Netanyahu planteja ciutats "només per a jueus" a Israel
El president Rivlin demana aturar la llei que discrimina els ciutadans àrabs i les minories
BarcelonaEl Parlament israelià debatrà un projecte de llei que, si s'aprova, permetrà establir comunitats només per a ciutadans jueus en territori israelià, mentre que els àrabs tindran vetat de comprar o llogar cases. La iniciativa, anomenada llei de la nació, té el suport de la coalició de dreta i extrema dreta del govern del primer ministre Benjamin Netanyahu, però li ha sortit un crític que aquest dimarts ha fet un crit d'alerta advertint de la mesura discriminatòria.
En una actuació estranya, el president israelià, Reuven Rivlin, ha enviat una carta al comitè parlamentari en què insta a no tirar endavant el projecte tal com està redactat. La figura del president és gairebé simbòlica, però el gest ha sorprès perquè poques vegades intervé en la política del país i fins i tot un ministre l'ha criticat per interferir en el procés legislatiu. "¿Estem disposats, en nom d'una visió sionista, a tolerar la discriminació i l'exclusió en funció de l'origen?", qüestionava en la missiva Rivlin, que ha apuntat que el text podria ser utilitzat pels "enemics" d'Israel.
La carta del president assegura que amb el redactat actual cada localitat de sobirania israeliana podrà "fixar sense límits" l'exclusió d'ultrareligiosos, sefardites, jueus orientals o de la minoria drusa, així com membres del col·lectiu LGTBI. Però qui sí que té ascendència és el fiscal general, Raz Nizri, que també ha sortit al pas del debat al Parlament i ha afirmat que el projecte podria acabar desencadenant "una crítica internacional contra Israel".
No obstant això, Netanyahu, que signa la llei com a redactor del text, defensa la possibilitat que els sionistes visquin sense haver de compartir veïnatge amb altres habitants que no reconeixen les fronteres del país, obviant que una cinquena part dels habitants del país són àrabs israelians, palestins que es van quedar a casa seva després de la guerra del 1948 i que són víctimes de la discriminació social i institucional.
Si no hi ha canvis, el govern planteja portar el projecte a la Kneset (el Parlament). Per ser aprovat ha d'arribar a la majoria absoluta dels 120 diputats.