Nens kurds de Kobane segrestats per l'Estat Islàmic denuncien tortures i adoctrinament

BarcelonaEl 29 de maig, un grup de 153 nois de Kobane, la ciutat de majoria kurda del nord de Síria, van ser segrestats per milicians de l'Estat Islàmic quan tornaven a casa des d'Alep, on s'havien presentat als exàmens de secundària. L'ONG Human Rights Watch ha recollit el testimoni de quatre d'aquests nois, d'entre 14 i 16 anys, que van ser alliberats la setmana passada, després de quatre mesos de captiveri. Els joves denuncien que van ser víctimes de tortures (pallisses amb mànegues i cables elèctrics) i que els seus captors els van sotmetre a un estricte adoctrinament.

"Si no fèiem el que ens deien ens pegaven. Ens pegaven amb una mànega verda o amb un cable elèctric gruixut i embolcallat amb filferro. També feien servir pneumàtics. Un cop em van posar dins d'una roda de camió per pegar-me. A vegades ens pegaven sense cap motiu", ha explicat a HRW un dels joves, de 16 anys. "Els guàrdies sirians eren els pitjors i els que més ens pegaven. Ens feien aprendre versos de l'Alcorà i apallissaven els qui no se'ls sabien. Als que intentaven escapar els maltractaven més, els castigaven i els donaven menys menjar".

Doble objectiu: intercanviar presos i adoctrinar

Els jihadistes van segrestar un grup de 250 estudiants i en les primeres hores van alliberar un centenar de nenes, però van portar els nois a una escola de Manbij, un poble a 55 kilòmetres de Kobane. "L'Estat Islàmic segresta nens amb dos objectius: negociar intercanvis de presos i adoctrinar els joves en la seva particular ideologia reaccionària", explica a l'ARA des d'Istanbul Emma Sinclair, investigadora de HRW.

Segons el testimoni dels joves, els jihadistes que els tenien captius a l'escola de Manbij maltractaven més els nois que tenien familiars a les YPG, les unitats de protecció popular kurdes, la milícia popular contra la qual s'enfronten a Kobane des de fa setmanes. "Els demanaven les adreces dels seus familiars, cosins o oncles i els deien 'quan anem a Kobane els agafarem i els farem trossos", recorda un dels testimonis. Els captors es referien a les YPG com a 'kafir' (infidels).

Contra el projecte polític dels kurds

La investigadora apunta que l'Estat Islàmic "mostra una enorme animadversió cap a les YPG i el PYD (el partit majoritari dels kurds a Síria) pel seu projecte polític, que entre altres coses dóna protagonisme a la dona, fins i tot al front, i aquesta animadversió se suma al xovinisme contra els kurds, tan arrelat al Pròxim Orient".

Els joves eren sotmesos a tècniques de tortura com posar-los dins d'un pneumàtic de camió per immobilitzar-los mentre els apallissaven o tenir-los penjats de les mans, tècniques que HRW ja havia documentat entre els presos de les forces de seguretat del règim de Baixar al-Assad: "Molts dels jihadistes –al marge del grup al qual estiguin enrolats avui– han passat per les presons del règim de Damasc i han crescut en aquesta cultura de la tortura", argumenta Sinclair.

Un altre dels joves segrestats, que van estar separats en vuit classes de l'escola, aporta un relat esfereïdor: "A un noi que va murmurar 'ai mare!' quan el van trobar en una classe que no era la seva el van penjar amb les mans lligades a l'esquena i un peu lligat a les mans, i li cridaven que demanés ajuda a Déu i no a la seva mare".

Instrucció religiosa

Els joves també van ser objecte d'adoctrinament, i els obligaven a seguir lliçons d'instrucció religiosa i a veure vídeos de combats i decapitacions enregistrats pels jihadistes. Segons el seu testimoni, els segrestadors eren sirians, jordans, libis, tunisians i saudites. Quatre d'ells van ser alliberats sense saber com, aparentment després de completar l'adoctrinament: els van donar 150 lliures sirianes (menys d'un euro), un DVD amb material religiós i els van deixar marxar.

A banda dels nens de l'escola de Manbij, l'Estat Islàmic ha segrestat altres nens i adults kurds, incloses diverses dones, als voltants de Kobane, aparentment per intercanviar-los per presoners jihadistes en mans de les YPG. Destaca el cas d'una jove de 20 anys, segrestada al poble de Kunaftar, que va parir estant en captiveri. Segons portaveus del PYD uns 160 homes i nens han estat segrestats a la localitat de Ghassaniya des del febrer i cap d'ells ha estat alliberat.

Infància robada

La investigadora de HRW denuncia el patiment de les criatures a la guerra de Síria: "Pateixen el desplaçament massiu, els barrils de dinamita que llença el règim d'Al-Assad impunement als barris, els atacs al front, la violència jihadista... Hi ha una generació sencera de sirians delmada i que a més no haurà rebut educació".