El ‘nen del gueto’ que vol canviar Uganda
El raper Bobi Wine lidera amb música i política la crítica a un règim autoritari aliat d’Occident
BarcelonaEs fa dir el nen del gueto, però des que fa un any es va estrenar com a diputat al Parlament d’Uganda l’aclamen com el president del gueto, un apel·latiu que li agrada perquè subratlla el seu origen humil. Nascut fa 36 anys a la barriada de Kamwookya amb el nom de Robert Kyagulanyi Ssentamu, i rebatejat per a la música com a Bobi Wine, ha fet tremolar el país que des de fa 32 anys governa amb mà de ferro Yoweri Museveni. La seva detenció el 31 d’agost va provocar una onada de protestes a tot el país contestada amb armes i violència. Wine va ser acusat de traïció i deixat en llibertat provisional, i se’n va anar als Estats Units per tractar-se les ferides que li van ocasionar les tortures que presumptament va patir.
Però la setmana passada va anunciar que tornava a Uganda i el règim es va posar en alerta davant un “potencial” rival, subratlla l’advocat ugandès Nicholas Opiyo, director de Chapter Four, una organització pels drets civils. Malgrat tot, milers de persones van desafiar les advertències de quedar-se a casa i van sortir als carrers de Kampala, la capital, per esperar un Bobi Wine que s’ajudava amb un bastó. “Sembla que el govern està disposat a mantenir-nos com a esclaus al nostre país -va dir adreçant-se a la multitud concentrada davant de casa seva-. Continuaré lluitant”, va prometre per a delit dels presents.
Activista social
Bobi Wine és molt Bobi Wine a Uganda. Abans de guanyar-se l’acta de diputat independent ja era un cantant de rap reconegut per les seves cançons en suahili en què “exigia justícia social, serveis i drets humans, criticava la corrupció i denunciava la pobresa extrema”, explica Nicholas Opiyo. La música ha sigut una eina més del seu activisme social, centrat a “ajudar els joves a sortir de la pobresa”, diu. Amb el pas a la política, Wine s’ha “significat com a veu contra l’engranatge del règim desmarcada dels opositors convencionals que provenen del règim”, apunta Iván Navarro, investigador del Grup d’Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid i membre d’Africaye. Navarro situa Wine en la tradició del “panafricanisme i la lògica de les autodefenses” del postcolonialisme, perduda en la generació de Museveni, que ja té 74 anys.
L’ugandès no és un cas aïllat. Uganda és la nova Àfrica concentrada en 35 milions d’habitants. Quan Museveni va arribar al poder el 1986, la meitat dels ugandesos actuals no havien nascut i amb prou feines els seus avis s’havien conegut, si es té en compte que la mitjana d’edat en aquest col·lectiu és de 16 anys. Wine n’era un l’any 2000, quan va començar la seva exitosa carrera musical i va voler ser “l’altaveu de la indignació”, dels que exigeixen llibertats i feina, afirma Navarro, que va viure al país entre el 2005 i el 2010.
Personatge popular
El Wine polític té tanta tirada com el raper i, segons Opiyo, està demostrant que “és un bon parlamentari”, amb una popularitat del 78%. El règim sap perfectament que davant té un oponent que li pot fer molt de mal. “Museveni fa molts anys que ocupa el poder, massa, i la gent ja n’està tipa, el vol fora”, resumeix l’advocat pels drets humans. Amb tot, Opiyo assenyala que el diputat “és massa nou en política” per entrar a la cursa per a la presidència de cara al 2021; ara per ara el veu més com el “mandarí” d’un altre candidat.
Mentrestant el règim, coincideixen Opiyo i Navarro, accentuarà la coerció, la militarització i la repressió, un quadre de violacions de drets humans que no ha comportat que les potències occidentals es replantegin l’aliança amb Museveni, un soci contra el terrorisme i generós amb els refugiats. Wine admetia al diari sud-africà Mail & Guardian que Museveni havia sigut un heroi durant la infantesa a l’ slum (barriades de barraques), perquè deia coses com les que diu ell. Ara ja no. El 2017, a Freedom,li deia cantant que estava “tip dels que oprimeixen la vida dels ugandesos”.