Netanyahu aspira a la reelecció amb la ultradreta i els ortodoxos

JerusalemEls col·legis electorals han obert aquest dimarts a Israel en unes disputades eleccions legislatives que poden donar un inèdit cinquè mandat a l'actual primer ministre Benjamin Netanyahu (que porta deu anys consecutius al poder) o bé acabar amb la seva derrota davant d'un partit liderat per tres generals que prometen cohesió social i la fi de la corrupció. La votació es tancarà a les deu de la nit (hora local) i el més probable és que triguem dies a saber qui governarà el país. Cap partit ha guanyat mai la majoria absoluta dels 120 diputats del Parlament israelià i tan bon punt se sàpiguen els resultats començaran les negociacions per formar coalicions, que poden durar dies o setmanes.

Les eleccions no canviaran gens la política interior o exterior d’aquest país hegemònic al Pròxim Orient. Directament o indirectament, a través del president Donald Trump està previst que Israel continuï dictant el que passa a la regió després dels comicis i mantingui la irreversible expansió colonial a la Cisjordània ocupada, inclosa la ciutat de Jerusalem, davant la passivitat de la comunitat internacional.

Dos candidats es disputen la formació del pròxim govern: el primer ministre, Benjamin Netanyahu, del Likud; i l’exgeneral Benny Gantz, de la coalició de centredreta Blau i Blanc, els colors de la bandera israeliana. Les enquestes mostren que tots dos poden guanyar, però també indiquen que només el primer seria capaç d’obtenir el suport dels partits d’extrema dreta i religiosos per arribar a la presidència.

Una tercera possibilitat que no es pot descartar és que Netanyahu i Gantz formin una gran coalició. Durant la campanya els dos candidats han rebutjat aquesta possibilitat, però els analistes locals no l’exclouen. A més, una gran coalició tindria més força per fer front a l’anomenat “acord del segle” que la Casa Blanca té previst presentar les pròximes setmanes per, en teoria, resoldre el conflicte amb els palestins.

El conflicte amb els palestins, amb tot, és un tema que només s’ha tractat puntualment en la campanya electoral. Netanyahu ha expressat la intenció d’annexionar a Israel una part de les colònies jueves de Cisjordània si guanya avui, mentre que Gantz ha preferit no detallar quins són els seus plans per així evitar perdre possibles votants que defensen una annexió dels territoris palestins. A banda d’això, el primer ministre israelià ha intentat guanyar simpatitzants presumint de tres grans “èxits” obtinguts durant aquesta legislatura: la cancel·lació de l’acord nuclear amb l’Iran per part de Donald Trump, el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem i el reconeixement per part de Washington del Golan sirià com a part d’Israel.

Més enllà d’aquests temes, es podria dir que durant la campanya electoral, que va arrencar al desembre, no s’ha discutit cap qüestió important que afecti el dia a dia de la població israeliana, com l’economia i l’educació. De fet, es pot dir que la campanya ha sigut una mena de combat dialèctic entre Netanyahu i Gantz, amb moltes acusacions personals però sense substància política.

Problemes amb la justícia

Per exemple, s’han abordat els problemes de Netanyahu amb la justícia. El primer ministre és acusat de diversos casos de presumpta corrupció, tot i que continua defensant la seva innocència. Malgrat això, no és clar si aquestes acusacions poden afectar els resultats electorals d’avui o si l’esquitxaran els pròxims mesos. De fet, Gantz ha avisat durant la campanya que, si Netanyahu guanya les eleccions, probablement es veurà forçat a dimitir en un termini d’uns vuit mesos per aquests casos de corrupció. Si passés, Gantz tindria una oportunitat d’or per ocupar la presidència del govern, encara que tampoc és segur que ho aconsegueixi a través d’aquesta via.

Per la seva banda, Netanyahu ha presentat Gantz com un militar sense capacitat de lideratge, i el seu partit Likud fins i tot ha suggerit que el candidat rival necessita anar al psicòleg. Les desqualificacions personals s’han succeït durant tota la campanya.

Si l’efecte Obama va radicalitzar Netanyahu, amb la presidència de Trump aquesta tendència s’ha disparat significativament. La seva aliança amb partits d’extrema dreta racistes ha sigut ben visible durant la campanya. Fins i tot amb el partit kahanista Força d’Israel, un corrent que fa anys va ser expulsat de la Knesset i que ara podria tornar al Parlament.

De fet, tot el país en conjunt és cada dia més religiós i nacionalista. La major part dels partits d’extrema dreta són molt nacionalistes, però també molt religiosos, una barreja explosiva que amb tota seguretat tindrà una gran influència en la Knesset la legislatura vinent.