro o no. Però crec que la gent no ho veu en aquests termes. Molta gent del no creu que és impossible que sortim de l’euro: fa cinc anys que ens amenacen amb el Grexit i veuen el referèndum com un pas més en la negociació. I passa el mateix en el costat del sí : alguns el defensen per continuar a l’euro i d’altres perquè tenen por de perdre el que tenen. Les recents manifestacions antiausteritat i pro Europa són un indici de la polarització. El camp del no acusa el del sí de voler mantenir privilegis, i els del sí creuen que els altres volen enfonsar a tothom. Encara que continuem dins l’euro, això farà molt mal a la societat grega.

Una societat trencada, amb un sistema polític destruït.

Només veig una sortida: que els principals partits, inclòs Syriza i Nova Democràcia, treballin junts. Si no, anem a un escenari com el de l’Argentina dels 2000, quan els governs duraven dies o setmanes. Des que Grècia va signar el primer rescat, fa cinc anys, cap govern ha durat més de 18 mesos, hem tingut quatre primers ministres i fins a sis partits implicats al govern. Hem esgotat totes les opcions del sistema i només ens queda fer un ampli govern de concentració nacional. I per a això ens cal estabilitat econòmica.

¿Té la impressió que no es tracta només de Grècia?

Grècia va ser la primera a caure i la que tenia una situació pitjor. Sempre ha sigut l’exemple que no s’havia de seguir. “Si no seguiu aquesta línia, us passarà com a Grècia”, es diu als països més tocats per la crisi. És interessant veure la posició aquests últims mesos dels governs d’Espanya, Portugal, Irlanda o Itàlia, que s’han mostrat absolutament ortodoxos. Això ha sigut un gran xoc per a molts grecs.