Negociacions 'in extremis' sobre Grècia: manual d'ús

BarcelonaEls líders de la UE es reuneixen aquesta tarda a Brussel·les per discutir un acord amb Grècia que permeti desbloquejar els fons de l'últim tram del rescat del país i evitar la fallida d'Atenes, que el 30 de juny ha de pagar 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional. Sobre la taula hi plana la perspectiva de la fallida de Grècia i la seva sortida de l'euro.

El govern d'Alexis Tsipras ha advertit que no podrà fer front al pagament si no obté el crèdit. La 'troica' (ara anomenada 'institucions': la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu) reclama a canvi dels diners un programa de reformes i retallades que obligaria Syriza a renunciar a tot el programa amb què va guanyar les eleccions del 25 de gener.

Quan de temps queda per arribar a un acord?

En els gairebé cinc anys de crisi grega hi ha hagut moltes dates marcades en vermell en el calendari. Els ultimàtums sempre s'han evidenciat polítics. La veritable línia roja és quan Atenes es quedi sense diners i vagi a l'impagament. Els bancs grecs han patit en els últims sis mesos una sagnia de dipòsits, que només s'ha pogut pal·liar amb les injeccions de liquiditat amb comptagotes del Banc Central Europeu, a través dels fons d'emergència ELA. El cost del deute s'ha disparat des de l'arribada al govern de Syriza.

En les últimes setmanes, la fuga de capitals s'ha accelerat davant el bloqueig de les negociacions, que ha disparat els rumors d'un 'corralito'. Els grecs han retirat 4.200 milions dels bancs.

Quins són els punts de discrepància entre Atenes i els creditors?

• Pressupost. Els creditors volen que Grècia fixi un 1% de superàvit primari (que no té en compte el pagament del deute) en els comptes públics, un objectiu molt difícil de complir per a un país en recessió. Atenes demana un 0,75%. A més, els creditors reclamen a Atenes unes retallades de 2.000 milions d’euros addicionals per assolir un dèficit total de l’1,1% del pressupost.

• IVA. Syriza ha cedit a l’exigència d’una pujada de l’IVA per augmentar els ingressos de l’estat. Ha proposat un impost en tres trams, però els creditors en reclamen dos: un 11% per als aliments, les medicines i l’hostaleria i un 23% per a la resta, inclosa l’electricitat.

• Pensions. Les institucions reclamen a Atenes una retallada de la despesa en pensions de 1.800 milions d’euros, al·legant que el sistema grec és un dels més cars. Volen retallar les jubilacions anticipades, cosa que Syriza ha acceptat a última hora. Atenes al·lega que les pensions són l’última font d’ingressos per a moltes famílies després de quatre anys de crisi i que dos terços dels pensionistes viuen prop de la línia de pobresa.

• Mercat laboral. Syriza ha promès recuperar els convenis i la negociació col·lectiva, que van ser anul·lats per exigència dels creditors a canvi dels rescats.

Què es planteja per a l'enorme deute de Grècia?

Aquest és el principal punt de desacord. El deute de Grècia arriba als 320.000 milions d'euros, és a dir el 180% del seu PIB. Entre altres experts, Olivier Blanchard, economista en cap del Fons Monetari Internacional, ha reconegut al seu blog que cal reestructurar-lo (ampliar terminis i reduir interessos) per fer-lo sostenible. Alexis Tsipras s'ha mostrat disposat a fer concessions sempre que obtingui un alleujament del deute, per treure llast al creixement. Però els creditors no volen ni sentir parlar de cap tipus de quitança ni de reestructuració, al·legant que els seus electorats no ho acceptarien.

Alemanya i França són els països de la UE més entrampats amb el deute grec, i els que resultarien més afectats si es produís la fallida.

Per què no s'ha arribat a una entesa encara?

El problema és fonamentalment polític. Els socis europeus no volen cedir davant el primer govern de l'esquerra alternativa que la crisi ha portat al poder. A l'altra banda, Syriza va guanyar les eleccions prometent un nou acord que permetés a Grècia tornar al creixement i alhora continuar dins l'eurozona i cada cop que el govern de Tsipras fa noves concessions, creix el pes de l'ala esquerra del partit, que reclama un trencament.

De qui depèn la negociació?

La decisió està en mans de les principals potències europees, la Comissió, el BCE i el Fons Monetari Internacional. Al costat grec, l'última paraula la té Alexis Tsipras, que s'ha d'enfrontar a una forta oposició dins del seu propi partit i a un electorat que el va votar per acabar amb l'austeritat.

Si no hi ha acord, ens aboquem al Grexit?

No hi ha cap mecanisme previst per a la sortida d'un país de l'eurozona. També és una decisió política. El BCE ha posat en marxa sistemes de finançament d'emergència dels bancs per evitar un possible contagi dels efectes del Grexit als països del sud d'Europa més afectats per la crisi. Però el senyal de debilitat política tindria un impacte difícil de preveure. Si no hi ha acord i la fuga de capitals continua, Grècia es pot veure obligada a establir controls: això ja va passar en el cas de Xipre i no va haver de sortir de l'euro. Tampoc un impagament a l'FMI el 30 de juny seria un motiu automàtic d'expulsió. El problema és que si Grècia és declarada en fallida i expira el programa de rescat (la pròrroga negociada al febrer s'acaba el mateix dia), el BCE pot deixar de finançar els bancs grecs. El 20 de juliol Atenes ha de pagar 3.200 milions al banc de l'euro i, si no ho fa, la posició d'Atenes es farà insostenible dins la moneda única. L'escenari del divorci s'aboca a la dimensió desconeguda.

Què passarà amb Tsipras si accepta un acord amb grans concessions?

El primer problema que haurà d'afrontar Tsipras si finalment accepta un acord a la baixa és convèncer els membres del seu govern i els seus propis diputats. No serà fàcil, perquè l'ala esquerra del partit, que compta amb uns 30 diputats, defensa mantenir els compromisos i si cal trencar amb l'euro. Tot dependrà de la lletra petita: si les concessions afecten o no els sectors socials més desafavorits (com les retallades a les pensions més baixes o l'augment de l'IVA de l'electricitat) i si hi ha algun compromís dels creditors d'alleugerir el pes del deute. Els socis del govern grec, els ultranacionalistes dels Grecs Independents, poden obrir un altre front. Tsipras s'ha compromès a sotmetre l'acord amb els socis europeus al vistiplau del Parlament grec i cal veure si podrà conservar la majoria, si topa amb l'oposició interna i dels socis del govern. Aleshores es podria veure abocat a convocar un referèndum o unes noves eleccions. Pel que fa al suport social, les enquestes diuen que una àmplia majoria de grecs dóna suport a l'estratègia negociadora del govern i no vol sortir de l'euro.