L'ombra de Franco amenaça el conflicte Catalunya-Espanya, segons el 'Washington Post'

Barcelona"La repressió de Catalunya evoca records dels dies foscos de la dictadura espanyola" és el títol d'un reportatge publicat avui al 'Washington Post' que parla d'"una ombra del passat que amenaça el conflicte" entre Catalunya i Espanya: la de Francisco Franco.

El rotatiu dona veu als catalans que creuen que "la seva història de repressió està tenint un retorn desagradable" i que assenyalen que "el PP no ha estat mai completament purgat del seu passat després de ser fundat pels polítics de l'era de Franco".

El reportatge explica les declaracions de Pablo Casado en què va dir que Puigdemont podria acabar com Companys i cita professors com ara Pelai Pagès, de la Universitat de Barcelona, que diu que va començar a fer classes durant el franquisme però que mai ha sentit la seva feina tan qüestionada com ara.

Xavier Casals, professor de la URL, diu que "el problema real és la crisi del sistema democràtic construït després de la mort de Franco". D'altra banda, Sebastian Balfour, professor de la London School of Economics, assegura que la Constitució va ser una "negociació desigual en què el poder va estar de la part dels exfranquistes".

El rotatiu també dona veu a Josep Alzina, líder de Somatemps, i a Jordi de la Fuente, líder de Plataforma per Catalunya.

El 'New York Times' veu "signes de tensió" al bloc independentista

"Gairebé dues setmanes després que el govern d'Espanya prengués el control de Catalunya, l'obstinat moviment independentista de la regió mostra signes de tensió". Així comença l'última crònica del diari nord-americà 'New York Times' sobre la situació a Catalunya, la primera en què es remarquen les divisions en el bloc sobiranista. El rotatiu sempre s'ha mostrat contrari a les actituds del govern central i comprensiu (però crític) amb el procés d'autodeterminació català. Ara el diari interpreta la vaga general del 8 de novembre i la manca d'acord per crear una llista unitària com a senyals que l'independentisme perd pistonada i es divideix.

Segons el corresponsal del 'New York Times' a Espanya, Raphael Minder, la vaga general va tenir "un impacte relativament limitat" i les manifestacions que la van acompanyar van ser menors que en altres ocasions. "La vaga general celebrada dimecres va afectar majoritàriament els sectors del transport i l'educació -indica el diari-. Els manifestants van paralitzar part de la xarxa ferroviària d'alta velocitat bloquejant les vies del tren a Sants, la principal estació de tren de Barcelona, i les de Girona, una ciutat que és el principal enllaç ferroviari entre Catalunya i la frontera amb França".

D'altra banda, el 'New York Times' destaca la divisió dels principals partits independentistes per reeditar la coalició de Junts pel Sí. "Per separat, els dos principals partits catalans van confirmar que no farien campanya per la independència plegats abans de les eleccions regionals de desembre, després del desacord sobre com renovar el grup conjunt que els va portar al govern a finals del 2015", explica el rotatiu.

L'estratègia de Rajoy amb el 21-D

Sense indicar que la divisió al bloc independentista sigui una victòria per a Mariano Rajoy, el 'New York Times' sí que considera que la decisió de l'executiu de celebrar eleccions ràpides ("després d'expulsar tot el govern regional i dissoldre el Parlament de Catalunya") pretenia agafar els independentistes "a contrapeu". "També es pretenia donar un cop decisiu al moviment secessionista demostrant que Madrid es va comprometre a retornar el control als polítics catalans", diu el diari. Raphael Minder escriu al diari nord-americà que "l'escenari sembla configurat per a una elecció poc ortodoxa, amb els principals candidats presentant-se des d'una presó de Madrid o des de Brussel·les".