El nét 114 dispara els tests d’ADN a l’Argentina

Buenos AiresL’associació Abuelas de Plaza de Mayo fa més de 30 anys que lluita per recuperar uns 500 nadons segrestats durant la dictadura argentina. El retrobament d’Estela de Carlotto, la seva presidenta, amb el seu nét ha disparat les demandes d’anàlisis d’ADN. Des que dimarts passat es va conèixer la notícia, el telèfon no ha parat de sonar a la seu d’Abuelas de Plaza de Mayo, situada al carrer Virrey Cevallos, al barri de Montserrat de Buenos Aires. Desenes d’homes i dones de quasi 40 anys s’han animat a preguntar-se pels seus orígens i volen sotmetre’s sense por a una prova d’ADN. I és que el fet de trobar el nét número 114 dimarts passat ha sacsejat la vida no només d’aquestes àvies lluitadores amb una perseverança a prova de foc, sinó també la consciència de tota la societat argentina, que es torna a preguntar com és possible que uns 500 nens fossin segrestats i entregats a famílies afins al règim militar. Uns 400 encara no s’han localitzat.

Guido Montoya Nét 114

El 114 no és per a Estela de Carlotto, presidenta d’Abuelas de Plaza de Mayo, un número més. Ja és tota una icona de la lluita en defensa dels drets humans. I és que aquesta és la xifra que identifica el seu nét, trobat dimarts passat després de tres dècades de recerca sense descans. Guido Montoya Carlotto és el fill de la seva filla Laura, assassinada pels jerarques de la dictadura argentina a finals dels 70 per ser membre de Montoneros, l’organització d’esquerres que en aquells anys de foscor lluitava amb les armes contra l’opressió. Guido té ara 36 anys i ja ha pogut abraçar la seva veritable família, la que l’ha buscat tants anys des que va ser robat dels braços de la seva mare, segrestada pels militars. Es va criar amb uns pares adoptius pagesos a Olavarría, a uns 300 quilòmetres de Buenos Aires. Ara la justícia investiga com va ser entregat en adopció. “Segur que t’agrada el jazz, com a la teva mare”, li va escriure la seva àvia Estela de Carlotto tres anys abans de trobar-lo en una carta oberta que va publicar el diari argentí Página/12. El que és increïble del cas és que Guido no només és músic, sinó que és pianista de jazz.

“Els que tinguin un mínim dubte que s’acostin a Abuelas de Plaza de Mayo i que es facin els estudis d’ADN. Mai se sap. Jo era un noi criat enmig de la Pampa i mireu on he acabat. Cal fer-se les anàlisis, sens dubte”, animava Guido Montoya Carlotto ahir els homes i les dones nascuts entre 1976 i 1983 en una multitudinària roda de premsa celebrada a Buenos Aires. Va ser el moment més emotiu per als argentins. Conèixer per fi i sentir la veu després d’esperar amb molta ansietat i ganes des de dimarts un home que ja és el símbol de la recerca incansable d’Abuelas de Plaza de Mayo des de fa més de trenta anys. El nét 114 va donar detalls de per què va buscar les Abuelas. “Hi havia algunes coses, com papallones que fan voltes per darrere del cap, que no encaixaven en la meva vida. Per exemple, em preguntava com era que jo he acabat sent músic quan al meu voltant res m’hi portava”, explicava Guido Montoya Carlotto als periodistes, deixant clar que ha tingut, però, una infància feliç i plena d’amor.

Victoria Donda Néta 78

Victoria Donda és un dels recuperats més conegut de tots, especialment per ser diputada d’una formació d’esquerres i per ser mediàticament molt present en programes informatius i de debat polític. La seva mare la va tenir a l’ESMA, la sinistra Escola de Mecànica de l’Armada, el centre de detenció clandestí més gran de la ciutat de Buenos Aires, ara Museu per a la Memòria. Li va posar de nom Victoria, somiant en el dia en què la dictadura argentina seria vençuda. El seu cas és especial perquè té una germana, Eva, dos anys més gran que ella amb qui no es parla. Mentre la Victoria va ser entregada així que va néixer a una família de militars que no podien tenir fills, l’Eva va quedar al càrrec d’un tiet seu, capità de l’exèrcit. Mai l’una va saber de l’altra fins al 2008, quan la Victoria va ser identificada genèticament com a filla de desapareguts. Mentre la Victoria lluita contra els repressors, la seva germana els defensa, i això les separa encara avui. “Les diferències que tenim respecte del que va passar en l’època de la dictadura són diferències que penso que té tot el país”, afirma Eva Donda, que creu que militars i “terroristes” han de ser jutjats igual en el marc del que creu que va ser “una guerra”.

Juan Cabandié Nét 87

Igual que Victoria Donda, Juan Cabandié també va néixer a l’ESMA el 1977. La seva mare, opositora al règim, va morir allà segrestada i ell va ser entregat a un oficial dels serveis d’intel·ligència de la Policia Federal. Cabandié sempre va sospitar que ell no encaixava en aquella família. Mai li van ensenyar fotografies de quan era petit, i el seu pare adoptiu el va maltractar durant molts anys. Ell no el sentia com el seu pare. Molts dubtes i indicis el van conduir el 2008 fins a la seu d’Abuelas de Plaza de Mayo, on mesos després va conèixer la seva veritable identitat. Avui Juan Cabandié és regidor de l’Ajuntament de Buenos Aires pel Front per a la Victòria, el partit de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner.