Negociació per repartir els càrrecs de la UE
Pedro Sánchez és l’encarregat de pactar amb els populars i els liberals
Brussel·lesLes negociacions per repartir-se els càrrecs d’aquesta legislatura europea tenen una novetat: ja no són dues les famílies polítiques que s’asseuen a la taula, sinó tres. Populars, socialistes i liberals posen avui les primeres cartes damunt la taula després de les eleccions europees. I en aquesta taula, Espanya hi té un paper clau perquè com a negociador en cap dels socialistes europeus hi ha Pedro Sánchez que, tot i això, s’asseu sense candidats clars i potents per a Espanya, que té l’assignatura pendent de guanyar pes a les institucions. Dijous va rebre a la Moncloa el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en la seva ronda de contactes per preparar la cimera de líders on oficialment s’abordarà la qüestió, al final de juny.
Sánchez serà divendres a la residència del primer ministre belga, Charles Michel, en una trobada en forma de sopar. Hi va com a negociador en cap dels socialdemòcrates europeus, juntament amb el primer ministre portuguès, António Costa, per debatre amb els representants dels liberals -Charles Michel i el primer ministre holandès, Mark Rutte-, i també amb els populars, que han escollit uns perfils més baixos després de punxar a les eleccions. Per part dels conservadors s’asseuen a la taula els primers ministres de Letònia, Artus Karins, i de Croàcia, Andrej Plenkovic.
El president del govern espanyol s’ha erigit com el líder fort dels socialdemòcrates europeus després de les eleccions, cosa que li dona l’oportunitat de resoldre una de les assignatures pendents d’Espanya: la falta de presència a les institucions europees d’una de les principals economies de la Unió Europea. Però, com admeten fonts diplomàtiques, Espanya no té perfils potents per als grans càrrecs que s’han de començar a dirimir: presidències de la Comissió, del Parlament, del Consell i del Banc Central.
Sánchez ha reiterat el seu suport a Frans Timmermans, el candidat oficial socialista a presidir la Comissió i actual vicepresident. El sistema dels candidats oficials, els spitzenkandidaten, serveix perquè l’elecció del president de la Comissió sigui més “directa”, perquè són els que durant la campanya debaten i surten a la llum pública. Però la realitat és que els caps d’estat i de govern ja han començat les reunions per decidir, segons els equilibris, un repartiment en què l’objectiu de socialistes i liberals és trencar el monopoli dels conservadors a les institucions, i per als quals els Verds, ara reforçats, poden tenir-hi veu i vot.
Però com apuntaven les fonts diplomàtiques citades anteriorment, Espanya no té opcions clares per a aquests càrrecs perquè disposa de polítics amb poca projecció internacional per temes com el domini d’idiomes. Però pot fer-se un lloc entre les vicepresidències de la Comissió, un càrrec al qual aspira Josep Borrell malgrat que els missatges prometen rejovenir les institucions i buscar la paritat. Un dels primers moviments en aquesta línia va ser el d’ahir amb l’eurodiputada Iratxe García per presidir el grup parlamentari.