Nick Clegg busca la resurrecció dels 'libdems'
El vice primer ministre britànic, Nick Clegg, inicia la campanya per a les generals del 2015. En la clausura del congrés liberaldemòcrata va defensar que són el punt òptim entre retallades i igualtat social.
BARCELONA.Amb la vista posada en les eleccions generals del 2015, el líder liberaldemòcrata i vice primer ministre britànic, Nick Clegg, va presentar-se ahir com l'únic capaç de trobar l'equilibri entre austeritat i justícia social al Regne Unit.
El número dos del govern britànic, amb una popularitat sota mínims i criticat per sotmetre's a les polítiques dels seus socis conservadors, va justificar la presència a l'executiu de coalició com el peatge a pagar per sortir de la crisi. En la clausura del congrés anual dels libdems Clegg va assegurar que mantenir-se al tàndem amb el primer ministre, David Cameron, permet al partit convèncer de la seva capacitat per governar en solitari.
"Veig Clegg com Moisès, guiant el seu partit pel desert amb l'esperança d'arribar a la terra promesa", deia ahir Andrew Sparrow, un periodista del diari The Guardian . "Si ho aconsegueix i es manté al govern el 2015, serà vist com un dels grans polítics dels nostres temps. Però sembla molt més probable que Clegg porti els seus a l'oblit electoral".
Les últimes enquestes d'intenció de vot coincideixen amb l'anàlisi de Sparrow i pronostiquen una caiguda de 15 punts respecte a les eleccions del 2010, i deixen Clegg amb un 8% del suport. Si es compleixen els sondeigs, els libdems quedarien al mateix nivell que la ultradreta euroescèptica del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), que robaria als tories els seus votants més ultraconservadors i desencantats amb David Cameron.
Nick Clegg va ser durant un període breu del 2010 el polític britànic més popular després de Winston Churchill. El libdem va arribar al pòdium després d'un debat televisat en què va eclipsar els seus rivals. El seu matrimoni de conveniència amb Cameron i les promeses que ha trencat al costat del líder tory han devastat la seva reputació.
"Impostos més justos"
Conscient de la davallada, Clegg va defensar-se amb els "èxits dels ministres liberals al govern per moderar els socis de la dreta" i va recordar que el govern ha incrementat el llindar a partir del qual els britànics paguen l'impost sobre la renda, tot i admetre que a canvi va haver d'acceptar reduir un 5% els impostos als més rics.
Fent bandera del lema del congrés ("Impostos més justos en moments difícils"), Clegg va prometre que les grans fortunes contribuiran més que les classes mitjanes i baixes als ajustos pressupostaris, que "no poden afectar només les prestacions socials". Amb una retallada de la despesa pública de vint mil milions d'euros prevista per als pròxims anys, Clegg no va esquivar els missatges durs sobre la necessitat de fer ajustos per "evitar que el país caigui en una profunda crisi econòmica que deixaria un reguitzell de víctimes al darrere". En una escenografia digna de l'arrencada d'una llarga precampanya electoral, Clegg va garantir que són els rics els que s'hauran d'estrènyer més el cinturó.