Netanyahu, acorralat per la corrupció

JerusalemEls mitjans de comunicació hebreus fa gairebé dues setmanes que filtren informacions que vinculen el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb diversos casos de corrupció. En l’actualitat, al mandatari l’investiguen per quatre casos de corrupció, però diàriament afloren noves revelacions que l’impliquen més i més. Tot i això, la seva popularitat no ha disminuït. Les enquestes assenyalen amb consistència que el seu partit, el Likud, obtindrà a les eleccions parlamentàries de dimarts el mateix nombre d’escons aproximadament que va aconseguir als comicis del 9 d’abril. Un veterà enquestador ha insinuat, de manera anònima, que els sondejos mostren que la corrupció de Netanyahu no és un assumpte prioritari per als votants.

Dijous passat, el diari Haaretz informava del fet que Netanyahu hauria aconseguit una autorització per rebre un préstec de 2 milions de xéquels -prop de 500.000 euros- per pagar la seva defensa. El préstec li farà un amic seu. El primer ministre és milionari, però al·lega que li calen aquests diners per pagar els advocats que ha contractat. Fins ara les autoritats li havien denegat l’accés al préstec i és difícil d’explicar per què han canviat d’opinió de sobte. Un dels mitjans que més sovint publica filtracions és el Canal 12 de la televisió. Un dels seus periodistes, Guy Peleg, acostuma a sortir davant les càmeres cada nit amb la transcripció de les declaracions a la policia d’un estret col·laborador de Netanyahu al ministeri de Comunicacions que ha accedit a revelar les seves converses amb el primer ministre a canvi d’una reducció de la seva condemna. Des que va treure la primera informació, Guy Peleg va a tot arreu protegit per un guardaespatlles. No és una protecció gratuïta: ha rebut amenaces a les xarxes socials, suposadament per part de seguidors de Netanyahu, però ha continuat publicant les filtracions cada dia puntualment quan comença l’informatiu de les vuit del vespre.

Alguns líders de l’oposició diuen que Netanyahu té els dies comptats, però aquesta suposició caldrà confirmar-la en els pròxims mesos. El seu principal rival, Benny Gantz, de la formació Blau i Blanc, ha avançat que no formarà coalició amb Netanyahu justament a causa de la corrupció, però altres vegades no ha descartat aquesta opció d’una manera clara, de manera que no se sabrà amb total seguretat què decidirà fer fins després dels comicis.

En qualsevol cas, mai s’havia tingut la sensació que Netanyahu pot deixar de ser primer ministre com ara. Un càrrec que, en l’última dècada, li ha donat la potestat d’anar fent i desfent sense cap limitació en totes les qüestions d’estat. Els seus detractors l’acusen d’haver començat a desmantellar l’estat de dret, però al Likud asseguren que està fent el que volen els israelians, que són clarament de dretes segons mostren les eleccions un cop rere l’altre. Les crítiques que rep, Netanyahu les atribueix als interessos dels mitjans de comunicació, que considera que són d’esquerres per definició. Per aquesta raó, segons ell, algunes televisions i sobretot el diari Haaretz no paren de fer-li la guitza a ell, a la seva dona Sara i al seu fill Yaïr. Fa uns anys Netanyahu va dir que els principals enemics d’Israel eren el New York Times i el Haaretz, dos diaris propietat de jueus. Naturalment, com qualsevol nacionalista, Netanyahu identifica el conjunt del país amb la seva persona.

Filtracions compromeses

Les filtracions de Peleg, que són les més compromeses, revelen que Netanyahu va ajudar el seu amic Shaul Elovitch, un magnat de les comunicacions, amb lleis fetes a la seva mida, a canvi de rebre un tractament positiu al popular portal de notícies Walla!, que és propietat d’Elovitch. Fins ara això era una sospita, ara sembla una certesa.

Qui ha cantat a la policia és Shlomo Filber, ex home de confiança de Netanyahu i ex director general del ministeri de Comunicacions, un departament que fa uns anys depenia directament de Netanyahu. Filber ha declarat que un dia Netanyahu va encendre un havà i li va demanar que fes importants favors econòmics a Bezeq, la principal companyia de telecomunicacions del país, que també és propietat d’Elovitch. Les regulacions que es van aprovar a continuació van comportar que Bezeq, l’empresa propietat de l’amic de Netanyahu, guanyés centenars de milions d’euros addicionals durant els anys posteriors. Alguns mitjans de comunicació es pregunten si, a canvi de les polèmiques regulacions, Netanyahu va rebre alguna compensació monetària més enllà del bon tractament que la família del primer ministre va rebre al portal Walla!.