Eritrea i Etiòpia inicien les primeres converses de pau en dues dècades

BarcelonaAlguna cosa es mou a la Banya d'Àfrica. Etiòpia i Eritrea han començat per primer cop en dues dècades la primera trobada d'alt nivell per intentar formalitzar converses per normalitzar les relacions bilaterals i posar en marxa els acords de pau d'Alger.

La delegació eritrea està encapçalada pel titular d'Exteriors, Osman Saleh, i aquest dimarts ha sigut rebuda amb tots els honors pel primer ministre etíop, Abiy Ahmed, que ha reaparegut en públic després de l'atemptat que va patir dissabte passat. "Hem obert la porta de la pau", ha afirmat el ministre Saleh, mentre que Ahmed ha tirat més de lírica: "Que aquesta disputa conclogui amb aquesta generació: que comenci l'era de l'amor i la reconciliació", ha proclamat, segons recull l'agència Reuters.

L'origen del conflicte es deu a un tros de terra que va quedar sense 'propietari' en el repartiment que van fer els dos països quan Eritrea va guanyar la independència el 1993 després de la victòria del 'sí' en un referèndum i d'un traspàs tranquil. Però l'estabilitat va durar poc i cinc anys després començava un conflicte armat a causa d'un territori de 400 quilòmetres quadrats enmig del desert, sense cap recurs per explotar, amb la ciutat de Badme al centre de la batalla. El poc valor aparent de l'enclavament en litigi s'expressava en l'època com "la lluita entre dos calbs per aconseguir una pinta". La delimitació va deixar sense sortida al mar Etiòpia, el país més extens i poblat dels dos, sense que aquest punt hagi estat en l'agenda de la guerra.

La guerra va deixar més de 70.000 morts, centenars de milers de desplaçats i famílies separades i sense cap contacte, a l'estil del que va provocar la divisió de Corea. Malgrat que el 2000 es va signar la pau a Algèria, els enfrontaments i la tensió han continuat tots aquests anys perquè Etiòpia mai ha acceptat la delimitació territorial i ha fet que la frontera entre tots dos països sigui una de les més militaritzades del món. De fet, el conflicte obert, en una de les guerres més llargues al continent, ha servit d'excusa al govern d'Eritrea per mantenir una elevada despesa militar i sobretot practicar un control absolut de la població, víctima de tots els abusos i crims imaginables fins al punt de convertir el país en un enorme camp de concentració a l'aire lliure.

A Etiòpia, l'arribada al poder fa pocs mesos d'Abiy Ahmed ha donat tímides esperances a un canvi no només en el país, amb diversos fronts oberts i també en la llista d'estats més corruptes i violents, sinó també en la regió. Així, va afirmar recentment que està disposat a acceptar les fronteres delimitades a Alger, malgrat que com a militar les va combatre. El gest va ser ben rebut pel president eritreu, Isaias Afewerki, que finalment ha enviat una delegació a Addis Abeba.